Moda sense gènere per acabar amb el binomi rosa i blau

"Em dic Eliza, tinc 7 anys i us escric perquè m'agradaria ser la model de la vostra nova col·lecció de nen."

Amb aquest escrit, Eliza Brichto deia al gran gegant de la moda, Zara, que no se sentia còmoda triant la roba que li ofereix a la secció de nena. I el missatge va fer efecte, la marca l'ha acabat convidant a parlar-ne a la seva seu, la carta s'ha fet viral i ha rebut molt suport a les xarxes.

Curiosament, fa dos anys, en una entrevista, Amancio Ortega, el fundador d'aquest gegant de la confecció, afirmava que "l'armari sense sexes és el futur de la moda". Amb aquesta frase va llançar la seva primera col·lecció de roba unisex per a adults. Però aquesta iniciativa sembla que no ha tingut més seguiment.

Barbara Bruno, dissenyadora de roba, explica que quan entres en una gran botiga de moda i no trobes la roba separada per gènere, això, contràriament al que es pot pensar, ajuda molt. Perquè la roba, diu Bruno, no hauria d'estar separada, hauria d'estar tota junta i que cadascú decidís que és el que més li agrada, sense cap predisposició.

Marca infantil unisex per a nens

Fa quatre anys Barbara Bruno va decidir esborrar els límits imposats. Va crear una firma infantil i es va proposar fer col·leccions amb formes i estampats que trenquessin estereotips. I que acabessin amb el binomi rosa i blau. En poc temps les seves creacions han arrasat al mercat asiàtic i també als països nòrdics, sobretot a Suècia, on vesteixen nens i nenes sense complexos. Però aquí encara troben obstacles. Alguns pares no entenen que els colors no són exclusius d'un sexe.

Roba "agender" per a adults

De mica en mica, l'anomenada moda "agender" també comença a guanyar adeptes entre els consumidors adults. Míriam Ponsa i Josep Abril fa anys que dissenyen peces amb esperit unisex i les barregen a la botiga:

"Més que posar una etiqueta, es tracta de l'actitud de la gent, que pot escollir entre una cosa i l'altra. De fet, s'ha d'escollir d'entre tota la roba que hi ha."

És una tendència que es va obrint pas a les passarel·les d'aquí i a les internacionals, però cal veure si acabarà sent això, una tendència passatgera o el preludi d'un canvi de mentalitat entre dissenyadors i consumidors.

Els dissenyadors pensen que potser cada cop serà més normal veure un home amb roba de dona i una dona amb peces d'home, però segurament les col·leccions que es passin seguiran sent d'home i de dona.