La discreció i l'amnistia marquen el pas de la negociació entre Junts i el PSOE
Junts vol tenir el control dels tempos, però no és del tot a les seves mans
Carles Puigdemont va ser investit 130è president de la Generalitat l'últim dia del termini legal per poder-ho ser. Va ser un diumenge, el 10 de gener del 2016. Li torna a la memòria al president Puigdemont ara, en plenes negociacions per la investidura de Pedro Sánchez; ara que nota la pressió per fer-ho ràpid. Sabent que fins a l'últim minut té marge, Puigdemont no vol ser esclau de les presses.
Té la intenció de marcar el ritme perquè la investidura del pròxim president espanyol depèn d'ell, en tant que referent polític dels set escons de Junts al Congrés, i sembla no voler desaprofitar l'oportunitat política que li dona poder ser ell qui marca el ritme del ball. Aixecar el peu de l'accelerador el situa més temps al centre del debat polític, però també li dona més marge per aconseguir un "acord històric".
Puigdemont pretén fer valdre l'esperit del discurs del 5 de setembre, aquell en què va anunciar les condicions per a una investidura. Parlava d'un "acord històric" que inclogués l'amnistia, es reconegués la legitimitat del moviment independentista i que un mediador verifiqués el compliment dels acords.
Dos mesos després d'aquell discurs, sembla voler recordar que no està disposat a propiciar un acord "si no és un bon acord", com insisteixen fonts del partit.
La batalla pel control dels tempos
Junts vol tenir el control dels tempos, però no és del tot a les seves mans. Dijous, a Brussel·les, la cúpula del partit es reunia per debatre la negociació amb el PSOE. La reunió no es va anunciar a la premsa, que va intuir la cita i va endevinar el lloc: l'Hotel Thon, el mateix on havia fet el discurs el 5 de setembre.
El secretariat permanent de Junts es reunia en una sala allargada amb taules en forma d'u i al costat d'una sala molt més gran i més quadrada, amb tot de cadires en fila que miraven a un faristol. Al darrere, el mateix cartell blau del 5 de setembre, amb un rètol que hi deia "President Carles Puigdemont". Al fons de la sala, dues càmeres.
S'havia previst una compareixença en cas que els dirigents del partit arribessin a un acord per la investidura. A la reunió hi va anar, a banda de Carles Puigdemont i Toni Comín, que no són membres orgànics de Junts, Laura Borràs, Jordi Turull, Míriam Nogueras, Josep Rius, Aurora Madaula, David Saldoni i Anna Erra, entre d'altres, com Albert Batet o Josep Lluís Cleries.
La presència de la cúpula del partit en pes feia pensar que l'anunci de l'acord era imminent i Puigdemont podria fer-lo públic flanquejat per totes les ànimes del partit. Però a mitja tarda, els tècnics de la sala quadrada van plegar veles amb tot el material i es va confirmar que no hi hauria compareixença i, una hora més tard, que s'acabava la reunió sense acord.
Al cap de pocs minuts els focus es concentraven en una altra compareixença, la del president d'Esquerra, Oriol Junqueras, anunciant l'acord amb el PSOE que incloïa la llei d'Amnistia i un traspàs gradual de Rodalies a la Generalitat. I tot seguit, la del president de la Generalitat, Pere Aragonès, remarcant les virtuts del pacte en un discurs durant l'acte "Experiències internacionals d'amnistia en la resolució de conflictes".
El control dels tempos semblava haver escapat de les mans de Junts. Per si de cas, Puigdemont va mirar d'esvair dubtes a través d'una publicació a la xarxa advertint que a l'hora de tractar amb Madrid totes les precaucions són poques i que les presses d'alguns no els condicionaran.
Sempre hem dit que per tractar amb el sistema polític espanyol totes precaucions són poques. Ens hi mantenim, i ens hi refermem. No canviarem la prudència i les precaucions que hem mantingut fins ara per més presses que alguns tinguin.
krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) November 2, 2023
La desconfiança cap al PSOE
Els tècnics de la sala quadrada haurien plegat veles perquè Junts encara no es fia de Sánchez i per això no podien anunciar un acord. Calia abans, garanties que el PSOE compliria. La figura del verificador anunciada per ERC en l'acord hi podria ajudar, però potser també ho podria facilitar la presència a Brussel·les, des de dimecres, del secretari d'Organitzacio del PSOE, Santos Cerdán.
És qui va accedir a deixar-se veure dilluns al despatx que Puigdemont té al Parlament Europeu en una escena que significava un reconeixement del president Puigdemont com a interlocutor vàlid. Dimecres Cerdán també era a Brussel·les, i dijous, i divendres, quan a última hora hauria tornat a Madrid.
El matí de divendres diverses informacions apuntaven que Puigdemont i Cerdán tornaven a estar reunits, probablement al mateix escenari, el de la sala amb una gran fotografia del referèndum de l'1 d'octubre. De nou, no s'havia anunciat l'agenda de Puigdemont i els periodistes, un cop més, van haver d'endevinar el lloc. Efectivament, Puigdemont era al seu despatx del Parlament, amb Jordi Turull i Míriam Nogueras. Però ni rastre de Santos Cerdán.
S'havia especulat que havent-se resistit l'acord el dia de la reunió de la cúpula, potser arribaria l'endemà. Però Puigdemont, sorprès per la congregació de periodistes, va dir que no hi havia hagut cap reunió presencial i que era dia de reunions internes, amb la gent de Junts. I que el moment de la negociació demanava tornar a la màxima discreció.
"No sé res"
La premissa ha estat un sí o sí al voltant de Junts. Qualsevol pregunta, per fútil que pogués ser, es responia amb un "no sé res", "no t'ho puc dir", "quan ho sapiguem ho direm"... Junts havia ponderat a l'alça l'hermetisme com una eina de protecció de la negociació. I fins ara, la discreció és l'actitud més preuada pels juntaires.
Se sap el problema, els esculls de la negociació amb el PSOE, però no els detalls. Se sap, doncs, que la llei d'amnistia trava el camí de l'acord. I probablement es tracta d'una trava situada en pocs paràgrafs, més qualitativa que quantitativa. Esculls concentrats en l'articulat que determina l'abast de la llei d'amnistia; què hi ha d'entrar i què no.
Junts no dona cap pista de si s'estan posant casos concrets sobre la taula ni, si fos el cas, de quins casos. Fer-ho posaria en risc la preuada discreció, diuen. Només expliquen que el partit vol una amnistia total i, segons ha transcendit d'un missatge enviat als membres de l'executiva, "no deixarem cap soldat tirat. No farem una amnistia per a VIP".
Negociació complexa
L'ambició de Junts de fer una amnistia total pot complicar l'ambició del PSOE de fer una amnistia que superi el filtre del Constitucional. I aquest podria ser el gran repte del cap de setmana. Fonts socialistes admeten que la negociació, a banda de polítics, podria requerir la participació de juristes.
Les dues parts admeten que hi estan treballant, que hi ha contactes, que potser no hi haurà reunions presencials com la de Puigdemont i Cerdán (o potser sí), però que el cap de setmana es pot fer curt per arribar a un acord que el PSOE voldria com més aviat millor.
En canvi, a Junts no li sembla fer basarda fer-lo suar als socialistes durant els dies que calgui per aconseguir, diuen, "un bon acord" i per continuar tenint l'oportunitat política de marcar el ritme del ball.
