Marina Martínez, la científica catalana que analitzarà mostres de la Lluna per a la NASA

El desembre del 2025 l'Agència Espacial dels Estats Units, la NASA, té previst que dos astronautes baixin al pol sud de la Lluna, 53 anys després de l'últim viatge tripulat que la va trepitjar, l'Apollo XVII.

Una de les principals feines d'aquests astronautes de la missió Artemis III, que es preveu que siguin un home negre i una dona, serà recollir mostres de la superfície lunar que després s'analitzaran.

Una catalana treballant per a la NASA

L'anàlisi de les mostres ha de permetre conèixer millor l'origen, la composició i la història de l'únic satèl·lit natural de la Terra, i hi participarà la geòloga i astrofísica de la Universitat Autònoma de Barcelona Marina Martínez.

Aquesta investigadora ha estat inclosa en l'equip que treballarà en el projecte CASA Moon de l'Institut Virtual de Recerca en Exploració del Sistema Solar, el SSERVI, de la NASA.

Així, durant cinc anys, Martínez anirà rebent i analitzant mostres lunars que permetran completar els coneixements que tenim sobre la Lluna.

Aigua i altres compostos conservats per la manca de llum

Aquesta investigadora remarca que la majoria de mostres de l'Apollo no són representatives de la composició geològica de la Lluna, i que en les noves s'hi espera trobar elements volàtils conservats gràcies a l'absència de llum i radiació que hi ha al pol sud:

"Les mostres noves que arribin d'Artemis portaran nova informació per entendre l'origen i l'evolució de la Lluna, l'avantatge és que es recolliran en una regió que està permanentment a l'ombra i les mostres poden preservar compostos volàtils de gran interès i també aigua congelada."

Precisament el contingut de les mostres de les missions Apollo van portar a la conclusió que a la Lluna no hi havia aigua, una afirmació que ha quedat desmentida fa poc més d'una dècada per investigacions posteriors.

Subministraments sobre el terreny per a bases permanents

Segons Martínez, l'aigua i els altres compostos que esperen trobar-hi ara podrien fer possible l'establiment de bases habitables al pol sud:

"Trobar aigua vol dir que ja tens un recurs que seria impossible de portar-hi. De fet, un dels objectius d'Artemis és valorar els reservoris d'aigua i d'altres materials volàtils per a uns possibles usos i explotació."

Marina Martínez es va llicenciar a la Universitat Autònoma de Barcelona, la UAB, però va fer el doctorat a la Universitat de Nou Mèxic, on va col·laborar amb Chip Shearer, de l'Institut de Meteorits, que és qui ara ara l'ha "fitxat" per a aquest projecte.

Experta en meteorits i en Mart

En la tesi doctoral, Martínez va analitzar en profunditat diversos meteorits, alguns de procedents de Mart:

"Tot i que no vaig treballar molt sobre la Lluna, el que jo vaig fer sobre Mart és aplicable a la Lluna. O sigui, són uns coneixements que en realitat es poden aplicar a qualsevol cos del sistema solar."

Ara serà una de les poques persones fora dels Estats Units a tenir accés a les mostres lunars de la NASA: només hi ha quatre universitats més, dues a Austràlia, una al Canadà i l'altra a Dinamarca.

Martínez no haurà d'esperar les mostres de l'Artemis III per començar a treballar per a la NASA: està previst que a principis de l'any que ve comenci a rebre materials recollits per les missions Apollo.

Dificultats per continuar treballant a Catalunya

És una feina que preveu fer a Catalunya, però la beca postdoctoral que té ara se li acaba al juny, i està tenint moltes dificultats per trobar-ne una altra per continuar aquí.

El motiu és que s'ha trobat un buit entre les beques com la que té ara, una Margarita Salas del govern espanyol, i les següents, per a les quals no compleix els requisits, i per poder treballar per a la NASA necessita estar en una institució de recerca:

"Si no aconsegueixo res, hauré de marxar, no tinc cap altra opció, perquè aquest projecte no el penso deixar escapar. Per mi, és el més important a la meva carrera."

Si cal tornarà a marxar, però aquest cop a Europa

De fet, per fer el doctorat ja va haver de marxar als EUA, perquè no tenia prou nota per aconseguir beca aquí, i assegura que allà es valora molt més la motivació i les ganes de treballar que no pas el currículum acadèmic.

En aquest sentit, afirma que els estudiants aquí obtenen un nivell educatiu equivalent o superior al que hi ha als Estats Units, però que el problema és la continuació després dels estudis.

Va tornar a Catalunya el 2021 perquè, malgrat que les condicions de recerca allà són molt millors, prefereix viure aquí, i si ara ha de tornar a marxar, buscarà un lloc a Europa per continuar la investigació.

Si es veu forçada a marxar, té la intenció de tornar al cap d'un o dos anys, quan hagi aconseguit prou currículum per accedir als programes de recerca disponibles a Catalunya i a Espanya.

La dimensió econòmica de la recerca bàsica

Més enllà del seu cas personal, Martínez considera que aquí no es dona prou importància a la recerca bàsica i assegura que sempre és "una manera d'enriquir el país" perquè "és poder d'informació":

"Tu investigues i penses que potser no té utilitat directa, però al final en té, perquè tot està connectat amb la ciència. Donar importància a la recerca és fer créixer econòmicament un país, això és claríssim i als Estats Units ho saben molt bé."

Aquesta investigadora reclama atenció al seu àmbit de treball, les ciències planetàries, i està segura que la missió Artemis III farà avançar molt els coneixements sobre el sistema solar:

"Entendre l'origen i l'evolució de la Lluna és bàsic per entendre la Terra, perquè estem en un sistema Terra-Lluna, i també la història del sistema solar i el funcionament dels planetes."

Recupera el "30 minuts" sobre les dificultats dels científics i científiques per poder tornar a treballar a Catalunya: