Pompeia encara amaga tresors ocults: troben nous frescos de gran bellesa

Gairebé 2.000 anys després de la destrucció de Pompeia per l'erupció del Vesuvi, l'antiga ciutat romana continua oferint els seus secrets enterrats.

Els frescos, els mosaics i els grafits, perfectament conservats, són algunes de les descobertes en una de les excavacions més importants que es fan des de 1950.

A mesura que els equips tècnics apuntalen les muntanyes de terra per evitar que cobreixin les restes històriques, els arqueòlegs i els conservacionistes restauren i reforcen tots els espais recentment descoberts.

Aquesta activitat està emmarcada en les etapes finals del "Gran Projecte Pompeia", llançat el 2012 per la Unió Europea i l'Estat italià amb 105 milions d'euros per mirar de frenar la decadència que va assolir Pompeia a finals del segle passat.

Ara, amb aquest impuls per la rehabilitació, el risc d'arribar al col·lapse ha desaparegut, segons explica Francesco Muscolino, un arqueòleg que treballa en aquest ambiciós programa.

L'extensa labor de conservació ha permès als estudiosos descobrir algunes zones més de Pompeia encara enterrades sota restes volcàniques: dues cases, interiors molt decorats, carrerons interiors, una taverna de colors brillants.

Fescos de gran bellesa

Els frescos que decoren un dels habitatge mostren, per una banda, una petita pintura on hi apareix la reina espartana Leda seduïda pel déu grec Zeus, disfressat de cigne. També a la mateixa casa, es pot veure un fresc amb la figura mitològica grega de Narcís recolzat  lànguidament en un bloc de pedra mentre mira el seu propi reflexe en un estany d'aigua.

Totes dues pintures són de gran valor artístic i documental segons ha explicat Stefania Giudice, que forma part de l'equip de conservacionistes encarregat de preservar els nous descobriments.

Malauradament, els colors brillants dels frescos s'han esvaït a causa del pas del temps. Però amb les neteges i els treballs de restauració es mirarà de recuperar l'aspecte original de les peces.

A més, la casa, que està parcialment enterrada, s'obrirà al públic en dos o tres anys a mesura que també es posin en marxa noves rutes turístiques.

Com a curiositat, s'ha trobat una inscripció gravada a la paret d'un magatzem. Es tracta del llistat dels productes que entraven i sortien del recinte.

Troben a Pompeia un nou "thermopolium", el precursor de l'actual restaurant

També aquest divendres s'ha trobat al sud de la ciutat de Pompeia un nou "thermopolium", un local que s'utilitzava a l'antiga Roma com a restaurant o bar. Així doncs, a l'antiga Roma, els "thermopolia" eren llocs on se servien begudes i menjar calent. Se'n podien trobar en tot el món romà, ja que era molt habitual sortir a dinar o a sopar a fora. Només a Pompeia se n'han comptabilitzat prop d'una vuitantena.

Enfront de la barra del bar s'hi han trobat un seguit d'àmfores que es feien servir per conservar el menjar. Però també s'hi han trobat altres objectes típics de l'activitat comercial del local, cosa que incrementa el valor de la troballa.

Les parets estaven decorades amb frescos i se n'ha conservat un que representa una nimfa nereida. Segons la mitologia grega, 50 nimfes nereides de gran bellesa habitaven el Mediterrani. Aquesta està representada sobre un cavall i els especialistes pensen que podria fer d'anunci comercial del local.

Pompeia gairebé 2.000 anys sota les cendres

Pompeia va quedar sota les cendres quan el Vesuvi va esclatar el 79 d.C. A causa de l'explosió van morir milers de persones que no sabien que vivien sota un dels volcans més grans d'Europa.

La memòria de la catàstrofe es va esvair amb el temps i no va ser fins al 1748 que es va fer una excavació significativa. Les més sistemàtiques es van començar a posar en marxa al segle XIX, però a finals del segle XX, la negligència, la manca de fons i les inundacions repetides van causar una gran pèrdua a Pompeia.

Més de 270 anys després de començar les primeres excavacions importants, un terç de la ciutat, que té aproximadament 66 hectàrees, encara està enterrada i inexplorada, una bona notícia per a futures generacions d'arqueòlegs.