L'indígena que està suposadament protegit per un dels sacerdots que va acompanyar Cristòfor Colom en el seu segon viatge

Colau aposta per mantenir l'estàtua de Colom, però amb una "explicació crítica" en una placa

La presidenta de Catalunya en Comú, Jéssica Albiach, va afirmar que "desmuntar l'estàtua de Colom seria una bona mesura" en el context de les protestes antiracistes contra personatges vinculats a la colonització i l'esclavitud

Redacció/Georgina Pujol ViñetaActualitzat

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, està estudiant contextualitzar l'emblemàtica estàtua de Colom, ja sigui posant una placa que expliqui el seu context històric, o bé amb una exposició al voltant del monument, però no retirar-la, com va demanar inicialment la presidenta de Catalunya en Comú, Jéssica Albiach.

En una entrevista a RAC-1, Colau ha dit que ella aposta per una "explicació crítica" del monument i ha reconegut que "aquesta estàtua és una icona de la ciutat de Barcelona, per a bé i per a mal, amb tot el que implica", i que tots els experts aposten per mantenir-la.

Albiach va afirmar que "desmuntar l'estàtua de Colom seria una bona mesura" en el context de les protestes antiracistes contra personatges vinculats a la colonització i l'esclavitud. 

 

Hores després va matisar la seva proposta i va assegurar que l'escultura ha de ser "contextualitzada" en el seu emplaçament, millor que desmuntar-la.

Colau ha dit que és un debat que va començar fa temps i que volen seguir fent amb els col·lectius antiracistes i els experts en memòria democràtica. "Creiem que s'ha de fer una anàlisi crítica sobre l'art públic. El debat és absolutament pertinent", ha reflexionat Colau.

L'alcaldessa de Barcelona ha recordat que el consistori ja va retirar l'estàtua del comerciant i marí Antonio López, acusat de traficar amb esclaus, "però no vol dir que s'hagi d'actuar de la mateixa manera amb totes les estàtues".

Imatge de la grua retirant l'estàtua de l'esclavista Antonio López del monument que hi ha al final de la Via Laietana de Barcelona, el 4 de març del 2018 (horitzontal).
Imatge de la grua retirant l'estàtua de l'esclavista Antonio López del monument que hi ha al final de la Via Laietana de Barcelona, el 4 de març del 2018 (horitzontal).

 

Acccions de protesta el 12 d'octubre

L'artista peruana Daniela Ortiz fa anys que el 12 d'octubre va davant l'estàtua de Cristòfor Colom per fer accions de protesta pel Dia de la Hispanitat.

S'agenolla davant de la gent reproduint la postura d'una de les estàtues que hi ha a la base del monument; un indígena que està suposadament protegit per un dels sacerdots que va acompanyar Cristòfor Colom en el seu segon viatge.

L'artista Daniela Ortiz s'agenolla davant un home amb la bandera d'Espanya el 12 d'octubre

L'artista i militant antiracista creu que l'estàtua no s'hauria de retirar, sinó tombar. Considera Colom el principi del genocidi, explotació i espoli dels pobles de l'anomenada Abya Yala de Llatinoamèrica.

"És una representació que a qui s'honra als carrers d'Europa i als Estats Units és als representants de la supremacia blanca."

Al segle XIX hi va haver empresaris catalans que van fer grans fortunes amb el comerç d'esclaus, i Colom va obrir-los camí, sense ni imaginar-s'ho.

Martín Rodrigo, professor d'Història de la UPF, diu que a Colom se'l podria definir com un aventurer, com un explorarador, més que com un conqueridor:

"Sí que té una responsabilitat en aquest món, en el sentit que ell va pensar que es podria esclavitzar la població indígena americana i que hi hauria una demanda a Europa, i l'hi va proposar a la reina Isabel de Castella, però la reina de seguida va dir que no."


Els símbols tenen significats diferents en funció de cada mirada, Colom no és únicament una icona del colonialisme. L'antropòleg urbà José Mansilla diu que el monument a Colom el va erigir la burgesia catalana de finals del segle XIX.

"Com una mena d'exemple del seu poder i també de l'esperit descobridor i d'home de negocis."


El debat de retirar el monument de Colom va molt més enllà de cicatritzar velles ferides.

Daniela Ortiz creu que per tenir un centre d'internament d'estrangers obert, per tenir 50.000 morts i desapareguts en les zones de frontera, Europa necessita reivindicar aquells que van iniciar el procés colonial que genera aquesta situació.

Per la seva banda, Mansilla assegura que cada societat té el dret de posar els significats que consideri oportú als carrers, i Martín Rodrigo es pregunta si l'espai públic és el millor lloc per tenir aquestes estàtues o potser és millor situar-les en un espai museístic, perquè no es tracta d'esborrar la memòria, sinó d'explicar-la.

Fer memòria és la clau per no repetir els mateixos errors.

 

 

ARXIVAT A:
Ada ColauAjuntament de BarcelonaRacisme
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut