Rajoy: "Vam pensar que era més just aplicar el 155 que no pas l'estat d'excepció"

L'expresident espanyol es desentén del dispositiu policial de l'1 d'octubre i diu que a la Generalitat "eren plenament conscients que jo no autoritzaria un referèndum"
Rajoy: "Vam pensar que era més just aplicar el 155 que no pas l'estat d'excepció"
Madrid

Rajoy: "Vam pensar que era més just aplicar el 155 que no pas l'estat d'excepció"

L'expresident espanyol es desentén del dispositiu policial de l'1 d'octubre i diu que a la Generalitat "eren plenament conscients que jo no autoritzaria un referèndum"
Irene Vaqué Actualitzat
TEMA:
Judici procés

Mariano Rajoy ha afirmat que, mentre ell va ser president espanyol, va transmetre a tots els interlocutors de la Generalitat que mai no autoritzaria un referèndum d'autodeterminació de Catalunya.

Davant del Tribunal Suprem, que jutja els encausats de rebel·lió, sedició i malversació, l'expresident del govern d'Espanya ha explicat que va deixar clar aquest posicionament ja des del mandat d'Artur Mas al govern català:

"Eren plenament conscients, des del primer dia que em vaig reunir amb el senyor Mas, que jo no autoritzaria un referèndum per liquidar la sobirania nacional, la unitat d'Espanya i per saltar-se la llei. Per tant, no hi ha hagut cap acord i ni tan sols converses per arribar a un acord sobre la celebració d'un referèndum."


La unitat d'Espanya, innegociable

Rajoy ha afegit que, en qualsevol cas, la sobirania recau en el poble espanyol:

"Vaig deixar molt clar el que eren les regles del joc. Si vostè vol fer un referèndum, això ho ha de decidir el poble espanyol. (...) És el poble espanyol el que decideix el que és Espanya, i no els representants d'una comunitat autònoma, ni el govern d'Espanya, ni les Corts, ni el comitè restringit o no restringit. I això va quedar clar des del primer moment, i tots els interlocutors que vaig tenir jo a la Generalitat eren conscients que, mentre Mariano Rajoy fos president d'Espanya, no hi hauria un referèndum per liquidar la sobirania nacional."

A preguntes de la Fiscalia, que exerceix Fidel Cadena, ha insistit en aquest punt:

"Espanya és el que volen els espanyols i no una part dels espanyols."

Malgrat remarcar que, sobre el referèndum, no hi havia "res a parlar", Rajoy ha emmarcat en la normalitat de la política les "converses entre partits". Ara bé, sobre el diàleg amb el govern Puigdemont, ha estat taxatiu en afirmar que no podia acceptar el plantejament que es feia:

"No es pot dialogar amb algú que només vol posar data o discutir els termes sobre com es liquida la sobirania nacional."

I ha destacat que va encaminar el diàleg a intentar que "es deixés de vulnerar la Constitució":

"La més important que vaig fer és que es deixés de vulnerar la Constitució, perquè era el tema més important. Perquè un govern, en aquest cas de la Generalitat, no pot saltar-se la Constitució ni saltar-se la llei, ni l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Això era el més important. Jo no estava disposat a negociar a canvi d'algunes coses que la Generalitat complís la llei. Perquè la llei i la sobirania nacional no es negocien."

 

Defensa el 155 davant l'estat d'excepció


Mariano Rajoy, que ha afrontat en primer lloc l'interrogatori de Vox amb l'advocat Javier Ortega Smith, ha justificat que, davant l'actuació de la Generalitat, el seu govern va optar per aplicar l'article 155 de la Constitució en comptes de l'estat d'excepció per no afectar "drets individuals":

"Pensàvem que l'article 155 era molt més operatiu als efectes que ens ocupaven, i era més just perquè els estats d'excepció o de setge poden afectar, i de fet afecten, drets individuals de les persones, i crèiem que l'aplicació de l'article 155 no afectava de la mateixa manera. Es tractava simplement de cessar un govern però sense suprimir la Generalitat i després vam decidir la convocatòria d'eleccions."

 

 

L'expresident popular ha afegit que van intentar buscar un ampli suport per tirar endavant el 155:

"Vam ser molt prudents. Crec que vam fer un esforç per aconseguir el suport de tots. Penso que un assumpte d'aquestes característiques, tot i que el meu partit tenia majoria absoluta al Senat i no feia falta el suport dels altres, vam treballar per fer-ho de manera conjunta, i fins i tot li vam donar la possibilitat de rectificar a aquells que van prendre una decisió, al meu entendre, equivocada."

 

 

Rajoy ha estat el quart testimoni a declarar en el judici, després de Joan Tardà, Artur Mas i Soraya Sáenz de Santamaría, que ho han fet aquest dimecres al matí, en la vuitena sessió. La declaració s'ha allargat una hora i tres quarts.

El tribunal ha mantingut la declaració per l'hora prevista, les 4 de la tarda, tot i que, dels testimonis programats al matí, encara faltava l'exministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que finalment ho ha fet després de l'expresident espanyol.  


"Mai he decidit sobre un dispositiu policial"

En la declaració, Mariano Rajoy s'ha desvinculat de l'actuació policial de l'1 d'octubre. Preguntat per l'advocat Andreu Van den Eynde, ha negat haver tingut res a veure amb l'estratègia que van seguir els policies i guàrdies civils desplegats a Catalunya:

"Mai he pres cap decisió sobre cap dispositiu policial, i he estat ministre de l'Interior durant més de dos anys. Són decisions que pertoquen a qui està al capdavant de l'operatiu."

Rajoy s'ha desentès del dispositiu i, de fet, no ha sabut respondre el nom del responsable de l'operatiu, el tinent coronel Diego Pérez de los Cobos:

"(Rajoy)- Ho hauria de preguntar a la persona operativa a qui la jutge li va encarregar.

(Van den Eynde)- No sap qui és?

(Rajoy)- No ho sé."

 

Lamenta les imatges de càrregues l'1-O

Cap al final de la declaració, Rajoy ha vist imatges de l'1 d'octubre a Sant Carles de la Ràpita, en què es veien càrregues de la Policia Nacional i gent queixant-se dels cops que havien rebut. L'expresident espanyol ha afirmat que "lamentava molt" aquesta i altres imatges:

"La responsabilitat dels dirigents polítics és evitar que es produeixin esdeveniments com els que hem vist. Si s'hagués actuat complint la llei, no violentant-la, no hauríem vist aquestes imatges ni altres de semblants que hauríem pogut veure aquí. Les lamento molt, no m'agraden, però ni aquestes ni les altres. Hem de treballar perquè no es donin les condicions per aquestes imatges."


Preguntat sobre si esperava violència l'1 d'octubre, Rajoy ha declarat que hi havia certa "voluntat" que hi hagués enfrontaments:

"L'1 d'octubre, del que es tractava fonamentalment, d'acord amb les resolucions judicials, era que es complís la llei. I es va complir la llei, perquè el dia 4 d'octubre la junta electoral va dir que no s'havia celebrat el referèndum. Hi havia l'aparell informàtic, no podien constituir les meses, i el que vam fer va ser complir la llei. Enfrontaments? En una situació com aquesta és normal que es puguin produir enfrontaments, sobretot quan hi ha voluntat, en alguns casos concrets, que n'hi hagi."

I, com ja ha fet l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, ha considerat que el dia del referèndum no hagués passat res si no s'hagués cridat a anar als col·legis:

"Si no s'haguessin pres les decisions importants que es van prendre, no seríem avui aquí ni hi hauria hagut els esdeveniments de l'1 d'octubre. Simplement, que els que van prendre la decisió haguessin respectat la llei i la Constitució."

 

"Si no s'hagués cridat la gent a un referèndum il·legal i no s'haguessin pres decisions vulnerant la legalitat vigent, ni vostè ni jo ni ningú haguéssim hagut de veure les lesions que van tenir algunes persones i membres de les forces i cossos de seguretat."

 

La mediació i Urkullu

Un dels estira-i-arronses de l'interrogatori a Rajoy l'ha protagonitzat l'advocat Jordi Pina, que li ha preguntat si el lehendakari Iñigo Urkullu va fer de mediador entre La Moncloa i la Generalitat.


Rajoy ha respost primer de forma ambigua, però ha acabat admetent que Urkullu és una de la "moltes" persones que es van interessar pel tema. Amb tot, no ha precisat si van parlar per telèfon o bé personalment a La Moncloa:

"(Rajoy)- He estat molt generós perquè li he dit que han estat molts els que han volgut intermediar. Intermediar no, preguntar, interessar-se...

(Marchena)-Senyor Rajoy...

(Rajoy)- També Urkullu.

(Pina) -I va atendre el senyor Urkullu?

(Rajoy)- Jo atenc tothom. I per tant, el vaig escoltar i vaig dir el que he assenyalat abans: que no estava disposat a negociar.

(Pina)- Vostè personalment va atendre el senyor Urkullu? És molt important per mi, perquè demà ve a declarar. I vostè està sota...

(Rajoy)- No ho sé... Ja posats, també em va trucar el senyor Ortuzar.

(Pina)- Vostè personalment va atendre el senyor Urkullu quan li va demanar intermediar entre la Generalitat i el govern d'Espanya?

(Rajoy)- No, no, a mi ningú em va demanar intermediar...

(Marchena)- Estic segur d'haver sentit que sí que va atendre personalment el senyor Urkullu perquè atén tothom.

Rajoy ha remarcat que no hi va haver "cap mediador de res":

"Aquí no hi ha hagut cap mediador de res, perquè com ja he assenyalat, les meves posicions eren clares i les dels altres també eren clares. A mi em va cridar molta gent. Alguns els vaig veure personalment, i amb altres vaig parlar per telèfon. D'alguns recordo que hi vaig parlar personalment a La Moncloa. D'altres és difícil, perquè ja ha passat un temps."

Pina ha deixat el tema i ha etzibat:

"Ens ho aclarirà el senyor Urkullu."

 


Hisenda va advertir nou cops la Fiscalia

En el torn de l'advocat Francesc Homs, Rajoy s'ha hagut d'explicar per haver dit en seu parlamentària que la Generalitat no havia destinat "ni un cèntim" al referèndum.

Homs li ha demanat com podia ser compatible aquesta afirmació amb l'acusació de malversacio, i Rajoy ha revelat que Hisenda va contactar nou vegades amb la Fiscalia per la sospita que diners públics podien destinar-se a l'organització del referèndum:

"El Ministeri d'Hisenda, a mesura que rebia la documentació per part de la intervenció de la Generalitat, quan veia que alguna cosa podia ser utilitzada pel referèndum, avisava la Fiscalia General de l'Estat o la del Tribunal de Comptes. Ho va fer en nou ocasions. I hi ha un segon matís, que és la possibilitat que s'haguessin ocultat algunes partides, però això ja no li correspon al govern, és un tema dels tribunals."

 

El 20-S

L'expresident espanyol ha considerat "excepcional" el 155 però també situacions com la concentració del 20 de setembre de 2017 davant la Conselleria d'Economia. I s'ha referit a "l'assetjament" als cossos i forces de seguretat que hi va haver:

"Em sembla excepcional que davant la seu del TSJC es faci una manifestació on participen més de 20.000 persones i una altíssima autoritat de Catalunya amb un megàfon faci allà plantejaments que no em figuro que li puguin semblar normal a ningú d'aquest tribunal.

Tampoc em semblen normals situacions d'assetjament a guàrdies civils, policies, alcaldes que tenien els seus plantejaments diferents als de les autoritats de Catalunya i que estaven defensant les seves posicions, que és el mateix que defensar la llei. Sens dubte, era una situació excepcional i, com que era excepcional, ens vam veure al final obligats a aplicar l'article 155 de la Constitució per primera vegada en la història."

 


Els recursos al Constitucional

En el torn de les defenses, Rajoy ha hagut de respondre per les impugnacions al Tribunal Constitucional de lleis aprovades al Parlament:

"Crec que he presentat vint recursos davant del TC sobre temes que em semblaven importants. I no recordo en aquest moment si aquest tema a què ha fet referència el senyor Homs ha estat o no objecte de recurs. Però per descomptat hem recorregut tots aquells temes que ens semblaven importants."

 

Interactiu relacionat: Les claus del judici del procés

 

ARXIVAT A:
Judici procés Mariano Rajoy

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS