Catalunya perd el 24% dels animals salvatges en només vint anys
Els insectes són els que en surten més malparats, amb una caiguda de gairebé el 45%, mentre que en el cas dels vertebrats se n'ha perdut el 6%
En els últims 20 anys, Catalunya ha perdut un 24% de la població d'animals salvatges. L'Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat ha publicat l'actualització de l'índex de planeta viu per a Catalunya, que mostra dades preocupants. Hem perdut un de cada quatre animals i els que en surten més malparats són els insectes, amb una caiguda de gairebé el 45%. Pel que fa als vertebrats, han perdut un 6% de la població.
La pèrdua de biodiversitat és un dels temes que es tracten aquests dies a la COP15 a Mont-real, on s'està negociant un document que ha de servir per preservar el planeta viu. Científics del CREAF, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, participen aquests dies en la cimera i es mostren preocupats per aquestes dades.
Dani Villero Pi, investigador de l'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, explica com ens afecta aquesta pèrdua de vida animal.
"Això ens està dient que com a societat no ho estem fent bé. Tindrem menys biodiversitat i això vol dir menys seguretat alimentària en molts casos, vol dir menys seguretat sanitària i també menys qualitat ambiental."
Malgrat les dades, Sergi Herrando, investigador de l'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, assegura que estem millor que altres zones.
"Per què estem molt millor que la resta del món en general? Tot sembla indicar que una part del consum de recursos el fem fora de casa nostra. Fa 20 anys ningú parlava de la soja, de l'oli de palma ni de mil productes més que ara sí que en parlem i consumim."
Catalunya perd un 40% de les papallones
La població de papallones de Catalunya ha disminuït un 40% en 20 anys, una davallada que s'enfila fins a una pèrdua del 70% en algunes espècies típiques de prats. La brocat variable, "Euphydryas aurinia", per exemple, ha perdut més del 90% de la seva població.
Entre les espècies que disminueixen hi ha la perdiu roja i la granota verda ibèrica. D'altres tenen una població estable, com el ratolí de bosc o la papallona safranera de l'alfals.
A l'altra banda, però, també hi ha espècies amb un augment poblacional, com el cabirol o l'oriol.
D'altra banda, també tenim espècies amb augment poblacional a Catalunya, com el 🦌 cabirol o 🐥 l'oriol 👇 pic.twitter.com/kTsViHOtnB
Observatori del Patrimoni Natural i Biodiversitat (@observatori_nat) December 15, 2022
L'índex de planeta viu s'ha elaborat a partir de dades recollides d'un total de 321 espècies de papallones, ocells, mamífers, amfibis, rèptils i peixos d'aigües continentals. El coordinen, al costat del departament, el CREAF, l'Institut Català d'Ornitologia, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i l'Associació Herpetològica Espanyola. A l'índex s'hi han afegit noves espècies de ratapinyades, de rius i basses d'aigua, i un rèptil d'ambients càlids que no figurava en el càlcul anterior.
Més densitat de població i menys biodiversitat
La ciència diu que almenys del 30% de la biodiversitat en depèn la nostra supervivència. Per evidenciar la urgència de protegir-la, el Fons Mundial per a la Natura fa periòdicament un estudi que mostra que al món s'han perdut el 69% dels vertebrats estudiats en 50 anys.
L'ONU ha publicat un mapa interactiu per consultar l'estat de la biodiversitat al món.
Have you visited the #NatureMap Explorer yet? 🔎 Nature Map Explorer aims to provide a set of integrated global maps on the state of nature, based on the best available scientific data. 🗺️ You can help us improve the maps by providing your feedback at https://t.co/Mn8wOcio8W pic.twitter.com/VP6e5zwATd
UNEP-WCMC (@unepwcmc) May 13, 2020
A Europa o a la península Ibèrica, la biodiversitat és baixíssima bàsicament perquè hi ha molta densitat de població humana i, per tant, més construcció que en altres llocs. I també perquè els boscos que tenim són bàsicament joves i poc madurs.
