Plagues forestals més agressives i mortíferes a causa de la crisi climàtica

L'equip de la Luciana Jaime González, investigadora del CREAF, ha constatat que les plagues cada cop maten més arbres i la causa són les noves condicions a les que ens està sotmetent la crisi climàtica. Les sequeres, cada cop més llargues, intenses i freqüents, deixen els arbres debilitats de manera que els atacs dels insectes els afecten més i, per tant, els poden matar més fàcilment.

El 30% dels arbres estudiats estan infestats per algun escarabat barrinador, que perforen l'arbre i hi fan galeries per alimentar-se. Són espècies autòctones, amb les que els nostres arbres estan acostumats a conviure i a sobreviure-hi. El problema és que l'estrès que pateixen per la falta d'aigua els torna més vulnerables. Fins al punt que, dels arbres observats, el 6% ja ha mort.

Així explica Luciana Jaime els efectes de la sequera en els arbres: 

"Els efectes de la sequera són acumulatius. Els boscos tenen memòria i com més sequeres tenen al seu historial, més probabilitat de morir."

I per acabar-ho d'adobar, l'augment de temperatura afavoreix que aquests insectes es reprodueixin més ràpid. Una tendència que l'escalfament global també agreujarà.

Un estudi en boscos de tot Europa

Per arribar a aquestes conclusions, han monitoritzat durant 10 anys 130 parcel·les de boscos de tot Europa. Nosaltres els hem acompanyat a un bosc d'Osona on, directament, tots els pins rojos havien mort. En algunes comarques de Catalunya, el pi roig, rajolet com se l'anomena al centre del país, ja s'ha extingit. Es tracta d'una espècie més sensible que d'altres. Així que un dels resultats de l'estudi és que, en les pròximes dècades la fesomia dels boscos europeus canviarà, fent que espècies més resistents ocupin el lloc de les que desapareguin.

La investigadora Luciana Jaime ho exposa clarament: 

 "Enguany hem tingut un estiu en què els efectes del canvi climàtic s'han patit a tot l'hemisferi nord. Però ja des dels inicis d'aquest segle que hi ha sequeres més recurrents i temperatures més altes."

I, de fet, això es veu als arbres. Si observem els anells d'un de mort, veurem que en té molts en què el creixement ha estat mínim a causa del que ha patit per falta d'aigua. Això se sap perquè, si no creix, els anells estan més junts.

La Luciana ens porta a una zona del bosc on hi ha agrupats una desena de pins rojos morts i en tria un per comptar els forats fets pels escarabats barrinadors. N'hi ha una trentena en poc més d'un pam de llarg per un pam d'ample. "Si en aquest tros n'hi ha més de 30 -diu- imagineu-vos tot l'arbre!"

Està clar que quan la plaga pot campar d'aquesta manera, l'arbre està sentenciat a mort. I el pitjor és que, com que els seus veïns també han patit sequeres any rere any, la plaga s'escamparà fins que els mati a tots.

Preocupació científica pels efectes de la sequera en boscos europeus

Això està passant a Catalunya on els arbres estan més acostumats que en altres punts del planeta a les sequeres continuades, que formen part del clima mediterrani. Però el problema és que la crisi climàtica les ha agreujat de manera tan extrema i tan ràpidament que els efectes són molt greus. De fet, el que més preocupa els investigadors és que al centre, nord i est d'Europa són les zones on les plagues s'estan tornant més agressives, infesten més boscos i tenen més capacitat de matar els arbres. A Itàlia han documentat grans extensions de pinassa morts i a la República Txeca s'han vist obligats a talar algunes parcel·les per evitar que la plaga s'escampés a altres zones.

Crit d'alerta de centres de recerca europeus per augmentar la gestió forestal

L'estudi ha estat possible gràcies a la feina conjunta del CREAF, la UAB i l'Institut Federal Suís. L'objectiu és aconseguir que s'implantin mesures per limitar els efectes negatius dels canvis que ja ens porta el canvi climàtic i als que ens hem d'adaptar.

Cal treballar per la detecció precoç, diu Luciana Jaime: 

"És molt important continuar invertint en investigació, en eines de detecció precoç. Una manera és disposar d'imatges per satèl·lit, per detectar les plagues abans que s'escampin."

D'aquesta manera es pot tenir informació bàsica per actuar, per fer una gestió forestal correcta, que faci que els boscos siguin més resistents als embats del canvi climàtic, a les noves condicions que els estan sacsejant de manera extrema i ràpida. Per exemple, un cop detectada la plaga, es poden retirar els arbres afectats i salvar la resta d'una possible infestació. O bé es pot treballar de manera que el bosc tingui com més varietats diferents millor.

Així ho assegura la investigadora del CRAE:

"S'ha constatat que els boscos amb més varietat d'espècies són més resistents a aquestes condicions."

I en aquest bosc ho veiem de primera mà. Mentre els pins rojos han mort, al seu cantó roures i alzines estan sans.