El preu de l'euro s'ha equiparat amb el dòlar per primer cop en 20 anys (Peqsels)

L'euro cau fins a arribar a la paritat amb el dòlar per la por a una recessió econòmica

Europa està sotmesa a la incertesa d'una crisi energètica si Rússia acaba tallant el gas a Alemanya, i pendent de les mesures del BCE

Judith Casaprima Sagués

Per primera vegada en 20 anys, l'euro ha caigut fins a la paritat amb el dòlar. És un nivell que no es veia des que la moneda europea va entrar en circulació, però aquest dimarts s'ha tornat a enfonsar per la por a una recessió econòmica.

Es tem que Rússia talli el subministrament de gas a Europa, i això ha empitjorat la confiança dels inversors alemanys.

"En aquest moment no sembla que hi hagi gaire suport a l'euro", ha dit Sarah Hewin, economista sènior de Standard Chartered. "No només es relaciona amb els preus del gas, sinó també amb el que sembla una divisió dins del BCE sobre si s'han d'apujar els tipus d'interès".

Al final del dia l'euro s'ha recuperat lleument, però això no allunya la possibilitat que la moneda europea continuï, segons diversos analistes, caient fins als 90 cèntims de dòlar, si es compleixen les pitjors previsions.

Tot plegat, el dia que s'ha confirmat que Croàcia serà el vintè país del club de l'euro, i a partir de l'1 de gener ja tindrà la moneda europea.

 

Un euro, un dòlar

Els analistes han vist com l'euro s'acostava a la paritat amb el dòlar cada dia una mica més, i es feia realitat el que anunciaven. En les 10 últimes sessions, el canvi de l'euro ha anat perdent valor en relació amb el dòlar, fins a arribar aquest dimarts concretament a 1,0005 dòlars. A la pràctica, a la paritat: un euro, un dòlar.

Aquesta és la cotització més feble que la moneda europea assoleix des del desembre del 2002, poc després d'adoptar la moneda única. En aquell moment, la situació era la contrària de l'actual. L'euro es feia un lloc davant del dòlar, i aviat li va passar al davant, fins ara. La recessió d'aleshores afectava més els Estats Units, que tenien una taxa d'atur disparada i la Reserva Federal (Fed) abaixava els tipus d'interès. Tot plegat, un creixement previ a l'esclat de la bombolla del 2007.

Ara, la zona euro és la que viu sotmesa a la por davant la probabilitat d'una recessió desencadenada per una crisi energètica i les mesures del BCE d'apujar els tipus d'interès arriben tard, segons alguns analistes, i descompassades amb les de la Fed.

 

I si Rússia talla el gas?

El gasoducte més gran que transporta gas rus a Alemanya, el Nord Stream 1, va començar dilluns el manteniment anual, i s'espera que el subministrament s'aturi durant 10 dies. Però els governs i els mercats estan preocupats per si Rússia allarga l'aturada més enllà del 21 de juliol previst, o l'atura del tot.

Una enquesta de l'Institut d'Investigació Econòmica ZEW va revelar que el sentiment dels inversors alemanys va caure el juliol fins als -53,8 punts des dels -28,0 als quals ja s'havia enfonsat al juny.

La gasista Uniper ha vist com les seves accions queien un 80% i ha demanat un rescat al govern alemany, mentre que les accions de les empreses alemanyes han caigut un 11% en un més.

"La gran incògnita és com repercutirà a la resta d'Europa i al món la commoció que s'iniciï a Alemanya, Polònia i altres països centreeuropeus", afirma a Bloomberg Joachim Klement, cap d'estratègia de Liberum Capital. "Senzillament, no hi ha substitut disponible per al gas rus".

Una anàlisi feta aquesta setmana pel banc suís UBS pronostica que si Rússia atura el subministrament de gas a Europa, es reduirien els beneficis de les empreses en un 15%, el mercat cauria un 20% a l'Stoxx 600 i l'euro baixaria fins als 90 cèntims de dòlar.

El gasoducte Nord Stream 1 està aturat per manteniment, amb la por que Rússia no reobri l'aixeta (EFE/Filip Singer)

 

Les mesures del BCE i la Reserva Federal

Una recessió a l'eurozona suposarà un cop al seu creixement econòmic. Si els preus de l'energia pugen, l'economia es desgasta i el preu de l'euro baixarà. Un cercle viciós que encarirà les importacions i, per tant, de nou els preus, tot i que les exportacions serien més favorables per als clients exteriors.

Però, en aquest context, davant d'una inflació del 8'9% i havent arribat a la paritat de la moneda amb el dòlar, les mesures que pot adoptar el BCE són limitades i, segons alguns experts, arriben tard. Els analistes veuen amb incertesa que el BCE apliqui el seu pla d'augmentar els tipus d'interès, inicialment en 25 punts bàsics (pb) al juliol, i després en 50 pb al setembre. De manera que la política monetària europea s'allunya de la de la Reserva Federal, que té previst apujar el tipus 75 pb aquest mes.

Per la seva banda, fonts del BCE han dit a Reuters que, arran de la paritat, no hi ha ganes d'intervenir. De fet el BCE, va intervenir per última vegada per donar suport a la moneda única l'any 2000.


Por a la recessió econòmica mundial

En aquest context, ara el dòlar es manté com a moneda refugi i dona més confiança als inversors. A més, els Estats Units són exportadors nats de petroli i gas. Però, també tenen altres preocupacions que afecten l'economia global, com els preus de les matèries primeres, o el bloqueig a les exportacions que representa la política de zero covid que aplica la Xina.

Aquest dimarts el preu del petroli ha caigut bruscament per la reducció de la demanada a la Xina, principal importador de cru, i pel temor d'una desacceleració econòmica mundial.

Tot i que l'impuls a l'alça del dòlar s'atribueix, en part, a la debilitat de l'euro, la moneda dels Estats Units també està pendent de les seves dades sobre la inflació, que es coneixeran dimecres. S'espera que l'IPC anual del juny hagi augmentat al 8,8%.

ARXIVAT A:
Unió EuropeaEstats UnitsEnergiaBanc Central Europeu
Anar al contingut