La mandíbula d'un infant de fa 15.000 anys, troballa "excepcional" al Molí del Salt

Els investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) que treballen al jaciment del Molí del Salt, a Vimbodí-Poblet, han mostrat aquest dijous la que fins ara és la troballa més important de la història d'aquesta excavació, i també el fòssil més antic del sud de Catalunya. És una mandíbula que correspondria a un infant d'Homo sapiens d'entre 4 i 5 anys d'edat, pertanyent al període magdalenià, al final del paleolític superior. 

El codirector de l'excavació, Manolo Vaquero, ha explicat que hi ha molt poques restes humanes del paleolític superior, tant a Catalunya com a la península Ibèrica i que aquesta, a més, va aparèixer en un espai que sembla preparat per enterrar l'infant.

"Hi ha una estructura de pedra que pensem que va ser construïda pels humans. Té una planta aproximadament semicircular amb pedres que estan col·locades amb intenció, algunes clavades i altres en diagonal, i la mandíbula va aparèixer just al costat."

Els arqueòlegs esperen poder confirmar la hipòtesi de l'enterrament més endavant, si avançant en l'excavació apareixen altres restes del mateix individu associades a l'estructura.

Una troballa molt valuosa

La mandíbula s'ha restaurat i a partir d'ara se'n faran analítiques que permetran conèixer detalls sobre la dieta alimentària de l'infant i la seva condició genètica, com per exemple si formava part d'algun grup dels que, en el paleolític superior, van arribar a la península Ibèrica.

"Sabem que van venir poblacions provinents del Pròxim Orient o d'Europa oriental. I aquestes poblacions van substituir o es van barrejar amb les poblacions que hi havia anteriorment".

Les analítiques també serviran per contrastar la peça amb les altres restes trobades a Catalunya, les de la Balma de Guilanyà, al Solsonès, i la Cova Gran, a la Noguera, els dos llocs on han aparegut vestigis d'humans del paleolític superior.

El jaciment del Molí del Salt és un abric que està situat a la Vall del Francolí, al terme de Vimbodí-Poblet, a la Conca de Barberà i al peu de les muntanyes de Prades. Era una zona amb diversitat de recursos naturals i amb accés i mobilitat favorables a mantenir punts d'ocupació per poblacions de caçadors recol·lectors nòmades.

Les excavacions van començar l'any 1999, i des de llavors s'ha pogut constatar el pas continuat dels humans, que utilitzaven l'abric com a campament residencial, sobretot entre els anys 13.000 i 15.000 abans del present. Però mai s'hi havia trobat cap resta òssia fins a aquesta campanya.

Sí que han aparegut, sobretot, els ossos dels animals que menjaven aquestes poblacions i també les eines de pedra que utilitzaven. La col·lecció és de més de 50.000 peces.

En destaca la col·lecció d'art moble, un conjunt de pedres amb gravats d'animals també considerada peça única, perquè hi van dibuixar un conjunt de cabanes, formant un campament.