Presentació, aquest dimecres, de la iniciativa "Via Laietana 43: Fem justícia, fem memòria" (Sílvia Jardí/ACN)

Denuncien sis policies franquistes en la primera querella per tortures a Via Laietana

En el marc de la nova Llei de Memòria Democràtica, el sindicalista Carlos Vallejo, juntament amb Òmnium, Irídia i altres entitats memorialistes, denuncia sis policies franquistes per "crims de lesa humanitat"

Presentada la primera querella criminal per tortures a la seu de la policia de la Via Laietana de Barcelona durant el franquisme pel cas del militant sindicalista Carlos Vallejo. Ho han anunciat aquest dimecres el mateix afectat, Òmnium Cultural, Irídia i altres entitats memorialistes en la presentació de la campanya "Via Laietana 43: Fem justícia, fem memòria".

Segons ha explicat l'advocada d'Irídia, Laura Medina, la querella criminal s'adreça als presumptes responsables de les tortures "susceptibles de ser tipificades com a delictes de lesa humanitat". Concretament els querellats són sis membres dels cossos policials franquistes: Vicente Juan Creix, Genuino Nicolás Navales García, Rafael Núñez Valverde, Francisco Javier Vázquez Torres, José Antonio González JuanFrancisco Manuel Escobedo García.

Dos d'ells ja haurien mort, i la investigació hauria d'aclarir la situació dels altres denunciats.

La querella també demana la preservació de la prefectura de la Via Laietana "com un lloc a l'efecte que es puguin reconstruir els fets", segons Medina. L'advocada ha exigit a l'estat espanyol "que investigui de manera eficient els crims del franquisme", que es jutgi els responsables i que les víctimes puguin constatar una reparació.

Es tracta de la primera querella que s'interposa a l'estat espanyol per crims franquistes després de l'aprovació de la nova Llei de Memòria Democràtica.

Un cas de principis dels anys 70

Carlos Vallejo, també present aquest dimecres en la roda de premsa de presentació de la campanya, és el primer que ha interposat una querella per delictes de lesa humanitat contra els agents que el van torturar.

Carlos Vallejo va ser torturat durant 21 dies a la comissaria de la Via Laietana (CCMA)

Vallejo va ser detingut en dues ocasions, el 17 de desembre de 1970 i el 3 de novembre de 1971. Tots dos cops va ser conduït a la prefectura de la Via Laietana. Almenys en la primera detenció, que va durar 21 dies, va ser víctima de tortures.

També ha explicat que si ha decidit interposar ara la querella és "pensant en els milers de persones anònimes que al llarg de la dictadura i transició van patir en anonimat la tortura i la repressió més ferotge". En aquest sentit, ha subratllat la importància que les noves generacions coneguin el passat, per poder defensar les "conquestes democràtiques i socials" i no "assistir a involucions com es veu arreu d'Europa".

"Per nosaltres és inconcebible, i ho vam viure en carn pròpia, que persones que podien ser els nostres pares, exercissin la tortura com a professió. Això, i la banalitat d'aquest mal, és quelcom que hem de traspassar i explicar a les noves generacions."

Per la seva banda, Xavier Antich, president d'Òmnium, ha remarcat que la comissaria de la Via Laietana "era des d'on s'organitzava tota la repressió policial del franquisme a Catalunya" i ha lamentat que més de quatre dècades després de la mort del dictador aquest centre continua sent una seu policial.

El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, a l'acte d'aquest dimecres (Sílvia Jardí/ACN)

"Exemplifica el centre de l'horror al cor de la ciutat."

Antich ha reclamat que "deixi de ser un espai policial d'impunitat" per ser "un espai de memòria, de conservació d'arxius i un centre d'interpretació de la tortura". També ha demanat que es vetlli perquè no es produeixi una destrucció de proves, i que es blindi l'espai com una zona de "memòria viva", per a "enfortiment democràtic, per a lluita antifeixista i per a les garanties de no repetició de l'horror", ha dit.


Més querelles i mobilitzacions

Durant l'acte s'ha anunciat la presentació de més querelles pròximament i la convocatòria d'una concentració aquest proper diumenge, 20 de novembre --aniversari de la mort del dictador Francisco Franco--, davant de la prefectura de la Via Laietana per tornar a reclamar que la comissaria es converteixi "de manera urgent" en un espai de memòria.

Fa temps que les entitats memorialistes demanen que l'edifici esdevingui un centre d'interpretació que recordi la repressió de què van ser víctima aquí els opositors al règim.

Policies nacionals titllen 'd'atac' la placa contra la tortura a la Via Laietana
Descobriment d'una placa al costat de la comissaria de Via Laietana recordant els torturats durant el franquisme (ACN)

Entre les entitats que secunden la iniciativa hi ha l'Amical de Mauthausen, l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme, l'Ateneu Memòria Popular, la Comissió de la Dignitat, la Comissió de la Memòria Històrica –ICAB--, EUROM, Fundació Cipriano Garcia CCOO CAT, Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes, a més d'Irídia i Òmnium.

 

ARXIVAT A:
JudicialMemòria històrica Policia Nacional
Anar al contingut