Com ha quedat la llei del "només sí és sí" després de la reforma

Llum verda definitiva a la reforma de la llei del "només sí és sí", que aquest dimecres s'ha aprovat al Senat amb els suports de PP, PSOE i PNV i que consisteix, sobretot, en un enduriment de les penes. En quins supòsits? Què canvia respecte a la norma aprovada fa només sis mesos? Aquestes en són les claus:

Com ha canviat la definició del delicte?

La llei del "només sí és sí" unificava en un sol delicte l'abús i l'agressió sexual, que en el Codi Penal anterior es distingia en dos tipus diferents. S'entenia que la violència és intrínseca en una agressió sexual i se situava el consentiment com a únic element per determinar si hi havia o no delicte. La violència afegida es considerava com a agreujant en els casos extrems.

El text impulsat pel PSOE que ara s'ha aprovat distingeix entre les agressions amb violència i intimidació i les que no. S'ha afegit un subtipus penal per a aquells casos en què es pugui demostrar que en l'agressió sexual hi ha hagut aquesta violència o intimidació afegides, o bé que per algun motiu la víctima tingui anul·lada la seva voluntat.

El PSOE defensa que el consentiment no s'ha tocat, mentre que per Podem --que ha votat en contra de la reforma-- es desplaça com a factor clau per jutjar la violència sexual contra les dones.
 

Com han canviat les penes?

La introducció d'aquests subtipus, que descriuen específicament les agressions amb violència i intimidació, implica penes més severes quan això es demostri.

Així, amb la llei del "només sí és sí", les penes per agressió sexual --entesa com a qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d'una persona sense el seu consentiment-- han estat d'entre 1 i 4 anys de presó. Ara s'augmenta un any la pena màxima, de 4 a 5 anys.

Per violació, que són aquelles agressions sexuals en què hi ha algun tipus de penetració, les penes que es preveien eren entre 4 i 12 anys.

A partir d'ara, en els casos en què hi hagi violència o intimidació o bé que per algun motiu la víctima tingui anul·lada la seva voluntat, les penes de 4 i 5 anys desapareixerien i no n'hi haurà cap de menor de 6. És a dir, un increment de la pena mínima. 

En tots els casos les penes es poden veure incrementades amb els agreujants.

Quines esmenes hi ha introduït el PP?

A la reforma plantejada pel PSOE s'hi han afegit algunes modificacions proposades pel PP.

Una de les esmenes suposa tornar a tipificar com a delicte la difusió de continguts que promoguin les agressions sexuals quan es tracti de menors de 16 anys. 

També s'ha eliminat un connector en el segon paràgraf de l'article 178 de la llei --el que defineix el delicte d'agressió sexual-- i s'ha canviat la paraula "circumstàncies" per "modalitats" per referir-se als escenaris en què es pot produir una agressió sexual.
 

Per què s'ha reformat la llei sis mesos després d'aprovar-se?

La desaparició del delicte d'abús sexual va provocar una modificació de les penes i, en conseqüència, revisions de condemnes a agressors sexuals.

Segons les últimes dades del Consell General del Poder Judicial, hi ha hagut 978 reduccions de penes en aplicació de la llei, des de la seva entrada en vigor fa mig any. A més, ha permès sortir de la presó 104 condemnats. 

Per Dolores Morondo, jurista i investigadora de la Universitat de Deusto, la reforma ha estat precipitada. "Per què no s'espera al que digui el Tribunal Suprem? Per què no s'espera a veure realment la implementació real de la llei?", es pregunta. Per ella, la resposta és clara: "Perquè venen les eleccions, i per això ens hem ficat en un procediment d'urgència."

En aquesta línia, per la catedràtica de Dret Penal de la Universitat de València Paz Lloria, les reduccions de condemnes que ha suposat la llei "eren rebaixes molt petites". "Què van sortir? Dos mesos abans? Bé, van complir la seva pena i això és l'important, sobretot quan parlem de penes elevades".

Per contra, Paloma Rey, membre de Mujeres Juristas Themis, creu que calia fer la reforma: "Alguna cosa s'havia de fer, precisament per aquesta situació, tan alarmista."

La reforma que entrarà en vigor quan es publiqui al BOE no anul·larà la rebaixa de penes que ja s'han aprovat. Els canvis que es facin només afectaran els nous casos.
 

La reforma manté l'esperit de la llei?

Aquí també hi ha diversitat d'opinions. Segons defensa Paloma Rey, "el consentiment, que és l'eix central de la llei, no es modifica absolutament de cap manera."

La jurista Dolores Morondo creu que mantenint el concepte de consentiment no n'hi ha prou."El problema no és la definició de consentiment", assegura. "El problema és la definició d'agressió. Provar la violència i la intimidació són dos dels elements que creen dinàmiques que revictimitzen", afegeix.

Per a la catedràtica Paz Lloria, la reforma és "raonable". "És veritat que és tornar al que hi havia, però el que hi havia era raonable. La víctima ha de demostrar. Esclar que ha de demostrar, perquè és la que acusa", assegura. Però defensa que "el dret penal ha d'anar establint uns esglaons de gravetat i de pena".