La nova via al Siula Grande de Bru Busom i Marc Toralles, una de les gestes alpines de l'any
El Siula Grande és un dels cims més mítics del Perú. L'any 1963 una expedició catalana hi va obrir una via per la cara est i l'any passat Bru Busom i Marc Toralles van trobar un nou camí per la via oest i el van anomenar Ànima de Corall. Una gesta plena de riscos que els ha valgut una nominació dels Piolet d'Or, els premis més importants de l'alpinisme
De la bellesa més aclaparadora, al risc descontrolat. Això i molt més és Ànima de Corall, la nova via oberta per Bru Busom i Marc Toralles al Siula Grande, un dels cims més mítics d'Amèrica del Sud. El projecte va néixer el 2019 en format de tres, conjuntament amb Roger Cararach, però la caiguda d'una pedra al braç va fer avortar l'ascensió. El risc d'infecció els va fer decidir a tirar enrere.
Després van venir la covid i les lesions; el 2021 Marc Toralles es va trencar els dos peus i només quatre mesos després de treure's les botes ortopèdiques, pujava a una mula camí del repte pendent al costat de Bru Busom.
"No sabia si podria arribar al cim, si un dia em llevaria i no podria bellugar el peu i hauríem de baixar, i jo crec que en Bru va ser l'única persona del món que va creure en mi."
La maledicció de les pedres
Ben aviat van resoldre el dubte de quin seria el seu enemic en l'intent de cim: els despreniments de roques. Més que al primer intent tres anys enrere. Quan feia bon temps per escalar, queien moltes pedres, i això va fer que haguessin d'escalar quan feia fred i de nit.
"Hi va haver molts moments de l'escalada que si en Bru hagués insinuat de baixar, hauria baixat, perquè realment estàs penjant d'un fil, en una situació que no acabes de veure clara, bastant arriscada. Però la teva motivació i les ganes d'escalar han de ser més grans que aquest pensament."
Una luxació inoportuna
No van gravar ni una sola imatge del descens. Per què? Perquè a pocs metres del cim Bru Busom es va luxar l'espatlla. Se la va tornar a posar a lloc, però va tenir un dolor extrem els dos dies que va durar la baixada. Gens de ganes d'agafar la càmera amb què han immortalitzat l'aventura d'Ànima de Corall, la via que els ha portat a una nominació dels Piolet d'Or, els premis més importants de l'alpinisme mundial. Només Sílvia Vidal n'ha aconseguit un en reconeixement dels seus "big walls" en solitari.
Jordi Pons, pioner al Siula
Aquest any precisament es compleixen 60 anys de l'ascensió catalana al Siula Grande del 1963 amb Jordi Pons, Josep Manuel Anglada i Miquel Muñoz al cim. Aquella va ser la segona vegada a la història que es coronava aquest cim mític de Sud-amèrica. La nova ruta no es pot repetir en l'actualitat perquè el desgel per culpa del canvi climàtic ha deixat la roca en molt mal estat. Pons va voler enviar un missatge de reconeixement a Busom i Toralles:
"Estimats Bru i Marc, soc conscient que la via que heu fet sobrepassa totes les imaginacions que podem tenir els alpinistes de la meva època parlant de dificultat. Us felicito de tot cor."
A "Esports360" Jordi Pons explica el primer intent català a l'Everest
A distància entren en diàleg les dues generacions d'alpinistes. Pons explica la falta de coneixement quan es plantaven al peu de les muntanyes i les mancances d'equipació, i sent enveja per les noves rutes que s'obren en l'actualitat. Toralles valora la llarguíssima trajectòria de Pons:
"Amb 90 anys fets va decidir celebrar-ho pujant un 4.000 dels Alps. Nosaltres mirem més el dia a dia, no sabem què farem el 2024."
