Roger Torrent declara al Tribunal Suprem com a testimoni
Roger Torrent, en la declaració al Tribunal Suprem com a testimoni
Madrid

Torrent, al Suprem: "Mai renunciarem a decidir el nostre futur, tornarem a votar"

El president del Parlament assegura que hauria actuat igual que Forcadell perquè "no es pot limitar mai la llibertat d'expressió dels grups parlamentaris"

Irene VaquéActualitzat

El president del Parlament, Roger Torrent, ha defensat al Suprem l'actuació de la seva predecessora en el càrrec, Carme Forcadell, durant la tardor del 2017 i també el dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya.  

Amb Torrent s'ha reprès la sessió del judici del procés aquest dilluns a la tarda, després de la llarga declaració de José Antonio Nieto, l'exnúmero dos del Ministeri de l'Interior, durant tot el matí.

Torrent ha declarat com a testimoni citat per l'extrema dreta de Vox. A l'inici de l'interrogatori, el president del Parlament ha denunciat que el fet que hi hagi diputats en presó preventiva suposa "una greu distorsió del normal funcionament de la cambra". 
 

Hauria fet el mateix que Forcadell

Preguntat sobre si el Parlament pot rebutjar l'admissió d'iniciatives parlamentàries, Roger Torrent ha manifestat que ell hauria actuat igual com ho va fer Forcadell: 

"Un president o presidenta del Parlament no pot limitar mai aquesta llibertat d'expressió dels grups parlamentaris." 

"No hi ha propostes de grups que es puguin censurar, mai les han censurat els presidents que m'han precedit, mai les ha censurat la presidenta Forcadell. De fet, jo en el seu lloc hauria fet exactament el mateix, protegir el parlamentarisme, el dret de participació dels grups polítics."

A més, ha destacat que l'informe que fan els lletrats del Parlament no és vinculant: 

"La mesa del Parlament és un òrgan polític que pren decisions polítiques. El que no fa mai és entrar a valorar el fons de les propostes, per molt inconstitucionals que un pugui pensar que són. L'únic que ha d'abordar és una qüestió merament formal, de si s'han presentat en temps i forma."


"Tornarem a votar" 
 


El president del Parlament ha defensat les anomenades lleis de desconnexió aprovades el 6 i 7 de setembre, i ha advertit que l'independentisme continuarà defensant un referèndum: 

"Tinguin present que mai renunciarem a la voluntat majoritària dels catalans i catalanes a decidir el nostre futur. Van ser lleis que ens van permetre l'1 d'octubre. Jo vaig votar l'1-O, van votar 2,3 milions de catalans i catalanes. I tinguin present que tornarem a votar. Tornaré a votar, perquè estic convençut que -i les lleis plantejaven exactament això-  que el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat només es resoldrà mitjançant un referèndum."

Torrent ha afegit un judici com el que s'està fent no canviarà la voluntat d'autodeterminar-se: 

"Eren lleis que donaven instruments per poder preguntar als ciutadans de Catalunya quin és el seu futur. És un plantejament que no ha canviat, no canviarà, per molt que es jutgi aquests 12 homes i dones demòcrates, no es plantejarà cap altra solució de futur que no sigui permetre als ciutadans votar." 

 

En resposta a l'Advocacia de l'Estat, Torrent ha afirmat que la llei de transitorietat "no va tenir efectes jurídics": 

"(Seoane)- Vol dir que mai va arribar a produir efectes, però aprovar, es va aprovar formalment.

(Torrent)-  Es va aprovar al Parlament de Catalunya, però, més enllà d'això, no va tenir efectes jurídics, i això és evident."

Com ja va fer l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, Torrent ha posat de manifest que darrere del referèndum hi havia la ciutadania: 

"Si del que s'acusa els acusats és d'organitzar un referèndum o d'haver-se manifestat, aquí hauríem de ser milers. Vam ser milers els que vam participar de tots aquests fets que avui s'enjudicien. Al banc dels acusats, hauríem de seure milers de catalans i catalanes. Jo el primer."

 

Torrent a la Fiscalia: "Siguem precisos" 
 

Fidel Cadena ha interrogat Torrent en nom de la Fiscalia


Roger Torrent ha corregit el fiscal Fidel Cadena quan li ha preguntat si el 10 d'octubre es va votar el document sobre la declaració d'independència i també en referència a les propostes de resolució del 27 d'octubre: 

"(Fidel Cadena)- Es votar aquell dia? 

(Torrent)- Aquell dia no es va votar aquell document. El dia 10, no. Es va fer un acte fora del ple del Parlament i, per tant, no en sessió formal." 

 

(Torrent) "Siguem precisos. El 27-O es van presentar propostes de resolució, no de llei, que no tenen res a veure. (...) Les propostes de resolució es van votar al ple del Parlament com passa altres vegades." 

Torrent, com a portaveu adjunt de Junts pel Sí, va demanar a Forcadell que llegís el preàmbul de la declaració d'independència.


Esbroncada de Marchena als advocats

L'interrogatori ha acabat de forma abrupta, a dos quarts de 5 de la tarda, després d'una enganxada entre el president del tribunal, Manuel Marchena, i els advocats de la defensa Andreu Van den Eynde, Jordi Pina i Marina Roig.

 


Tot ha començat quan Van den Eynde ha preguntat a Torrent per la votació de l'1 d'ocubre, i Torrent explicava que havia dut les seves filles a votar per explicar-los el sentit del dia. 
 

L'advocat Andreu Van den Eynde gesticula durant l'enganxada amb el jutge Manuel Marchena

Marchena li ha cridat l'atenció perquè s'interrogava Torrent no pel seu càrrec, sinó per percepcions de l'1-O: 

"L'interrogatori no té res a veure amb les preguntes que li han sigut formulades. Si pregunten per la seva experiència sobre pràctiques parlamentàries, tot això serà ben rebut. Si vostè pregunta què va sentir en anar a votar el dia 1 d'octubre, el tribunal està obligat a dir que no."

Van den Eynde volia que, almenys, constessin per escrit les seves preguntes, però Marchena ho ha rebutjat de ple. 
 

L'advocat Jordi Pina també ha discutit amb Marchena sobre l'interrogatori a Torrent


Quan ha estat el torn de Jordi Pina, i davant la intenció d'anar pel mateix camí que Van den Eynde, Marchena també l'ha tallat i ha deixar clar que és el tribunal l'encarregat de decidir si un testimoni és pertinent o no: 

"La pertinença de la declaració la delimita aquesta sala. I la va considerar pertinent de la mateixa manera que va considerar la del senyor Benet [en referència a Ernest Benach] per explicar l'enllaç entre el que va fer la senyora Forcadell i els precedents des del punt de vista dels usos parlamentaris.

Tot el que surti d'aquí, digui el que digui la glossa de l'acció popular, i no posi cara de sorpresa, que vostè sap que tinc raó... Vinga, té més preguntes? 

Marina Roig ha agafat el relleu i ha qüestionat per què no podien interrogar Torrent com a testimoni dels fets que han arribat a judici. El jutge Marchena li ha respost que ho haurien d'haver pensat abans: 

"Si vostès tenien tant interès en el testimoni del senyor Torrent sobre el que va veure i percebre el 20S, el podrien haver proposat com a testimoni. I no ho van fer."


Suport de diputats d'ERC

Torrent ha rebut el suport d'un grup de diputats d'Esquerra amb els quals s'ha reunit uns instants abans de marxar cap al Tribunal Suprem.

Fins ara, pel fet de ser testimoni, el president de Parlament no ha pogut entrar a la sala de vistes com a públic, cosa que sí que han fet altres autoritats.

Després de la compareixença de Torrent, ha pres el relleu el vicepresident del Parlament i diputat de Ciutadans José María Espejo-Saavedra.

L'ordre previst era que declaressin Enric Millo, ex-delegat del govern espanyol a Catalunya, i Juan Antonio Puigserver, ex-secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior.

Interactiu relacionat: Les claus del judici del procés

ARXIVAT A:
Procés catalàJudici procésRoger Torrent
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut