Trenta anys sense l'URSS, un final precipitat que explica la Rússia actual

Un país, de què consta? Què fa que es formi com a país? Els edificis no havien canviat, continuaven al mateix lloc i tenien les mateixes formes. I la gent? Les persones seguien també al seu lloc: els mateixos companys d'escala, la mateixa venedora al quiosc...

Els moscovites que el 26 de desembre del 1991 volien constatar gràficament que l'URSS ja no existia anaven a la plaça Roja i dirigien la mirada cap a la cúpula principal del Kremlin. I allà ho tenien: ja no hi onejava la bandera roja amb la falç i el martell daurats, sinó la tricolor: la bandera russa.

La bandera era un símbol clar que les coses havien canviat. Aquelles franges blanca, blava i roja representaven Rússia. Havia estat una de les 15 repúbliques soviètiques durant set dècades.
 

Destralada a l'URSS des de Moscou

Les tensions nacionals van ser una de les claus de la caiguda de la Unió Soviètica.

I malgrat que es pot pensar que els que més empenyien per deslliurar-se del poder central del Kremlin eren els països perifèrics, una de les destralades més contundents havia caigut des d'allà mateix, des de Moscou.

El polític en alça, Borís Ieltsin, com a president de la república russa es va trobar amb els representants de les repúbliques soviètiques d'Ucraïna i Bielorússia.

Va ser en aquest últim país, al bosc de Belaveja, on hi va haver una reunió per dissoldre la Unió Soviètica i crear --al seu lloc-- una nova entitat, la Comunitat d'Estats Independents.

Malgrat que aquell document portava la signatura de només tres presidents, tots tres representaven tres territoris amb molta força dintre la Unió Soviètica.

Mikhaïl Gorbatxov, president de l'URSS, veia impotent com aquells moviments representaven un altre boicot al referèndum que hi havia hagut al març d'aquell mateix any. El 78% dels soviètics que van participar-hi van respondre afirmativament a la pregunta de:

"Consideraria vostè necessari mantenir la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques com a una federació renovada de repúbliques sobiranes i iguals, en les quals es garantiran plenament els drets i les llibertats humanes de qualsevol nacionalitat?"

Era un intent de salvar el bloc soviètic, però l'URSS s'esvaïa. I aquells tres primers firmants de la seva dissolució van sumar adeptes.

Dues setmanes després de la primera cimera, el 21 de desembre, a Almaty, al Kazakhstan, ja van ser els presidents d'onze repúbliques soviètiques els que es van van conjurar per fundar la Comunitat d'Estats Independents i enterrar l'URSS.

Geòrgia i les tres repúbliques bàltiques que no van ser al Kazakhstan no volien formar part ni tan sols del nou ens.

La dimissió de Gorbatxov, per Nadal

Mikhaïl Gorbatxov presidia un bloc que ja no existia. El dubte era quin dia escolliria per dimitir, si deixaria morir l'any o si la dimissió seria imminent.

I el dia va arribar: el 25 de desembre;no cal buscar-hi simbolismes nadalencs, perquè el Nadal --que se celebra poc a Rússia-- en la tradició ortodoxa cau el 7 de gener.

Al vespre, Gorbatxov va fer el discurs de dimissió, es va arriar la bandera roja amb la falç i el martell daurats del Kremlin i es va hissar la bandera russa.

Un desmantellament "precipitat"

Vladímir Poliakov, el responsable de premsa de la Fundació Gorbatxov, va començar a treballar per a Mikhaïl Gorbatxov aquell turbulent 1991. Explica a TV3 que aquells esdeveniments van ser un "xoc" per a tothom i que a Gorbatxov li hauria agradat salvar l'URSS.

Assegura que l'aleshores president de l'URSS va alertar que aquell desmantellament s'estava produint massa de pressa i sense una bona planificació:

"Per exemple, el Kazakhstan posseïa el quart potencial nuclear del món, però d'això ni se'n va parlar. També hi havia armes nuclears a Bielorússia i Ucraïna, però no tantes com al Kazakhstan.

I en aquelles decisions precipitades hi ha les arrels de molts problemes actuals. Per exemple, problemes fronterers que ocasionen fins i tot guerres. Mikhaïl Gorbatxov va alertar sobre tot això".

El secretari de premsa de Gorbatxov admet, això sí, errors dels dirigents soviètics del moment; uns errors que van accelerar el col·lapse. "S'hauria d'haver reformat la federació molt abans per millorar la relació entre les repúbliques. Com també crec que s'hauria d'haver reformat el Partit Comunista de la Unió Soviètica", afirma.

També creu que hauria sigut necessari transferir una part del pressupost militar a les necessitats socials. "Era possible fer-ho perquè el 1991 ja es van firmar els acords internacionals de desarmament", remarca.

La salvatge transició al capitalisme

Aquella crisi econòmica i social que els soviètics patien i les moltes disfuncions estructurals que acumulava l'URSS en el seu estadi final, no es van resoldre amb la transició cap al capitalisme, que es va fer de manera salvatge i amb molts errors.

La situació, durant els anys 90, va empitjorar per a bona part de la població.

El periodista Llibert Ferri era a Moscou durant aquells dies històrics. Considera que un "Pla Marshall" potser hauria pogut canviar el curs dels esdeveniments. El pla, però, no va arribar. El que va venir va ser una forta pobresa per a milions de persones:

"Recordo les àvies venent-se les tasses i culleretes de cafè, venent-se mobles, perquè la inflació havia arribat al 2.500% i quaranta milions de persones van ser empeses a la pobresa més brutal".

Poca gent va escapar de les penúries. En un documental que s'acaba d'emetre per un dels canals estatals russos, el president Putin ha explicat que els esdeveniments el van forçar a fer una feina que se li desconeixia fins ara:

"Vaig treballar com a taxista, amb el meu cotxe. Sincerament, no és agradable parlar-ne. Però va ser així, per desgràcia".

Ja com a president, una de les frases que més se li recorden a Vladímir Putin és aquesta valoració sobre el desmantellament de l'URSS que va fer el 2005:

"El col·lapse de l'URSS va ser la catàstrofe geopolítica més gran del segle. Per al poble rus va ser un autèntic drama".

L'ordre i l'autoritat passen per davant de les llibertats

El trauma dels anys 90 és, en bona part, el que ha permès a Putin construir el règim actual sense perdre el suport d'una part de la ciutadania.

La idea base, simplificada, és avantposar l'ordre, l'autoritat, a les llibertats que es vinculen a aquell caos de la transició al capitalisme.

A més, quan es tracta de fer memòria històrica, el Kremlin subratlla el que va aconseguir l'URSS, sobretot la victòria en la Segona Guerra Mundial, per sobre dels episodis més foscos, com la repressió desaforada.

Malgrat que a Putin se'l compara sovint amb un tsar, un dels sociòlegs independents russos més respectats, Lev Gudkov, director del Centre Levada, creu que l'analogia no s'ha d'establir amb els tsars, sinó amb les maneres d'exercir el poder de l'URSS perquè, malgrat les aparences, no es pot fer res sense el vistiplau de l'administració presidencial:

"En realitat, crec que estem davant de la restauració del sistema soviètic en certs aspectes, per establir aquest sistema totalitari".

En les enquestes del centre que dirigeix Gudkov es pregunta periòdicament l'opinió dels russos sobre la Unió Soviètica. La majoria consideren l'esfondrament d'aquell bloc comunista com una mala notícia, però això no vol dir que voldrien restaurar-lo.

"La nostra última enquesta, indica que el 63% lamenta el col·lapse de l'URSS. La majoria, gent gran. Entre els estudiants i els joves, al 22% els sap greu. Entre els pensionistes, el 85%", comenta Gudkov.

Per altra banda, afegeix: "La gent entén que aquell col·lapse era inevitable i que no és possible tornar a aquell model".

La gent més conservadora i d'edat avançada són els que més s'adhereixen a la versió oficial. "Creuen que va ser una conspiració d'Occident contra un gran país o una conspiració de polítics aventurers com Ieltsin el que va destruir l'URSS", diu.

Les persones amb un nivell més alt d'estudis i els joves, sobretot els que viuen a les ciutats més grans, creuen que simplement es va esgotar aquell model i que, per exemple," la carrera armamentística va contribuir al col·lapse de l'economia soviètica".

La nostàlgia de l'URSS o de la infantesa?

Molts russos associen la Unió Soviètica a una època més tranquil·la perquè, en teoria, era l'estat el que s'havia de preocupar que la població tingués els mínims coberts.

"Una mica de nostàlgia sí que la tinc. Jo tenia 15 o 16 anys quan va caure l'URSS. Potser la vida era més fàcil o potser és l'edat. Però era un bon país", ens diu l'Aleksei en un dels carrers del centre de Moscou.

Uns metres més enllà, la Tamara, que també va viure tota la seva joventut a la Unió Soviètica, fa esforços per ser objectiva: "Ara no hi voldria tornar, però tothom troba a faltar la seva infantesa".

Del que no hi ha dubte és que 30 anys després d'enterrar-les, aquelles sigles --URSS-- continuen tenint un magnetisme poderós per als propensos a sentir nostàlgia.