La divergent estratègia independentista: com arriben els partits a les eleccions del 23J
ERC, Junts, la CUP i també el PDeCAT difereixen en l'estratègia al Congrés després d'una legislatura complicada
En les eleccions del 14F del 2021 l'independentisme tornava a sumar majoria absoluta. Més àmplia. Dels 70 diputats passaven a 74, amb Esquerra al capdavant, però sobretot per la pujada de la CUP. En un context de postpandèmia, amb el president Torra inhabilitat i unes eleccions que el govern va intentar ajornar pels rebrots de la covid. Però la justícia ho va impedir.
A partir d'aquí res ha estat fàcil. Va caldre fer dos plens i tres votacions per investir president Pere Aragonès. Els republicans havien fet un pacte d'investidura amb la CUP abans de tancar un acord amb Junts. I això va doldre.
L'acord va arribar, un acord de govern i d'investidura in extremis, gairebé en temps de descompte. Al cap d'un any i mig, encara no, el govern es trenca. Junts fa una consulta interna després de topades i tensions entre els socis per la taula de diàleg, l'ampliació de l'aeroport i la suspensió de Laura Borràs, entre altres desavinences.
La legislatura al Congrés dels Diputats ja portava rodatge. Havia començat el 2019, després de la sentència de l'1 d'Octubre. Amb els líders a la presó. El Tribunal Suprem els va condemnar a penes d'entre 9 i 13 anys. I els exiliats, que vivien sota l'amenaça de les euroordres i de la interpretació que en fes la justícia europea. És la repressió de l'Estat que els partits independentistes denunciaven. Esquerra, Junts i la CUP. Tots tres reclamaven amnistia i autodeterminació. Però la forma, l'estratègia d'uns i altres a Madrid, va seguir camins diferents.
Esquerra, amb 13 diputats, va apostar per la via del diàleg i la negociació amb l'Estat. Van donar suport a la investidura de Pedro Sánchez. Junts i la CUP hi van votar en contra. Després vindrien els indults i la reforma del Codi Penal que eliminava el delicte de sedició i modificava el de malversació.
Junts, amb 8 diputats, hi va votar en contra. Van veure un gol en porteria pròpia, amb contrapartides com els desordres públics agreujats. En canvi, els diputats del PDeCAT hi van votar a favor. Es van presentar amb Junts a les eleccions generals i van mantenir grup al Congrés. Però les tensions van dividir el grup en dues meitats. Des d'aleshores van actuar i van votar de manera autònoma. El PDeCAT, amb un tarannà més pragmàtic, han dit. Junts va seguir la via de la confrontació. Primer amb Laura Borràs com a líder del grup. Quan va tornar a Catalunya per presidir el Parlament, va agafar el testimoni Míriam Nogueras.
Coincideixen amb la CUP que dialogar amb l'Estat no dona fruits. La taula de diàleg, diuen, ha estat un fracàs. I critiquen obertament l'estratègia negociadora d'Esquerra.
Els republicans diuen que en aquesta legislatura han donat suport al 89% de les iniciatives del govern espanyol. Sempre, després de negociar. En canvi, Esquerra diu que Junts ha donat suport al 85% de les iniciatives del govern espanyol. Una mica menys. Però sense cap negociació prèvia. I, per tant, de franc, assenyala el portaveu a Madrid d'ERC, Gabriel Rufián.
Al final, en aquesta legislatura al Congrés hi ha hagut quatre grups independentistes i dues vies d'acció i votació parlamentària. Amb tots els matisos que calguin.
Potser ha estat per tot això. O potser no. Segur que hi ha hagut altres factors. Però en el primer examen abans de les eleccions generals, l'independentisme punxa. A les municipals, 300.000 persones que votaven partits independentistes es queden a casa. L'abstenció els afecta a tots, però resta sobretot als republicans. Esquerra diu que no s'han sabut explicar.
L'espantall de l'extrema dreta pot tornar a mobilitzar el vot independentista. No hi ha hagut el front comú programàtic. Però la por d'un govern PP-Vox podria posar a les urnes els vots que el mes de maig es van quedar a casa. L'únic risc per als partits independentistes és que aquesta mateixa por no engreixi un suposat vot útil al PSOE.
Esquerra es prepararà, diuen, per "Defensar Catalunya". És l'eslògan de la seva campanya. I apugen el preu de la investidura, perquè les circumstàncies, diuen, han canviat.
Junts promet confrontació. "Ja n'hi ha prou", és el seu lema. També la CUP vol "Plantar cara". O referèndum, diuen, o res de res. El PDeCAT vol girar full. El seu lema és "Ara toca".
