Imatge de Manahel al-Otaibi, instructora de fitness i activista a les xarxes pels drets de les dones a l'Aràbia Saudita
Manahel al-Otaibi és instructora de fitness i activista a les xarxes pels drets de les dones a l'Aràbia Saudita (Amnistia Internacional)

L'Aràbia Saudita condemna per terrorisme una monitora de fitness per dur "roba indecent"

Amnistia Internacional reclama la llibertat de Manahel Al-Otaibi, de 29 anys, que defensa els drets de les dones a les xarxes i sortia al carrer sense abaia

Actualitzat

Amnistia Internacional reclama a l'Aràbia Saudita que alliberi una instructora de fitness i activista pels drets de les dones, Manahel al-Otaibi, de 29 anys que ha estat condemnada a 11 anys de presó per dur "roba indecent" i demanar la fi del sistema de tutela masculina, segons denuncia l'ONG pels drets humans en un comunicat.

Manahel al-Otaibi va ser detinguda el novembre i el 9 de gener un tribunal penal especialitzat en terrorisme la va condemnar a presó per vestir amb roba de fitness i instar a acabar amb la tutela masculina a través de les xarxes socials.

Segons revela Amnistia Internacional, la noia va estar cinc mesos "desapareguda" després de la detenció, fins que el 14 d'abril Al-Otaibi va poder parlar per telèfon amb la seva família. Els va dir que estava en règim d'aïllament a la presó d'Al-Malaz a Riad. Va denunciar que en la seva detenció va ser brutalment colpejada, que li van trencar una cama i que no havia rebut atenció mèdica.

Els detalls del seu cas no es van saber fins que, arran d'una sol·licitud de l'oficina de drets humans de les Nacions Unides, van obtenir una resposta formal de l'Aràbia Saudita.


Amnistia i l'ONG Al-Qst, un grup saudita que se centra en els drets humans al país, denuncien que els arguments de les autoritats saudites no es corresponen amb els motius de la seva detenció.

Des de Londres les ONG expliquen en un informe que Al-Otaibi va ser acusada per publicar a les xarxes socials l'etiqueta "Abolir la tutela masculina" (#EndMaleGuardianship) i vídeos d'ella portant el que es considerava "roba indecent" i comprar sense abaia, una túnica llarga que porten les dones segons la tradició musulmana.

L'Aràbia Saudita, en la seva resposta formal a l'oficina de drets de l'ONU, va negar que Al-Otaibi fos condemnada per publicacions a les xarxes socials. Va dir que va ser "condemnada per delictes de terrorisme que no tenen cap relació amb el seu exercici de la llibertat d'opinió i expressió o les seves publicacions a les xarxes socials", sense aportar més detalls sobre el cas.

Amnistia ha explicat que la germana d'Al-Otaibi, Fawzia, s'enfrontava a càrrecs similars, però va fugir de l'Aràbia Saudita després de ser citada per ser interrogada el 2022. Fawzia també ha denunciat la situació de la seva germana i el règim del seu país a les xarxes:


La llei antiterrorista de l'Aràbia Saudita, en virtut de la qual va ser condemnada Al-Otaibi, ha estat criticada per les Nacions Unides com una eina massa àmplia per sufocar la dissidència.

En els últims dos anys, els tribunals saudites han condemnat i dictat llargues penes de presó a desenes d'individus per la seva expressió a les xarxes socials, incloses moltes dones, com la universitària Salma al-Shehab, condemnada per utilitzar Twitter a 27 anys de presó; Nourah al-Qahtani, condemnada a 45 anys per criticar el règim en aquesta xarxa, o els casos de Fàtima al-Shawarbi condemnada a 30 anys, o Sukaynah al-Aithan, a 40 anys.
 

Reformes sobre drets humans que no arriben

Bissan Fakih, activista d'Amnistia Internacional a l'Aràbia Saudita, denuncia en el comunicat les nul·les intencions de reforma que demostra el país.

"Amb aquesta sentència, les autoritats saudites han posat de manifest la vacuïtat de les seves tan proclamades reformes dels drets de les dones en els darrers anys i han demostrat el seu esgarrifós compromís per silenciar la dissidència pacífica."

El governant saudita de facto, el príncep hereu Mohammed bin Salman, va arribar al poder el 2017 prometent reformes socials i econòmiques radicals, i va alleujar algunes restriccions a les lleis de tutela masculina.

Des de llavors, les dones saudites han pogut conduir cotxes, obtenir un passaport i viatjar soles, registrar naixements i morts i divorciar-se. També es van relaxar els codis de vestimenta per a les dones estrangeres el 2019, però els activistes dels drets humans diuen que les dones saudites continuen enfrontant-se a restriccions. Les lleis saudites encara fan més difícil a les dones obtenir el divorci que no pas als homes.

El regne saudita, sota el focus pel seu historial de drets humans, encara té pendents moltes reformes promeses inclosa l'aplicació de la llei d'estatus personal de 2022 que regulava molts aspectes de la tutela masculina, inclosa la custòdia masculina dels nens i el permís per casar-se a una dona. Algunes disposicions podrien facilitar l'abús domèstic, segons Amnistia.

 

ARXIVAT A:
TerrorismeFeminismeDrets humansLlibertat d'expressió Aràbia SauditaONUAmnistia Internacional
Anar al contingut