Foto de família de la trobada de nenes i nens amb les noms d'Elna i Nael a la Maternitat de Barcelona que ha presidit el conseller d'Afers…
Foto de família de la trobada de nenes i nens amb les noms d'Elna i Nael a la Maternitat de Barcelona que ha presidit el conseller d'Afers Exteriors, Raüls Romeva. Imatge del 28 de maig de 2017 (horitzontal)

Més de 300 nenes i nens amb els noms d'Elna i Nael commemoren l'ajuda suïssa per evacuar menors durant la Guerra Civil

Actualitzat

ACN Barcelona.-Més de 300 nenes i nens amb els noms d'Elna i Nael han recordat la Maternitat d'Elna en el 80è aniversari de la creació de l'Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra (1937), un conjunt d'organitzacions humanitàries que van col·laborar en l'evacuació de població refugiada i en la creació de sistemes d'acollida familiar o de colònies infantils per a nens durant la Guerra Civil espanyola. El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha presidit, aquest diumenge al matí, la sisena Trobada d'Elnes i Naels al recinte de la Maternitat de Barcelona, una trobada que es fa en homenatge a la Maternitat francesa d'Elna i a les persones que hi van treballar, on hi van néixer gairebé 600 nens i nenes, fills de dones refugiades, entre els anys 1939 i 1944.

Més de 300 nenes Elna i nens Nael, d'edats entre els pocs mesos fins als 17 anys, d'arreu de Catalunya, França i Suïssa s'han reunit a la Maternitat de Barcelona per recordar el refugi en què va convertir la suïssa Elizabeth Eidenbenz (1913-2011) la Maternitat d'Elna, fundada per ella el 1939. Com ha destacat el conseller Raül Romeva, la Maternitat d'Elna va ser un "recer" per a les dones embarassades i els seus infants que fugien "de les injustícies, els estereotips i el totalitarisme". Romeva també ha remarcat com l'Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra va "complementar l'acció del govern de la República" en implicar-se activament en l'atenció a la població refugiada i a la infància. "Sense l'impuls de l'Ajuda Suïssa, la història que avui recordem, tant la col·lectiva com la de tantes dones, no hauria existit", ha afegit. El conseller ha recordat la situació similar que, en l'actualitat, moltes persones, també mares i nens, viuen al Mediterrani, on es llencen per trobar refugi, "de la mateixa manera que aquí, en plena Guerra Civil, tantes vides innocents buscaven sobreviure creuant les fronteres". La primera tinent d'alcalde de la localitat d'Elna, Mònica Garrigue-Auzeil, ha agraït a les famílies que "retenen la imatge a la vila d'Elna donant el seu nom a les seves filles i al seus fills". "Per a Garrigue-Auzeil, aquests nens i nenes porten la "identitat col·lectiva, la història del país i l'esperança" amb ells. La Maternitat d'ElnaLa suïssa Elizabeth Eidenbenz (1913-2011) va fundar la Maternitat d'Elna el 1939, mentre 500.000 persones refugiades espanyoles travessaven la frontera francesa i eren internades en els camps de concentració de Ribesaltes, Argelers o Sant Cebrià. Eidenbenz, una jova mestra de l'Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, va instal·lar una maternitat en un palauet abandonat de la localitat d'Elna (França). 597 nens i nenes fills de refugiades republicanes procedents de Catalunya, i d'algunes dones jueves, gitanes i d'altres procedències hi van néixer entre els anys 1939 i 1944. L'abril de 1944 l'exèrcit alemany va clausurar-la.

Anar al contingut