Perseid des del santuari de Puiggraciós, al Vallès Oriental (Manel Puente)

El temps de la A a la Z: meteoroide, meteor i meteorit

Alberto AlcántaraActualitzat

Sovint veiem estels fugaços al cel i, a vegades, se'ls anomena erròniament "meteorits" tot i que, en realitat, es tracta de meteors. Tot seguit veurem les característiques i denominacions de diversos tipus de cossos que viatgen per l'espai.

 

Cometa

Comencem pel més fàcil d'identificar, per la seva cua. Els cometes són cossos que contenen un nucli d'aigua, diòxid de carboni, amoníac, metà, ferro, magnesi i silicats, tot material inicialment congelat. Els nuclis poden fer des de centenars de metres fins a desenes o centenars de quilòmetres.

Per acció de l'energia solar, els materials congelats es van sublimant; és a dir, passen directament de l'estat sòlid a gas. El gas sublimat arrossega pols del nucli del cometa i forma una capa exterior que s'anomena "coma" o "cabellera", i que acaba donant lloc a la cua del cometa en ser arrossegada pel vent solar en direcció oposada al sol. La cua pot assolir llargàries de centenars de milions de quilòmetres i es compon d'una cua iònica i una cua de pols.


Asteroide

És un altre cos menor del sistema solar, compost principalment de material rocós o metàl·lic, amb un diàmetre comprès entre pocs metres i mil quilòmetres. Els asteroides orbiten al voltant del Sol i es distribueixen en gran mesura per dues zones del sistema solar: el cinturó d'asteroides principal, situat entre Mart i Júpiter, i el cinturó de Kuiper, ubicat més enllà de l'òrbita de Neptú.

Meteoroide

Els meteoroides són partícules de l'espai interplanetari originades per la degradació d'altres cossos més grans, com ara els asteroides o els cometes. Poden fer des de trenta micròmetres a un metre. Els meteoroides sovint entren a l'atmosfera terrestre, a velocitats d'entre uns 10 quilòmetres per segon i 80 quilòmetres per segon.

Pols interplanetària

Es considera pols interplanetària qualsevol material que sigui més petit que un meteoroide.

Meteors i bòlids

Anomenem "meteor" el fenomen lluminós que es produeix quan un meteoroide es crema, totalment o parcialment, per acció del fregament amb l'atmosfera. És el que popularment es coneix com a "estel fugaç".

Quan el meteoroide té unes certes dimensions més grans, produeixen un meteor molt lluminós que es denomina "bòlid" o, popularment, "bola de foc". Els bòlids més grans i propers poden provocar efectes sonors.


Per especificar si és un bòlid o no, sol agafar-se com a referència la lluentor del planeta Venus. Si un meteor té una brillantor aparent superior a la de Venus, es considera un bòlid.

Meteorit

Finalment, quan un meteoroide travessa l'atmosfera sense consumir-se completament, trobarem a terra un fragment de material sòlid, que anomenem "meteorit".  

La major part dels meteorits provenen d'asteroides del sistema solar interior. També n'hi ha que provenen de fragments de la Lluna o de Mart que han estat arrencats de les seves superfícies per impactes d'altres cossos interplanetaris.

La Xarxa d'Investigació sobre Bòlids i Meteorits recull els testimonis d'aquests fenòmens a la seva web.

ARXIVAT A:
El temps de la A a la Z
compartir a Whatsapp
Següent
Anar al contingut