El dalai-lama trenca la moderació i denuncia enèrgicament la repressió xinesa al Tibet
Trencant la moderació dels últims anys, el líder espiritual i polític dels budistes tibetans, el dalai-lama, ha acusat Pequín "de violacions enormes i inimaginables dels drets humans al Tibet" que arriben "fins a la negació de la llibertat religiosa". Les declaracions del premi Nobel de la pau coincideixen amb la commemoració, avui, del 49è aniversari de l'aixecament dels tibetans contra l'ocupació xinesa, reprimit per l'exèrcit xinès i que va forçar el mateix dalai-lama a marxar a l'exili.
"Després de gairebé seixanta anys, els tibetans viuen permanentment sota la por i la repressió xinesa" ha dit el dalai-lama davant un grup de tibetans a Dharamswala, al nord de l'Índia, on viu exiliat. Aquests comentaris, els més durs pronunciats des que va fugir de Lhassa, contrasten amb el to més moderat que havia adoptat respecte de la Xina en els últims anys, a qui acusava periòdicament "d'agressió demogràfica" amb l'objectiu de provocar "una mena de genocidi cultural".
En els últims anys, el dalai-lama ha abandonat la reivindicació d'independència pel Tibet, conformant-se a reclamar "una àmplia autonomia" per preservar la llengua, la cultura i el medi ambient d'aquest territori de l'Himàlaia. La Xina ha rebutjat reiteradament totes les propostes del dalai-lama.
Ara, el líder espiritual i polític dels budistes ha alçat el to per considerar que, "en els últims anys, el Tibet ha estat objecte d'una repressió i d'una brutalitat cada vegada més fortes". Tot i això, el dalai-lama ha deixat clar que manté la seva posició de "via intermèdia" a favor d'una autonomia en contraposició a l'assimilació i la independència.
Els analistes polítics creuen que el dalai-lama, frustrat pel refús de la Xina a parlar de l'autonomia cultural, ha endurit la seva posició i la seva presència internacional per pressionar Pequín abans dels Jocs Olímpics, que tindran lloc d'aquí a cinc mesos.
