Prudència i esperança dominen la reacció dels partits a l'anunci d'alto el foc d'ETA
Dues paraules descriuen com han rebut l'anunci d'alto el foc permanent d'ETA els partits polítics i la societat en general: esperança i prudència. Esperança, per acabar amb més de 40 anys de terrorisme, que ha fet gairebé 900 morts i milers de ferits. Prudència, perquè aquesta no és la primera treva declarada per la banda terrorista que ha marcat a foc la vida política, econòmica i especialment social d'Euskadi en primera instància, però també de tot l'Estat, a causa dels atemptats indiscriminats.
Tot i que possiblement ara es donen unes condicions més favorables que en anteriors ocasions, ningú oblida la profunda decepció que ha seguit altres anuncis semblants d'ETA. Per això, la prudència ha regnat en les reaccions dels partits polítics després de l'anunci d'alto el foc de la banda. Una prudència que va acompanyada de l'esperança de posar fi al conflicte basc a través d'un procés que, com va dir José Luis Rodríguez Zapatero, serà "dur, difícil i llarg".
A primera hora de la tarda arribava la primera reacció del president espanyol al comunicat d'ETA, que va girar al voltant de dos conceptes bàsics: la precaució i la unitat dels partits en el nou escenari polític. Primer al Congrés, durant l'habitual sessió de control al govern dels dimecres, Zapatero va expressar el seu desig de comptar amb totes les forces polítiques i, en un clar intent d'acostament al principal partit de l'oposició, va oferir a Mariano Rajoy "màxima informació i col·laboració". Després, en una compareixença de caràcter institucional davant els mitjans de comunicació, el cap de l'executiu espanyol va insistir en aquesta idea i va explicar que es prendrà el seu temps per decidir els passos a seguir. De moment, dimarts que ve pensa reunir-se amb el líder del PP i, posteriorment, ho farà amb Juan José Ibarretxe.
Fins a aquesta trobada, Mariano Rajoy ja ha ofert al govern espanyol la seva col·laboració, però amb condicions, com que no es pagui un preu polític i que es torni al marc del Pacte Antiterrorista. El cert és que el líder del PP desconfia de l'anunci d'ETA. En una primera valoració, va afirmar que li hauria agradat més que la banda hagués anunciat la renúncia a l'activitat criminal i no només una pausa. Però més tard, en una segona intervenció al Congrés, el líder del PP es va acostar a Zapatero.
A Ajuria Enea, el lehendakari va convocar una reunió extraordinària del seu govern i després va comparèixer amb tots els consellers per expressar la seva satisfacció. Juan José Ibarretxe va anunciar el començament dels contactes per formar la taula amb tots els partits bascos, inclòs Batasuna.
La formació d'Arnaldo Otegi va qualificar de "valenta i compromesa" la decisió d'ETA d'aturar la violència. D'entrada, l'esquerra abertzale s'ha adreçat, directament, als governs espanyol i francès per reclamar que aixequin les limitacions legals que condicionen l'activitat política a Euskadi.
A Catalunya també es va seguir amb molta expectació la declaració d'ETA. El president de la Generalitat va fer una declaració solemne en què va expressar tot el seu suport a l'executiu espanyol i va destacar el paper de Zapatero en aquesta oportunitat per la pau. La resta dels partits catalans també van fer una valoració positiva de l'anunci, tot i que la prudència va presidir totes les seves manifestacions. CiU també va brindar el seu suport a Zapatero, mentre que Josep-Lluís Carod-Rovira va veure en aquest anunci un aval a la seva decisió d'entrevistar-se amb ETA a Perpinyà.
