Les efemèrides del 2016
El 2016 recordarem guerres antigues que fan cent anys. Com les inacabables batalles del Somme i de Verdun, a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial, o la Revolta de Pasqua, quan els nacionalistes irlandesos es van alçar contra els britànics. D'altres en compliran setanta-cinc, com l'atac japonès a Pearl Harbour o la invasió alemanya de Rússia. I d'algunes en parlaven els telenotícies fa només vint-i-cinc anys, tot i que la memòria, sovint feble, sembla haver-les oblidat. Vukovar, a tan sols 1.900 quilòmetres de Barcelona, va ser el primer escenari de la Guerra dels Balcans, quan va començar la desmembració de Iugoslàvia, l'any 1991. Matances i destrucció que, malauradament, van ser només un pròleg del que vindria després.
Aquell any també vam veure imatges tan insòlites com la de Mikhaïl Gorbatxov declarant dissolta la Unió Soviètica, i la bandera de la falç i el martell que era arriada del Kremlin.
També farà vint-i-cinc anys de l'atemptat d'ETA contra la casa i caserna de la Guàrdia Civil de Vic, en què van morir deu persones, cinc de les quals eren nens.
L'any 1991 va ser un any de grans transformacions en aquella Catalunya preolímpica: es van enderrocar els mítics xiringuitos de la Barceloneta, es van obrir els túnels de Vallvidrera i es va inaugurar el Circuit de Montmeló.
Una de les imatges més icòniques dels anys 80, la de l'explosió del transbordador "Challenger", farà trenta anys. I l'1 d'abril se'n compliran quaranta d'un altre fet que ha acabat influint en la vida de tothom: la fundació d'Apple, la mare de l'iPod i de tots els "i-" que han vingut després. Un altre invent revolucionari, el biquini, es va presentar en societat a París fa exactament setanta anys. No pas el biquini, sinó el popular "meyba" va ser el protagonista d'aquesta altra imatge, que fa cinquanta anys: el bany de Fraga a Palomares per demostrar que no hi havia cap risc al lloc on s'hi havia perdut una bomba nuclear.
En l'àmbit cultural, tindrem dues grans commemoracions: fa quatre-cents anys de la mort de Cervantes i de Shakespeare. Que, per cert, no van morir el mateix dia. Cervantes va morir el 22 d'abril de 1616, i el van enterrar l'endemà. Shakespeare va morir deu dies després, quan a Anglaterra, que encara no havia canviat al calendari gregorià, era, precisament, el 23 d'abril.
Unes altres efemèrides destacades seran el centenari dels naixements de l'escriptor britànic Roald Dahl i del Premi Nobel espanyol Camilo José Cela, els cent anys de la mort del novel·lista i aventurer nord-americà Jack London i els cent cinquanta anys del naixement del pare de la ciència-ficció, el britànic H. G. Wells, autor de "La guerra dels mons" o "La màquina del temps".
A Catalunya ens centrarem a recordar els cent cinquanta anys del naixement de Ramon Casas, un dels grans pintors i cartellistes del Modernisme. Els cent anys de la mort del compositor i pianista Enric Granados, ofegat quan el vaixell on viatjava va ser torpedinat per un submarí alemany. O els cinquanta anys que fa de la desaparició de l'autora de "Solitud", Caterina Albert, més coneguda pel pseudònim de Víctor Català. I de la del dibuixant i caricaturista Ricard Opisso.
També mig segle fa de la Caputxinada, la tancada per crear el primer Sindicat Democràtic d'Estudiants, en ple franquisme.
I es compliran vint-i-cinc anys de la mort de dues altres grans escriptores, Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig, i d'un dels grans humoristes catalans, en Cassen.
I catalans i balears celebrarem, conjuntament, l'Any Llull, amb motiu dels set-cents anys de la mort de l'escriptor i filòsof mallorquí. Més del triple, dos mil quatre-cents anys, fa que va néixer Aristòtil, un dels pares de la filosofia occidental, i la Unesco l'ha declarat un dels protagonistes de l'any.
El món del cinema celebra un segle d'un dels seus primers pilars: "Intolerància", de D. W. Griffith. I commemorarà, també, el centenari d'alguns dels seus grans mites, com ara Gregory Peck o Glenn Ford, ja desapareguts. O dels encara vius i camí del segle, com Olivia de Havilland i Kirk Douglas.
I es compliran cinquanta anys de la desaparició de Buster Keaton, el còmic que mai no reia; de Walt Disney, el fundador del principal imperi d'entreteniment infantil, i de Pepe Isbert, protagonista d'"El verdugo" i "El cochecito".
I també el nostre teatre té una celebració centenària: la de l'estrena d'"Els pastorets" de Josep M. Folch i Torres, que no són els més antics, però segur que són els més representats de tots!
I acabem amb música. Vint-i-cinc anys ja fa que ens va deixar Freddy Mercury, una de les primeres celebritats víctima de la sida. I si van ballar "Black is black", de Los Bravos, no es deprimeixin si els diem que en fa 50 anys. Els mateixos que té un dels clàssics de Serrat: "Ara que tinc vint anys".
