Per què sentim més dolor a la nit? Un estudi ho atribueix al rellotge intern de l'organisme

La intensitat del dolor augmenta a la nit a causa dels ritmes interns de l'organisme més que pel fet d'estar dormint. Aquest descobriment obre la porta a plantejar tractaments tenint en compte els ritmes de cada persona.

L'estudi l'ha fet un equip d'investigadors francesos encapçalat per Claude Gronfier, del Centre de Recerca en Neurociència de Lió i de la Universitat Claude Bernard Lió 1. S'ha publicat a la revista Brain.

Tal com expliquen els autors a l'inici de l'article, la intensitat de dolor que sent una persona fluctua durant el dia, però els mecanismes que ho provoquen no són coneguts.

Per intentar esbrinar-ho, els autors van reclutar 12 homes sans d'entre 20 i 29 anys, amb un índex de massa corporal per sota del sobrepès i sense cap trastorn neurològic, psiquiàtric o de la son. Tampoc havien experimentat canvis d'horari laboral ni havien fet viatges transcontinentals els tres mesos anteriors.

L'experiment es va fer al laboratori, en un entorn totalment controlat, sense cap estímul ni referència temporal extern: sense rellotges, televisió, mòbils, internet, visites o llum natural.

Se'ls va mantenir desperts durant 34 hores. Cada dues hores se'ls va aplicar un estímul tèrmic per mesurar la seva sensibilitat al dolor.

Els resultats obtinguts mostren que els individus notaven un màxim de dolor al mig de la nit (entre les tres i dos quarts de cinc de la matinada) i un mínim a migdia. Per tant, la sensibilitat al dolor varia de forma regular, independentment de si les persones estan despertes o adormides.

Modificar els tractaments

Els investigadors calculen que el ritme circadiari, el rellotge intern que marca els períodes de son i vigília, contribueix a aquesta oscil·lació aproximadament en un 80% i que els canvis fisiològics deguts a estar dormint només influeixen al voltant d'un 20%.

Aquests resultats, segons els autors, confirmen que hi ha una relació entre privació de dormir i més sensibilitat al dolor. Però també que, en absència d'estímuls externs, els canvis en la sensació de dolor provenen del ritme interior de cadascú i no dels provocats per l'alternança llum-foscor o pel fet de dormir:

"Si la sensibilitat al dolor estigués regulada exclusivament pel cicle son/vigília, com es creia, hauríem observat un pic al final de les 34 hores de l'experiment i no al mig, com vam registrar."

Probablement, afegeixen, els canvis estan controlats per la melatonina, una hormona que regula els cicles de son/vigília.

Els autors reconeixen diverses limitacions al seu estudi. Així, com que s'ha fet en un entorn controlat, els resultats potser no es poden extrapolar a les condicions reals. La prova s'ha fet amb individus sans i amb dolor provocat per calor. Matisen que poden no ser extrapolables a altres tipus de dolor o a persones que tenen trastorns del dolor, de la son o dels ritmes circadiaris.

Finalment, admeten que sent els participants tots homes, caldria fer estudis que incloguessin també dones.

Tot i això, consideren que el seu treball té implicacions en la pràctica clínica, perquè l'alteració del sistema circadiari està implicat en cert nombre de malalties amb conseqüències importants per a la salut.

Així, creuen que els tractaments per al dolor poden ser optimitzats si tenen en compte la medicina circadiària:

"Els tractaments analgèsics podrien ser administrats d'acord amb el temps intern de cada pacient (temps circadiari) més que amb uns horaris basats sobretot en consideracions pràctiques."

Segons els autors, aquest plantejament ja s'ha mostrat efectiu en tractaments contra el càncer, però no s'han avaluat per al dolor.

Conclouen afirmant que així podria millorar la qualitat de vida dels pacients, "no només millorant l'eficàcia del tractament sinó també reduint-ne els efectes adversos".

Sobre aquest tema, l'any 2019 Satchidananda Panda, de l'Institut Salk d'Estudis Biològics de La Jolla, a Califòrnia, va publicar un article a Nature Reviews Endocrinology en què mostrava que el plantejament és positiu per prevenir o tractar malalties cròniques.

Així, deia, els canvis en els moments de l'administració dels fàrmacs sense modificar les dosis poden millorar l'eficàcia dels tractaments antiinflamatoris i signifiquen una nova estratègia en el cas del càncer.