40 anys de la primera expedició catalana a l'Everest
El 14 d'octubre de 1982, per primera vegada una expedició catalana atacava el cim de la muntanya més alta del món, l'Everest. No van poder coronar-la però per sobre de tot hi ha l'alegria de poder-se trobar tots quatre dècades després
Amb el lema "Catalunya al sostre del món", la primera expedició catalana que va aconseguir els permisos es va encaminar cap a la història l'any 1982. No van triar la ruta més fàcil, es van decantar per l'aresta oest. Jordi Pons, a punt de complir 50 anys, era un més de la cordada, se'l coneixia de lluny perquè portava una càmera per immortalitzar el moment.
"Pesava 5 quilos i la bobina només durava 3 minuts. Canviar-la a 8 mil metres d'altura era una odissea."
L'aproximació al camp base va durar setmanes, res a veure amb els helicòpters que porten en només un dia alguns expedicionaris a la falda de l'Everest. L'expedició catalana va ser la primera de l'estat a incorporar un cuiner professional, i amb els anys recorden l'encert d'aquella decisió. Xavi Pérez Gil ho recorda així:
"Mai he tornat a menjar tan bé com l'any 82. Recordo el menjar i els dibuixos que m'enviava la meva filla Aina."
Un final fatídic
El dia D es van preparar dos grups per atacar el cim. D'una banda, Xavi Pérez Gil, Òscar Cadiach i el xerpa Nima Dorje van trobar una escletxa i van tirar cap amunt. El fred i el vent anaven en augment i el xerpa va decidir fer mitja volta. Els dos catalans van intentar-ho en solitari fins que a 8.500 metres d'altura uns vents de 140 km/h i una temperatura de -50 ºC els van fer desistir. En aquell moment, des del Camp Base van veure una figura que queia al buit. A la ràdio va sonar el següent missatge:
"Xavier, Xavier, confirma'ns, digue'ns el nom de qui ha caigut, canvi. Qui ha sigut? canvi."
Després d'uns minuts de silenci i incertesa, Xavi Pérez va confirmar que ell i Òscar Cadiach estaven bé i que qui havia caigut era el xerpa Nima Dorje. En paraules de Jordi Pons:
"Va ser una clatellada molt forta i allà es va acabar tot. Era el 14 d'octubre, una data que difícilment oblidarem."
Quaranta anys després recorden amb tristesa aquella pèrdua però encaren amb realisme el fet no haver pogut coronar el cim més alt del planeta.
"Les muntanyes es pugen quan la muntanya vol i si la muntanya no vol, doncs aquí no passa res perquè allò que importa és la part humana de l'aventura. Després de 40 anys, amb els companys seguim tenint la mateixa intensitat de vida que teníem llavors, que érem molt més joves."
Festa al Centre Excursionista de Catalunya
Per commemorar aquesta efemèride, el Centre Excursionista de Catalunya, motor d'aquell primer intent, ha tornat a reunir els 17 integrants d'aquella mítica cordada. Un fort aplaudiment els ha reconegut la tasca de pioners i per recordar aquella gesta s'ha projectat la pel·lícula que va dirigir Jordi Pons.
