L'enigma de l'origen de Colom, més a prop de resoldre's amb una nova anàlisi d'ADN

D'on era Cristòfor Colom? Hi ha moltes teories sobre l'origen del conqueridor. Ara, un equip internacional liderat per la Universitat de Granada farà servir les tècniques més innovadores d'identificació genètica per esvair els dubtes i intentar respondre la pregunta.

Els experts reprendran la investigació que es va aturar fa 16 anys a l'espera que la tecnologia els ajudés. Analitzaran l'ADN de les restes òssies atribuïdes al navegant i a dos dels seus familiars, que es considera que són el seu fill Hernando i el seu germà Diego.
 

Gènova, el lloc d'origen més acceptat

A més de confirmar el parentiu, la investigació s'espera que determini si Colom era genovès, que és la teoria que té més pes, o bé era d'origen valencià, gallec, portuguès, valencià, basc o mallorquí, per exemple. També hi ha qui l'ha situat a Catalunya, tot i que vuit acadèmics ho han rebatut al llibre "Pseudohistòria contra Catalunya". I encara hi ha qui defensa que va néixer a Croàcia o Polònia.

"S'accepta majoritàriament que és d'Itàlia, no en dubtem, però podem aportar dades objectives que puguin ser interpretades pels historiadors per arribar a una conclusió o a una altra", comenta el catedràtic de Medicina Forense de la Universitat de Granada i director de l'equip multidisciplinari de la investigació, José Antonio Lorente.

Al web de la universitat es resumeixen algunes de les teories, que s'han presentat aquest dijous a Granada a la primera trobada mundial dels autors que defensen les diverses hipòtesis.

Cinc laboratoris implicats

D'aquí a un parell de setmanes començarà l'anàlisi genètica de les restes. S'esperen que d'aquí vuit setmanes s'obtinguin els primers resultats i que les conclusions es puguin presentar en una data gens casual: el 12 d'octubre. 

El projecte compta amb un finançament de 30.000 euros. El material que s'analitzarà són quatre fragments ossis de Colom de la mida d'una ametlla, set més atribuïts al seu fill i dotze del seu germà.

Des del 2003, els ossos s'han guardat en una sala blindada de la Universitat de Granada.

Perquè la investigació sigui el més fiable i corroborada possible, en el procés, hi participaran cinc laboratoris. Dos, un de la Florència i un altre dels Estats Units, treballaran de manera independent i aïllada. Dos laboratoris més, de Roma i Mèxic, donaran suport a la investigació. I l'equip tindrà contacte puntual amb un cinquè centre especialitzat en identificació genètica.

Els investigadors volen recollir la màxima quantitat d'informació possible per posar en comú les dades i poder-ne treure conclusions.

El mateix professor Lorente va dirigir l'equip que va exhumar el sepulcre de Colom, situat a la catedral de Sevilla, i extreure'n part de les restes per estudiar-les.

Admet que hi ha limitacions com ara que "no és segur que puguem obtenir ADN de tots els ossos amb prou quantitat i qualitat com per poder arribar a una conclusió". Per això, afegeix, no forçaran res que els pugui portar a una "conclusió errònia". Sigui quin sigui el resultat de la investigació, afirma, l'estudi ja es pot considerar "històric".

Colom, mort aquest dijous fa 515 anys a Valladolid, va deixar un llegat colonial ara qüestionat i també és el protagonista d'un dels grans enigmes de la història que ara sembla més a prop de quedar resolt.