Es viu més amb un ronyó d'un donant de 80 anys que amb diàlisi, segons un estudi

L'edat no és motiu d'exclusió per a un trasplantament de ronyó. És la conclusió d'un estudi que demostra que rebre un ronyó d'un donant de més de 80 anys és millor que continuar en diàlisi. La supervivència d'aquests pacients, al cap d'un any de la intervenció, és més alta.

L'Hospital del Mar i l'Organització Catalana de Trasplantament (OCATT) han fet el seguiment de 128 pacients de més de 60 anys que van rebre un ronyó d'un donant major de 80 anys. La mortalitat d'aquests malalts es va reduir respecte a aquells que es van quedar en diàlisi.

Es tracta de la sèrie més gran de donants de més de 80 anys publicada a la literatura científica i se'ls va fer seguiment una mitjana de 4 anys. Entre els donants, la mitjana d'edat superava els 82 anys i, entre els receptors, l'edat mitjana fregava els 72 anys.

En altres països no s'accepten donants de més de 80 anys

L'estudi, que en total es va fixar en 2.500 pacients en llista d'espera per a un trasplantament renal entre els anys 1990 i 2014, demostra la viabilitat de la donació de ronyons per part de pacients d'edat avançada. La doctora María José Pérez Sáez, nefròloga de l'Hospital del Mar, confirma la idea que l'edat no és motiu per deixar de fer un trasplantament:

"L'edat, 'per se', no és un criteri d'exclusió. En països com els Estats Units, per tenir més de 80 anys, ni tan sols s'oferiria a la família la possibilitat de donació. I nosaltres pensem que l'edat sola, com a criteri aïllat, no pot ser un criteri d'exclusió. S'ha de tenir en compte la funció renal que tingui el donant, les altres patologies..."

L'estudi referma l'aposta pel trasplantament, opció que en altres països es descarta per l'avançada edat dels donants. El doctor Jaume Tort, director de l'OCATT, destaca "la importància d'aquests estudis per avaluar la qualitat i la seguretat de les pràctiques relacionades amb el trasplantament d'òrgans, i, d'aquesta manera, garantir els bons resultats, sobretot per als pacients molts grans a la llista d'espera".

Importància de la selecció del receptor

Tot i que la mostra revela que el risc de morir durant el primer mes després del trasplantament és més alt que seguir en diàlisi, a llarg termini, aquesta opció ofereix una millor supervivència. El fet de sotmetre's a una intervenció quirúrgica per si sol representa un risc per al pacient, però al cap de 12 mesos de la cirurgia representa un clar benefici.

Els experts asseguren que per evitar aquest risc és clau l'adequada selecció del receptor. Això porta la doctora Pérez Sáez a destacar que "és necessària una selecció curosa del receptor, tenint en compte el seu estat funcional i altres malalties del pacient per evitar al màxim la mortalitat i complicacions postintervenció".

Cal tenir en compte que, a Catalunya, l'edat mitjana dels pacients que se sotmeten a un trasplantament de ronyó és de 60 anys i un de quatre donants, a l'Hospital del Mar, té més de 70 anys. Preferentment, als receptors se'ls posa un ronyó de la mateixa edat i això ja els permet viure sense diàlisi i amb qualitat de vida.

"M'ha donat la vida que no tenia"

Els ronyons d'Antonio Sandoval van deixar de funcionar quan tenia 77 anys. Havia estat una persona activa, que s'havia cuidat, ni fumava ni bevia. Això el feia un bon candidat a un trasplantament.

Després de 4 mesos fent diàlisi li van fer un trasplantament d'un donant major de 80 anys. Fa dos anys i mig. i assegura que li ha "donat la vida, que no tenia":

"Jo, per mi, estava mort. Per la diàlisi i pel malament que em feia sentir. Vaig dir ‘escolta, per intentar-ho, no passa res' i vaig anar amb tota l'alegria del món a l'operació. No he tingut ni un sol problema per tenir un ronyó d'un donant més gran que jo. Per mi és com haver viscut un miracle. M'han arribat a dir que tinc més bon aspecte ara que quan tenia els meus dos ronyons."