Els sis punts d'inflexió climàtica que el planeta pot estar a punt de sobrepassar

L'escalfament global està a punt de provocar que se sobrepassin punts de no retorn en la fusió del casquet de gel de Groenlàndia o la mort massiva dels corals tropicals. I això és molt probable que passi si no s'aconsegueix evitar que la temperatura mitjana del planeta pugi més d'1,5 graus respecte a l'era preindustrial, com demana l'Acord de París.

Aquesta és la conclusió d'un estudi encapçalat per David Armstrong McKay, de la Universitat d'Exeter, que ha publicat la revista Science.

Tal com expliquen els autors, els punts de no retorn o punts d'inflexió (tipping points) tenen lloc quan un canvi en una part del sistema climàtic esdevé permanent i irreversible i pot conduir a canvis substancials en el planeta.

En aquests moments la temperatura mitjana ja ha pujat 1,1 graus respecte a l'era preindustrial que es pren com a referència. Amb aquest augment, expliquen els investigadors, ja s'ha sobrepassat el llindar que farà superar sis punts d'inflexió:

1. El col·lapse del casquet de gel de Groenlàndia
2. El col·lapse de la part occidental de l'Antàrtida
3. La pèrdua del permafrost (sòl permanentment glaçat) boreal
4. La mort massiva dels corals tropicals
5. Grans canvis en els corrents del mar de Labrador, davant de la costa atlàntica del Canadà
6. La pèrdua abrupta del gel estival del mar de Barentsz, situat a l'oceà àrtic al nord de Noruega i Rússia

Alguns d'aquests canvis tindrien una gran incidència en el clima. Per exemple, l'alteració del corrent del mar de Labrador provocaria el refredament intens del continent europeu. A més, molts d'aquests canvis poden tenir un efecte de retroalimentació de l'escalfament global. Així, la pèrdua del permafrost alliberaria grans quantitats de metà, un gas que té un efecte hivernacle molt més potent que el diòxid de carboni.

Si l'augment de temperatura acaba sent d'entre 1,5 i 2 graus, hi haurà altres punts d'inflexió que, molt probablement, se superaran, com la pèrdua de glaceres alpines i la disrupció de corrents oceànics claus en la regulació del clima.

Punts d'incertesa

L'any 2008 els investigadors van identificar nou punts d'inflexió que, un cop superats, podrien provocar processos irreversibles en el clima. La recerca ha avançat molt en aquests temps i ara els autors d'aquest nou estudi n'han identificat 16:

"Hem identificat un nucli de nou elements que contribueixen significativament al funcionament del sistema Terra, i set punts d'inflexió més d'impacte regional que contribueixen essencialment al benestar humà o que tenen un gran valor com a trets únics del sistema Terra".

A més, si es pensava que tots o la majoria s'assolirien si la temperatura mitjana augmentava uns tres graus, ara els autors han calculat que el llindar se situa molt més avall, i que traspassar alguns punts d'inflexió fins i tot és probable.

De fet, molts dels càlculs, com reconeixen els autors, mantenen un punt d'incertesa i, per tant, hi ha marge perquè les prediccions més pessimistes no es compleixin.

Alguns climatòlegs que no han participat en l'estudi l'han valorat i l'han qualificat d'oportú i rigorós. Però també demanen evitar pensar que pronostica un cataclisme inevitable, perquè el mateix treball fa veure que alguns punts d'inflexió es poden evitar.

En la part negativa, també és cert que els autors no han calculat com la superació d'un punt d'inflexió pot interactuar amb un altre, cosa que podria potenciar els efectes climàtics.

Segons Armstrong McKay, el punt d'inflexió que més els preocupa és que la selva amazònica acabi transformada en una sabana, perquè això, entre altres coses, alliberaria grans quantitats de carboni.

Si bé els models prediuen que això no passarà si la temperatura mitjana no assoleix un augment de 2 graus, també és cert que en alguns punts de l'Amazònia el procés s'ha accelerat. Un estudi publicat al març a Nature Cimate Change indicava que aquesta selva estava a prop del punt de no retorn.

Un dels problemes és que, tal com destaquen els autors, les polítiques actuals no porten a controlar l'augment de la temperatura mitjana dins el marge desitjable. Amb els compromisos actuals i l'evolució de les emissions, es calcula que l'any 2100 la temperatura mitjana haurà augmentat uns 2,6 graus, amb un marge situat entre 1,9 i 3,7.

Pot semblar que aquest moment queda lluny, però precisament els autors volen cridar l'atenció sobre els llindars que es poden anar creuant sense unes accions més decidides. I per això conclouen que les actuals polítiques que porten a un augment de 2 o 3 graus són perilloses, ja que poden desencadenar múltiples punts d'inflexió:

"La nostra avaluació actualitzada dels punts d'inflexió climàtics proporcionen un ferm suport científic a l'Acord de París i als esforços associats per limitar l'escalfament global a 1,5 graus."