Les noves retallades afecten, i molt, el sector cultural català
Quin és l'estat del sector cultural a Catalunya i com l'afecten les noves retallades en l'aportació pública de l'Estat? Després d'anys de crisi econòmica, l'univers cultural català passa per un moment molt delicat, amb retallades que afecten des del cinema fins als equipaments o els festivals.
RedaccióActualitzat
El món de la cultura viu un dels moments més difícils. No només perquè la crisi fa que la gent retalli en despesa cultural o perquè l'augment de l'IVA estigui fent estralls, sinó també perquè els fons públics que s'hi destinen han caigut en picat.
L'Estat tornarà a retallar un 2%, el 2014, les seves aportacions a la cultura catalana, de manera que, segons la Conselleria de Cultura, en els últims quatre anys la reducció arribarà al 75%.
Si afegim que la Generalitat també ha aplicat retallades importants entre el 2011 i el 2013, que representen una caiguda del 28%, la situació de les institucions i empreses culturals es fa crítica.
Més enllà dels arguments econòmics, però, hi ha qui veu una intencionalitat política en la retallada dels recursos de l'Estat a la cultura catalana, per una banda, i a sectors concrets, com el del cinema, per una altra.
El del Liceu és el cas en què la caiguda de les aportacions del ministeri ha fet més mal, perquè és l'equipament que més depèn dels pressupostos de l'Estat. Tot i que per al 2014 es manté la mateixa dotació, en tres anys ha passat de rebre 11,5 milions a rebre'n 6,5, molt per sota de l'aportació que fixen els seus estatuts.
Per a les altres grans institucions culturals del país, com el MNAC, el Palau de la Música o el Mercat de les Flors, aquest any la retallada serà molt menor que els anteriors, però s'esperava que no n'hi hauria, després d'acumular descensos del 50%.
En el cas del MACBA, la retallada se suma als diners que encara té pendents de cobrar. El seu director, Bartomeu Marí, diu que "és molt decebedor veure que no només no recuperem sinó que continuem perdent".
El Festival Temporada Alta és un dels millors aparadors de la creació contemporània internacional, però, per segon any consecutiu, l'aportació del ministeri al pressupost es quedarà a 0. És el mateix que passarà amb altres festivals, com el de Torroella, el de Pallassos de Cornellà o el Trapezi de Reus. Entre el 2011 i el 2014, les aportacions del ministeri per a fires i festivals ha baixat un 95%.
Una altra partida eliminada per segon any consecutiu és la destinada a comprar llibres per a les biblioteques públiques, els equipaments culturals amb més usuaris. Carme Fenoll, la cap de serveis de biblioteques, explica que "és un greuge molt important perquè durant aquests últims anys, ja havíem rebut unes partides importants del ministeri: per exemple, el 2007, prop de 3 milions d'euros que es destinaven al llibre imprès per als fons de les biblioteques de Catalunya."
Per al 2014, el Departament de Cultura preveu mantenir el pressupost a la majoria d'equipaments, però reclama al ministeri que enllesteixi la llei de mecenatge, que faria més fàcil aconseguir diners d'aportacions privades per compensar la gran caiguda d'aportacions públiques.
Els pressupostos de l'Estat de l'any passat, amb una retallada acumulada del 50%, van suposar un cop tan fort per als equipaments culturals catalans que ara, comparativament, les xifres del nou pressupost no semblen a primera vista tan negatives.
El MACBA i el Museu Nacional d'Art de Catalunya són els dos museus que han patit una davallada més significativa dels ingressos ministerials. Un 4,2%. Al voltant del 50% des del 2011. En el camp de les arts escèniques i la música, el Mercat de les Flors i el Palau de la Música s'emporten les pitjors xifres. Perdran un 6% de la partida estatal, que en els últims tres anys s'ha reduït un 60% en tots dos equipaments.
També l'Institut d'Estudis Catalans rep una bona tisorada, un 20% en els pressupostos de l'any que ve. I la partida per la capitalitat cultural de Barcelona torna a ser zero.
En canvi, tant al Museu del Prado com el Reina Sofia reben més aportació
Un cop sabudes les xifres dels pressupostos presentats pel govern espanyol, el sector cultural torna a estar en alerta màxima. I sobretot el cinema, que, a diferència del teatre o la dansa, que han repuntat, ha vist com tornaven a caure fins a un 9% les ajudes públiques. I això quan s'acabava de saber que la facturació del cinema havia baixat l'any passat un 15%, que es desplomava el nombre de rodatges i que creixien un 12% els seus nivells d'atur.
La vicepresidenta de l'Acadèmia espanyola de Cinema, Judith Colell, i Ramon Colom, president de la Federació de Productors Proa, troben poques escletxes d'optimisme per al seu sector, el cinematogràfic. Excepte el naixement, al barri de Sants de Barcelona, d'una nova sala d'exhibició, Zumzeig Cinema, que combina les projeccions de films independents amb un bistrot que convida al debat cinèfil. Un lloc per reflexionar sobre el panorama que dibuixen els nous pressupostos per al cinema espanyol de l'any vinent i que qualifiquen amb paraules com "perplexitat" i "catastròfic"
La disminució, de prop del 9%, deixa els recursos per al cinema en uns 51 milions. La reducció és més gran en el Fons de Protecció a la Cinematografia, d'on surten les ajudes directes, que perd el 14% respecte a l'any passat i queda en 33,7 milions. Lluny dels 120 que hi dedica el Regne Unit, els 340 d'Alemanya o els 770 de França. A Espanya, la reducció de les ajudes, des del 2010, arriba al 62%
El ministre Wert justifica la rebaixa dient que, a diferència del teatre, en el cinema vol canviar el model de suport, reduir les subvencions i augmentar els incentius fiscals. Però el Ministeri d'Hisenda no ha concretat les reformes promeses.
L'Estat tornarà a retallar un 2%, el 2014, les seves aportacions a la cultura catalana, de manera que, segons la Conselleria de Cultura, en els últims quatre anys la reducció arribarà al 75%.
Si afegim que la Generalitat també ha aplicat retallades importants entre el 2011 i el 2013, que representen una caiguda del 28%, la situació de les institucions i empreses culturals es fa crítica.
Més enllà dels arguments econòmics, però, hi ha qui veu una intencionalitat política en la retallada dels recursos de l'Estat a la cultura catalana, per una banda, i a sectors concrets, com el del cinema, per una altra.
El del Liceu és el cas en què la caiguda de les aportacions del ministeri ha fet més mal, perquè és l'equipament que més depèn dels pressupostos de l'Estat. Tot i que per al 2014 es manté la mateixa dotació, en tres anys ha passat de rebre 11,5 milions a rebre'n 6,5, molt per sota de l'aportació que fixen els seus estatuts.
Per a les altres grans institucions culturals del país, com el MNAC, el Palau de la Música o el Mercat de les Flors, aquest any la retallada serà molt menor que els anteriors, però s'esperava que no n'hi hauria, després d'acumular descensos del 50%.
En el cas del MACBA, la retallada se suma als diners que encara té pendents de cobrar. El seu director, Bartomeu Marí, diu que "és molt decebedor veure que no només no recuperem sinó que continuem perdent".
El Festival Temporada Alta és un dels millors aparadors de la creació contemporània internacional, però, per segon any consecutiu, l'aportació del ministeri al pressupost es quedarà a 0. És el mateix que passarà amb altres festivals, com el de Torroella, el de Pallassos de Cornellà o el Trapezi de Reus. Entre el 2011 i el 2014, les aportacions del ministeri per a fires i festivals ha baixat un 95%.
Una altra partida eliminada per segon any consecutiu és la destinada a comprar llibres per a les biblioteques públiques, els equipaments culturals amb més usuaris. Carme Fenoll, la cap de serveis de biblioteques, explica que "és un greuge molt important perquè durant aquests últims anys, ja havíem rebut unes partides importants del ministeri: per exemple, el 2007, prop de 3 milions d'euros que es destinaven al llibre imprès per als fons de les biblioteques de Catalunya."
Per al 2014, el Departament de Cultura preveu mantenir el pressupost a la majoria d'equipaments, però reclama al ministeri que enllesteixi la llei de mecenatge, que faria més fàcil aconseguir diners d'aportacions privades per compensar la gran caiguda d'aportacions públiques.
Els pressupostos de l'Estat de l'any passat, amb una retallada acumulada del 50%, van suposar un cop tan fort per als equipaments culturals catalans que ara, comparativament, les xifres del nou pressupost no semblen a primera vista tan negatives.
El MACBA i el Museu Nacional d'Art de Catalunya són els dos museus que han patit una davallada més significativa dels ingressos ministerials. Un 4,2%. Al voltant del 50% des del 2011. En el camp de les arts escèniques i la música, el Mercat de les Flors i el Palau de la Música s'emporten les pitjors xifres. Perdran un 6% de la partida estatal, que en els últims tres anys s'ha reduït un 60% en tots dos equipaments.
També l'Institut d'Estudis Catalans rep una bona tisorada, un 20% en els pressupostos de l'any que ve. I la partida per la capitalitat cultural de Barcelona torna a ser zero.
En canvi, tant al Museu del Prado com el Reina Sofia reben més aportació
Un cop sabudes les xifres dels pressupostos presentats pel govern espanyol, el sector cultural torna a estar en alerta màxima. I sobretot el cinema, que, a diferència del teatre o la dansa, que han repuntat, ha vist com tornaven a caure fins a un 9% les ajudes públiques. I això quan s'acabava de saber que la facturació del cinema havia baixat l'any passat un 15%, que es desplomava el nombre de rodatges i que creixien un 12% els seus nivells d'atur.
La vicepresidenta de l'Acadèmia espanyola de Cinema, Judith Colell, i Ramon Colom, president de la Federació de Productors Proa, troben poques escletxes d'optimisme per al seu sector, el cinematogràfic. Excepte el naixement, al barri de Sants de Barcelona, d'una nova sala d'exhibició, Zumzeig Cinema, que combina les projeccions de films independents amb un bistrot que convida al debat cinèfil. Un lloc per reflexionar sobre el panorama que dibuixen els nous pressupostos per al cinema espanyol de l'any vinent i que qualifiquen amb paraules com "perplexitat" i "catastròfic"
La disminució, de prop del 9%, deixa els recursos per al cinema en uns 51 milions. La reducció és més gran en el Fons de Protecció a la Cinematografia, d'on surten les ajudes directes, que perd el 14% respecte a l'any passat i queda en 33,7 milions. Lluny dels 120 que hi dedica el Regne Unit, els 340 d'Alemanya o els 770 de França. A Espanya, la reducció de les ajudes, des del 2010, arriba al 62%
El ministre Wert justifica la rebaixa dient que, a diferència del teatre, en el cinema vol canviar el model de suport, reduir les subvencions i augmentar els incentius fiscals. Però el Ministeri d'Hisenda no ha concretat les reformes promeses.
