El llibre "Des de la graderia" reflexiona sobre què cal fer si un club gran et ve a buscar el fill
El programa "Tot costa", de Catalunya Ràdio, revisa el llibre "Des de la graderia", de Joan Arumí, Albert Juncà i Gil Pla, al voltant de l'educació que hauria de rebre un nen que aspira a ser professional de l'esport
Des de la graderia. El llibre per als que tenen nens i nenes que fan esport fa una reflexió dura i directa sobre les conseqüències que pot comportar per a una jove promesa deixar l'equip dels amics de sempre per anar-se'n a un club gran, lluny de casa. I suggereix als pares que posin tots els pesos de la balança quan han de decidir si acceptar una oferta, per exemple, d'un Barça, Espanyol o Penya o una beca completa al CAR de San Cugat.
Albert Juncà, un dels autors del llibre, ha parlat per a "Tot costa", de Catalunya Ràdio.
"Els pares han de triar adequadament quan reben una proposta d'aquestes característiques. Si et ve el Barça i et demana incorporar el teu fill, la resposta sembla fàcil: és clar que sí. Pots pensar que tindran èxit i faran diners. Però, i si fan la pregunta a la gran majoria dels que ho han viscut? Esportistes que han fet el mateix camí, que no han aconseguit ser professionals i han hagut de pagar uns alts costos."
Per Juncà, és molt important l'edat del nen en el moment de fer el pas, així com el seu nivell maduratiu:
"Molts dels nens que amb 12 anys se'n van al Barça, tornen i força malament. En canvi, els que s'ha quedat en el club de sempre, segueixen sent bons, han pogut mantenir un nivell d'estudis i mantenir l'entorn. I a la llarga els vindran a buscar igualment."
El coautor del llibre ha afegit una dada contundent que fa pensar:
"Ens vam dedicar a recopil·lar el nombre de jugadors professionals catalans de futbol, a Primera i Segona Divisió, més els que tenim escampats arreu del món, i ho vam comparar amb els futbolistes federats. Gairebé és més difícil ser professional que et toqui la loteria: un 0,001% dels federats acaben sent professionals."
I què passa amb aquest petit percentatge que hi arriba? Doncs això també pot comportar molts entrebancs:
"Si amb 18 o 20 anys l'esportista té un sou cinc vegades superior al d'un mestre o un metge, això crea una nebulosa molt bèstia. Qualsevol lesió, baixada de rendiment, fa que la davallada sigui dura. I es troba amb un sotrac amb vint-i-tants anys o trenta, sense una bona formació acadèmica. I aleshores l'heroi del barri o del poble torna frustrat a casa."
