Per què costa complir els propòsits de l'any? 10 passos per aconseguir-ho

Hi ha tres moments de l'any en què molta gent fa llistes de propòsits: per l'aniversari; després de les vacances d'estiu; i sobretot amb l'entrada de l'any nou, l'època per excel·lència en què ens marquem més fites i objectius personals.

Cuidar-nos més, anar al gimnàs, menjar millor, aprimar-nos, deixar de fumar, tenir més temps per a un mateix o per a la família, canviar de feina, estudiar un idioma, aprendre a tocar un instrument, llegir, escriure... són alguns dels propòsits més habituals.

Però, per què ens els plantegem ara? Com és que costa tant canviar d'hàbits? I què podem fer perquè no quedin en paper mullat?

Una llista necessària

"Sempre és bo tenir propòsits", explica la psicòloga Sílvia Congost, "saber cap a on volem anar".

N'hi ha de vitals, que donen sentit a la vida --continua aquesta psicòloga experta en dependència emocional, autoestima i relacions -- i d'altres de més concrets "que tots hauríem de tenir".

Són com una brúixola, assegura, que ens ajuda a anar en la direcció correcta:

"Si tens clar cap a on vas és més fàcil avançar."

També ho creuen els professors Francesc Núñez, director del màster d'Humanitats: Art, Literatura i Cultura Contemporànies de la UOC i Santiago Estaún, professor emèrit de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació de la UAB, que coincideixen que és un ritual que requereix reflexió i que comporta un aprenentatge.

Francesc Núñez alerta que "se'ns diu que una de les competències bàsiques de l'individu és ser crític, reflexiu, mirar cap endins", però que fer-ho no és tan fàcil:

"Al temple de Delfos ja hi havia escrita la màxima 'coneix-te a tu mateix', herència de la saviesa grega, i tenim la voluntat de reflexionar, però la cultura moderna no ho facilita."

Fer una llista de tant en tant és necessari, perquè ens ajuda a entendre'ns i refer camins. A més, no tenir propòsits concrets crea angoixa, "la sensació d'anar a la deriva", afegeix Sílvia Congost.

Però si aquests objectius no són realistes, adaptats a un mateix, plantejats en un termini curt i amb un pla d'acció, estan destinats a fracassar.

I fer la llista i no complir-la no és innocu: tenir temes pendents ens estressa i el fracàs també provoca culpa i ansietat.

Per on començo? Reflexió i autoanàlisi

Abans de plantejar-se uns propòsits cal, doncs, fer balanç i una mica d'autoanàlisi: com m'ha anat fins ara?; quins objectius vull assolir?; estic fent el correcte per arribar-hi?

La reflexió ha de ser sincera i més enllà de tòpics i pressions socials, perquè les fites siguin realistes i viables. Tampoc serveix agafar la llista pendent d'altres anys i tornar-ho a intentar: els valors i les experiències canvien, tenim altres motivacions i, per tant, també projectes i objectius nous.

I finalment, hem de fer espai i desfer-nos del que sobri: "Ens costa molt deixar anar", alerta la Sílvia Congost, "ens acomodem a la zona de confort, perquè ens fa por canviar. El primer que hem de fer és fer lloc, buidar, fer net, tallar, deixar enrere aquell passat per tenir prou espai per establir nous vincles."

Després, ja podem passar a l'acció perquè, com avisa Francesc Núñez, "els hàbits no es canvien amb el pensament".

Els passos a seguir

1. Concretar els objectius: els reptes han de ser realistes, motivadors i el màxim de concrets possible. N'hi ha prou amb un màxim de 2 o 3 i, si cal, subdividir-los.

2. Que els sentim com a possibles i vàlids per a nosaltres: voler-se aprimar està de moda, però cal?, és per salut?, què implica?, em compensa l'esforç? Si estem segurs que és impossible, no cal ni plantejar-s'ho. Si és difícil però viable, endavant.

3. Cada objectiu ha de tenir el seu pla d'acció, precís i quantificable i un termini curt per poder anar assolint fites. I posar-lo a l'agenda. No val escriure "tenir més temps per a mi", sinó quant de temps, per fer què, quin dia, a quina hora i d'on el traurem.

4. Fer un seguiment dels progressos: si és possible, portar un registre d'hàbits i controlar si avancem. Millor si són graduals.

5. Visualitzar-te: imagina't que ja ho tens. És una tècnica molt utilitzada pels esportistes que prepara el cervell per arribar a un objectiu, segons explica la Sílvia Congost. Al cervell li costa adquirir nous hàbits, cal entrenar-lo.

6. Estar atents als senyals: semblen casualitats, però si estem receptius al canvi, potser veurem camins cap al nostre objectiu que fins ara no vèiem.

7. Passar a l'acció: els canvis no vindran sols, hi ha una feina a fer al darrere i cal fer-la amb disciplina i força de voluntat.

8. Buscar aliats amb el mateix objectiu o dir-ho als altres també ajuda, perquè crea un compromís. Lligar hàbits (posar-ne un de nou al costat d'un d'adquirit) o tenir la llista a mà (a la nevera) també són trucs que ajuden.

9. Mantenir una actitud positiva. Cal enfocar-se en els èxits i no en els fracassos i agrair el que tenim i gaudir-ne.

10. Rectificar forma part del pla: quan no tot surt rodat, és important no caure en el victimisme i veure què hem fet malament o què ha fallat per fer-ho millor en el pròxim intent.

Les claus: el temps, el passat i les circumstàncies

Hi ha dos elements clau que hem de tenir presents en fer la llista i que sovint no tenim en compte, alerta Santiago Estaún: el temps i el passat.

"Sempre que hi ha un canvi en el comportament humà hi ha dos factors que no tenim presents, que són el temps i la nostra història. Les experiències passades no deixen de tenir un pes i en el moment de fer un canvi no puc prescindir de la història que tinc al darrere."

"Quan em plantejo un canvi i faig una reflexió", continua el professor Estaún, "faig una selecció d'aquest passat, de què m'hauria agradat fer, què em fa il·lusió i què voldria obtenir, i ho projecto en el futur. I aquest projecte de futur, aquesta idea del que volem aconseguir, l'hem de tenir molt ben estructurada, perquè el temps hi juga fort."

Aquest temps del qual parla Estaún és tant el temps físic, el que mesurem amb rellotges, com la nostra vivència del temps, el ritme vital de cadascú:

"Els llibres de gestió del temps et parlen de coses prioritàries, coses importants, coses secundàries i coses que et fan perdre el temps i en un raconet apareix el ritme de cadascú, que és fonamental, és vital."

Si no acomplim els propòsits, sovint no és per falta de motivació o d'il·lusió, sinó perquè no hem tingut en compte el context en el qual vivim i ens movem, ni l'individual ni el social, conclou Estaún:

"Quan vulguis fer o canviar una cosa, calcula el temps, pensa en les dificultats i els entrebancs que et pots trobar, també en el teu entorn."

Francesc Núñez hi està d'acord i n'afegeix un altre, d'element clau: les circumstàncies.

"La vida està governada per les circumstàncies", diu, i tot el que podem fer és veure quines peces movem "per canviar hàbits, patrons i circumstàncies", tenint en compte que no tot depèn de nosaltres i que l'entorn i l'atzar també hi juguen un paper:

"Els bons propòsits han de passar, més que per l'exercici imaginatiu, per quines peces del tauler pots canviar. Tornar enrere és un mite, com això de començar de nou o reinventar-se. Un ha de ser molt conscient del seu marge d'acció i d'en quin moment de la partida està. És poc el que pots moure."

Un ritual molt vinculat al consum

En realitat, sempre podem plantejar-nos canvis. Esperar que arribi una data assenyalada per fer-ho és fer-se trampes al solitari. Així i tot, hi ha moments en què estem més predisposats a canviar.

És el que s'anomena "separació psicològica", períodes de canvi en què mentalment ens és més fàcil plantejar-nos nous reptes, deixar enrere el passat i focalitzar-nos cap al futur.

El canvi, però, no es pot fer d'un dia per l'altre i requereix més planificació i sacrificis dels que ens pensem.

"Aprofitem a començaments d'any", continua Francesc Núñez, "perquè és un moment de traspàs ritualitzat i molt lligat al consum, quan brindem per l'any nou i compartim bons desitjos".

Fer-ho, a més, té una gratificació immediata, perquè genera emocions positives, amb un mecanisme similar al del consum: només d'imaginar el que obtindrem ja comencem a sentir-nos bé:

"El mecanisme de la nostra subjectivitat es dispara i el fet de proposar-te un objectiu, d'imaginar que ho faràs, que canviaràs la teva manera de ser, provoca emocions positives que són reals, en notes els efectes i et sents bé, igual que al cinema plores i rius perquè el sentiment, l'emoció, són reals".

Però és "un miratge", continua, una acció que està abocada al fracàs si no canviem els hàbits.

Per què ens costa tant?

Al cervell li costa molt canviar d'hàbits, sobretot quan fer-ho comporta tasques que poden ser feixugues o doloroses (com fer esport quan no t'agrada o no hi estàs acostumat).

És un òrgan plàstic amb molta capacitat d'aprenentatge, però que prioritza mantenir els comportaments habituals abans d'abandonar-los per nous hàbits, encara que aquests millorin la nostra vida. Per això el canvi no es pot fer d'un dia per l'altre.

La procrastinació és una de les trampes que fa servir la ment per distreure'ns. Consisteix a ajornar les tasques més desagradables amb l'excusa d'una altra cosa a fer, que ens sembla més urgent o més fàcil i plaent.

També ens costa perquè sovint no són objectius alineats amb el nostre projecte de vida, no ens convencen prou o no compensen l'esforç, però no ho volem reconèixer.

Molts són resultat de la societat consumista i tenen a veure més amb la imatge o l'estètica que amb la necessitat o els valors personals.

"Els bons propòsits estan moguts per la necessitat de millorar el reconeixement que obtenim dels altres, per sentir-nos més acceptats i estimats", explica Francesc Núñez. "En la visió sociològica, seria augmentar el nostre capital, el nostre valor de mercat i generen la ficció d'un benestar emocional, d'una felicitat futura".

Però a la vida, continua, "no és cert l'eslògan de si vols, pots". "Pots el que pots", avisa, perquè l'entorn, les circumstàncies i l'atzar també juguen aquesta partida.

No calcular el temps, l'esforç i el sacrifici que comporta assolir un compromís és un error que ens aboca al fracàs, igual com ho és no tenir en compte el paper que hi tenen l'entorn, les circumstàncies --econòmiques, socials i personals-- i el poder de l'atzar.

"La felicitat, en moltes llengües, vol dir atzar, sort, alguna cosa que passa i no depèn de nosaltres. El que sí que pots fer és esforçar-te per la dels altres i, en la mesura que ho vas fent, potser trobar la teva."

Així i tot, fer la llista ja és un èxit en si mateix: ens ajuda a coneixe'ns millor, detectar què és important per a nosaltres i valorar les dificultats del nostre entorn. Però per dur-la a la pràctica calen sacrificis, invertir-hi temps i recursos i fer una bona planificació