Les cinc contradiccions supremes que ha de resoldre la sentència del procés

Analitzem cinc de les contradiccions fetes evidents en la vista oral del judici del procés i que el Suprem haurà de recollir en la sentència

David MelgarejoActualitzat

El principi "in dubio pro reo", en dret significa que, davant el dubte, el tribunal ha de decidir en funció d'allò que més beneficiï l'acusat. La paradoxa és que l'Estat que acusa també té l'obligació de protegir l'acusat. Partint d'aquesta base tindrà especial importància veure què fa el Suprem amb cinc moments clau del judici que passaran a la història per les contradiccions que van posar damunt la taula. Les repassem.

 

Diàleg o no diàleg

El de Mariano Rajoy era un dels testimonis més esperats del judici. I de les seves paraules es desprenia la idea que mai ningú se li va oferir com a intermediari per trobar una solució i evitar l'anomenat xoc de trens. Les seves declaracions, difuses: "Durant aquells dies, molta gent es va interessar pel problema." Res més.

 

Fins a l'arribada del lehendakari Iñigo Urkullu a la sala de vistes. Urkullu no només va assegurar que s'havia ofert per fer de mediador, sinó que va donar els detalls del moment en què va trucar a Rajoy el dia 19 de juliol.

 

Violència, per part de qui

Dels 432 testimonis del judici, un bon gruix van ser agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que havien treballat l'1 d'octubre a Catalunya. El seu relat dels fets incloïa sempre un mateix concepte: violència. Violència, segons ells, exercida pels manifestants que els impedien l'entrada als centres de votació. Alguns polítics, com Enric Millo, l'exdelegat del govern a Catalunya, reforçarien la versió afegint elements com l'anomenada "trampa del Fairy".

 

Davant d'aquesta versió, la dels votants ferits, que van relatar les agressions que van patir durant jornada del referèndum.

 

 

La desconfiança en els Mossos

És la contradicció més evident del judici. L'advocat de Joaquim Forn fins i tot va intentar anar més enllà, però el tribunal no li va acceptar fer l'acarament entre el coronel Pérez de los Cobos i Ferran López, el comissari dels Mossos d'Esquadra.

 

Pérez de los Cobos qualificava en la seva declaració com a testimoni que el dispositiu de la policia catalana l'1-O havia estat "una estafa".

 

 

López, per la seva banda, assegurava al tribunal que el coronel coordinador del desplegament va donar el seu vistiplau al pla proposat pels Mossos i que mai va posar cap objecció.

 

 

Sortir d'Economia el 20-S

Un altre dels moments clau del judici és la declaració de la secretària judicial que el 20-S era dins la Conselleria d'Economia. La seva declaració contenia molts elements de percepció. I entre ells que era impossible que aquella nit hagués pogut sortir per la porta de l'edifici, perquè ella hauria estat en perill i també la documentació que s'havia d'emportar. Fins i tot va demanar un helicòpter. Però finalment va sortir camuflada entre els espectadors d'un teatre.

 

Enfront de la seva, la versió del cap del dispositiu dels Mossos, en tasques de reforç de la comitiva judicial, que assegurava a sala que la sortida per la porta de la conselleria era possible i que només hauria calgut amb demanar un reforç policial.

També va parlar del criteri policial el major Trapero.

 

 

El paper de la mesa el 6 i 7 de setembre

La declaració de l'actual president del Parlament, Roger Torrent, defensava el que havia fet Carme Forcadell, com a presidenta de la mesa, en la tramitació de les anomenades lleis de desconnexió. Segons Torrent, la presidència no té la capacitat de vetar una llei per portar-la al ple, sinó que només s'analitza que formalment sigui correcta, sense entrar en el contingut.

Versió no compartida del tot pel lletrat de la cambra catalana, Antoni Bayona. El fiscal Fidel Cadena li va recordar en la seva declaració que el Constitucional havia reconegut als presidents de les cambres la potestat per no tramitar determinades resolucions. I Bayona ho va admetre.

Cinc contradiccions que el tribunal ha hagut d'examinar tenint en compte el context de cada una d'elles. Ara, en la sentència, haurà d'argumentar molt bé a qui ha acabat creient i per què.

ARXIVAT A:
Judici procésTribunal Suprem
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut