Kilian Jornet escriu una carta de comiat molt emotiva al seu company Stéphane Brosse
Kilian Jornet ha volgut dedicar unes paraules al seu company i amic Stéphane Brosse. Amb una carta molt emotiva al seu web, Jornet li rendeix un petit homenatge amb un somriure i li diu adéu al "Boss", el millor competidor de la història de l'esquí de muntanya.
Kilian Jornet ha volgut dedicar unes paraules al seu company i amic Stéphane Brosse. Amb una carta molt emotiva al seu web, Jornet li rendeix un petit homenatge amb un somriure i li diu adéu al "Boss", el millor competidor de la història de l'esquí muntanyisme.
"Recordo aquest quadern on hi havia la teva foto, dels meus cursos del Liceu. Recordo buscar-te amb timidesa per demanar-te una foto en els grans campionats. Recordo les teves paraules sempre amables als joves com jo. Recordo la teva facilitat en els descensos, sempre fàcil en totes les neus. Recordo la teva seguretat, el teu pas fàcil en el més difícil. Recordo el teu somriure, a la muntanya.
He après a sentir la muntanya més que les tècniques. He après com s'ha de viure la passió en les nostres passions, en l'esforç, en la muntanya, però també en l'amistat i en la família. He après amb tu que les victòries no són aquelles dels diaris, sinó aquelles als nostres ulls, i les properes. He après amb tu el valor de la vida, de viure i perseguir els nostres somnis.
T'he conegut com "el Boss" el millor competidor de la història de l'esquí de muntanya, aquell qui la participació era sinònim de victòria. T'he apreciat com el que estima el seu esport i transmet aquests coneixements i valors als joves abans que brilli el sol. T'he estimat pel teu amor a la vida, als teus propers, per la teva simplicitat i honestedat. Sóc feliç d'haver compartit moments amb tu, sóc feliç d'haver conegut la increïble persona que hi havia darrere de l'enorme campió.
Quan vam marxar a la muntanya era impossible pensar que això passaria. El teu pas sobri, distès, fàcil, m'inspirava tota la confiança, i seguretat.
Eres molt fort per la muntanya, Stéphane, t'he vist baixar pendents impossibles a gran velocitat, saltar cornises enormes sense tremolar, fer viratges a la neu impensables... Com deia Messner, "La muntanya no és ni justa ni injusta, és perillosa". Has marxat massa d'hora, Stéphane.
Has marxat com callat vivies, amb un somriure, amb amabilitat, sense fer soroll i no obstant això en el més elevat. Sense dolor, caient com cau un arbre dolçament.
Adieu, Stef. En silenci has quedat per sempre en els nostres cors."
A banda d'aquest escrit, Jornet ha confirmat a través del seu compte de Twitter que té previst continuar amb el seu projecte anomenat "Summits of my life" per dedicar-lo al seu company mort:
"Recordo aquest quadern on hi havia la teva foto, dels meus cursos del Liceu. Recordo buscar-te amb timidesa per demanar-te una foto en els grans campionats. Recordo les teves paraules sempre amables als joves com jo. Recordo la teva facilitat en els descensos, sempre fàcil en totes les neus. Recordo la teva seguretat, el teu pas fàcil en el més difícil. Recordo el teu somriure, a la muntanya.
He après a sentir la muntanya més que les tècniques. He après com s'ha de viure la passió en les nostres passions, en l'esforç, en la muntanya, però també en l'amistat i en la família. He après amb tu que les victòries no són aquelles dels diaris, sinó aquelles als nostres ulls, i les properes. He après amb tu el valor de la vida, de viure i perseguir els nostres somnis.
T'he conegut com "el Boss" el millor competidor de la història de l'esquí de muntanya, aquell qui la participació era sinònim de victòria. T'he apreciat com el que estima el seu esport i transmet aquests coneixements i valors als joves abans que brilli el sol. T'he estimat pel teu amor a la vida, als teus propers, per la teva simplicitat i honestedat. Sóc feliç d'haver compartit moments amb tu, sóc feliç d'haver conegut la increïble persona que hi havia darrere de l'enorme campió.
Quan vam marxar a la muntanya era impossible pensar que això passaria. El teu pas sobri, distès, fàcil, m'inspirava tota la confiança, i seguretat.
Eres molt fort per la muntanya, Stéphane, t'he vist baixar pendents impossibles a gran velocitat, saltar cornises enormes sense tremolar, fer viratges a la neu impensables... Com deia Messner, "La muntanya no és ni justa ni injusta, és perillosa". Has marxat massa d'hora, Stéphane.
Has marxat com callat vivies, amb un somriure, amb amabilitat, sense fer soroll i no obstant això en el més elevat. Sense dolor, caient com cau un arbre dolçament.
Adieu, Stef. En silenci has quedat per sempre en els nostres cors."
A banda d'aquest escrit, Jornet ha confirmat a través del seu compte de Twitter que té previst continuar amb el seu projecte anomenat "Summits of my life" per dedicar-lo al seu company mort:
Après la douleur on continuera, pour toi, a poursuivre nos rêves, encore plus forts. Adieu Steph kilianjornet.cat/es/blog/adieu-…
— kilian jornet (@kilianj) June 20, 2012
