Les rates també es mouen al ritme de la música, com els humans

Les rates mouen el cap al ritme de la música i el seu tempo preferit és el mateix que per als humans. I per bellugar-se tant els fa Mozart com Lady Gaga o Queen. I això pot aportar noves dades sobre els mecanismes cerebrals.

Així ho ha demostrat un equip d'investigadors de la Universitat de Tòquio, que ha publicat els seus resultats a la revista Science Advances.

L'objectiu dels investigadors era observar si les rates perceben el ritme musical i hi responen de la mateixa manera que els humans, cosa que pot donar noves dades sobre els mecanismes del cervell.

Charles Darwin va afirmar que la percepció del ritme musical en els humans era innat. Però el debat sobre si era així o era après ha durat molts anys. L'any 2009, investigadors de l'Institut de Psicologia de Budapest publicaven a la revista PNAS un article en què consideraven arguments molt sòlids sobre la teoria que la percepció del ritme en humans és innat. Un experiment amb nadons mostrava que reaccionaven al ritme sense necessitat d'altres estímuls externs.

L'equip japonès ha volgut anar més enllà i analitzar no només si les rates segueixen el ritme, sinó també si reaccionen de la mateixa manera que els humans.

Deu rates i vint persones

Per això, van reclutar deu rates a les quals van inserir uns petits acceleròmetres per mesurar els moviments dels seus caps, per petits que fossin. Les varen posar en un espai on escoltarien per altaveus diverses composicions mentre se les gravava amb una càmera.

El grup control el formaven vint humans, que duien uns auriculars per escoltar la mateixa música que els rosegadors i moure's també al seu aire.

Tant rates com persones van escoltar la Sonata de Mozart per a dos pianos en re major (K.448),  "Born this way", de Lady Gaga, "Another one bites the dust", de Queen, "Beat it", de Michael Jackson, i "Sugar", de Maroon 5. Les proves es poden veure en aquest vídeo del Laboratori de Sistemes Biointel·ligents de la Universitat de Tòquio:

A més, la sonata de Mozart es va fer passar a quatre tempos diferents: al 75%, 100%, 200% i 400% del ritme original. Entre els humans, el tempo més usual es troba entre 120 i 140 pulsacions per minut (el que en anglès es diu beats/min o BPM), que és el més usual en les composicions musicals. La Sonata, per exemple, té un ritme original de 132 BPM.

A part d'observar la reacció de les rates, els investigadors volien comprovar quina de dues hipòtesis era més encertada. La primera sosté que el ritme dels moviments depèn de l'estructura del cos. En aquest cas, les rates, que tenen moviments molt més ràpids que els humans, també haurien de reaccionar diferent a la música.

La segona hipòtesi, en canvi, sosté que el ritme dels moviments depèn de l'anomenat temps constant del cervell, que és la velocitat a què canvien amb el temps algunes funcions cerebrals. I com que és igual en totes les espècies, els moviments haurien de tenir la mateixa velocitat en rates i en persones.

D'entrada, les rates, com els humans, preferien el tempo més usual, d'uns 132 BPM. I els resultats també van mostrar que la segona hipòtesi era la bona, perquè rates i humans movien el cap a la mateixa velocitat i reaccionaven igual quan la música s'accelerava.

Per als autors, això suggereix que la sincronització dels moviments amb el ritme és el mateix per a totes les espècies. I proposen fer més estudis en aquest camp:

"Comparar humans i altres animals obrirà un nou camí per elucidar el mecanisme de la sincronització més enllà del sistema sensorial i possiblement proporcionarà coneixements sobre els orígens de la música i el ball."