Els atemptats de Madrid demostren que ETA segueix viva malgrat la seva història recent

Des del final de la treva, l'Estat ha apostat per la via judicial i policial per acabar amb ETA. El govern del PP i els socialistes firmen el Pacte Antiterrorista, que aïlla el PNB, i pacta amb el govern francès la persecució de tots els membres de l'organització refugiats en territori francès. El govern persegueix la "kale borroka" i decideix jutjar com a terroristes majors d'edat els joves que cremen autobusos i caixers al País Basc. Paral·lelament, modifica la Llei de Partits amb l'únic objectiu d'il·legalitzar Batasuna i qualsevol forma de representació social i política de l'organització terrorista. A més d'actuar amb força contra l'organització etarra, l'Estat també dóna suport i dignifica totes les associacions de víctimes del terrorisme i grups contraris a ETA i al nacionalisme basc, com ara Basta Ya. Simultàniament, jutges de l'audiència nacional tanquen primer "Egin" i després "Egunkaria", els quals acusen de donar veu a la banda terrorista. A més, el govern modifica el Codi Penal i impulsa el compliment íntegre de penes per als terroristes, que els portarà a estar fins a 40 anys a la presó i limita molt la possibilitat d'accedir a la llibertat provisional o al règim obert. A França, la cúpula de la banda és escapçada un cop rere l'altre, fet que obliga l'organització a allunyar-se del territori basc francès i anar cap a altres departaments del país. També en territori espanyol, els comandos cauen cada cop més sovint. Tot i els cops que l'organització pot donar, amb víctimes o importants cops d'efecte, el cert és que els seus militants són cada cop més joves i estan menys preparats. L'organització terrorista ha vist com des de començaments de l'any passat i fins avui eren detingudes 160 persones en un degoteig d'operacions policials, tant a Espanya com a França, però també a Alemanya i a l'Amèrica Llatina. Davant d'aquesta situació, la banda ha intentat mantenir-se en primera plana amb campanyes d'extorsió a empresaris, atemptats de baixa intensitat i diverses accions frustrades per l'eficàcia policial. Així, durant l'estiu, ETA va col·locar dos cotxes bomba prop de Bilbao i va atemptar contra dos hotels, un a Getxo i un altre a Pamplona, a banda de cometre diverses accions contra interessos empresarials. També va intentar recuperar les habituals campanyes contra interessos turístics amb dos atemptats en dos hotels d'Alacant i Benidorm, on va provocar 13 ferits, i a l'aeroport de Santander. El 14 de setembre va parar una emboscada a agents de l'Ertzaintza a Àlaba i el 19 d'octubre va intentar un atac amb granades a una caserna de la Guàrdia Civil a Pamplona. Després d'una nova onada de detencions, la banda terrorista va reaparèixer carregant dues maletes bomba al tren d'Irun a Madrid per fer-les explotar a Chamartín el 24 de desembre. Davant la falta d'èxit, els terroristes han buscat el protagonisme polític, oferint una entrevista al líder d'Esquerra Republicana, Josep-Lluís Carod-Rovira, quan feia pocs dies que era conseller en cap i posteriorment amb la treva parcial per a Catalunya. L'última acció que ha intentat la banda ha estat un atemptat a Madrid amb una furgoneta bomba que va poder ser interceptada, a Conca, la matinada del diumenge 29 de febrer. La situació actual de l'organització terrorista, sense cap referent polític, amb les diverses cúpules condemnades a llargues penes de presó, era la pitjor dels últims anys. El 19 de desembre del 2002 va caure el cap de la banda Ibon Fernández Iradi, "Susper", i la documentació que se li va confiscar va fer que el 2003 fos l'any amb més detencions i menys víctimes. 188 detencions i 3 morts. El govern donava per fet, però, que ETA disposava d'un mínim de 200 membres capaços de fer algun cop mortal i és que, segons fonts de la lluita antiterrorista, encara que ferida, ETA continuava viva, tal com ha demostrat.