L'advocacia de l'Estat podria intervenir si Vic manté la negativa d'empadronar els immigrants irregulars
El govern espanyol manté que la intenció de l'Ajuntament de Vic de dificultar l'empadronament d'immigrants irregulars "és contrària a la llei". Així ho ha reiterat la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. De la Vega ha afegit que "caldrà veure si hi ha alguna decisió formal" i en cas de formalitzar-se correspondrà a l'advocacia de l'Estat intervenir. De la Vega ha insistit que la iniciativa no té cabuda en l'ordenament jurídic espanyol, és contrària a la llei reguladora de bases del règim local i a la llei d'estrangeria però, a més, ha puntualitzat, "no respon als principis comunament acceptats per la immensa majoria de la societat espanyola".
Vic i la seva intenció de modificar els criteris d'empadronament per exigir un visat als immigrants que no tinguin els papers en regla continua en l'ull de l'huracà. El govern espanyol ja s'havia pronunciat en diferents veus, fins i tot la del mateix Zapatero, però la vicepresidenta primera ha insistit aquest divendres que la proposta està fora de la llei i que si es concreta podria intervenir l'advocacia de l'Estat.
De la Vega també ha dit que les intencions de l'equip de govern vigatà no van en el mateix sentit que el de la majoria de la societat, una societat, ha dit, "que té molt clara la seva escala de valors i que sempre s'uneix, amb veu única, davant de qualsevol indici o temptació d'exclusió social o retallada de llibertats".
De la Vega també ha apuntat que més enllà que hagi aparegut alguna situació similar en un altre ajuntament -en referència a la corporació madrilenya de Torrejón de Ardoz- té la impressió que els dos ajuntaments "comencen a ser conscients de la resposta social que ha generat la proposta, per la qual cosa crec que l'haurien de reconsiderar".
A la pregunta de si el govern preveu alguna reforma de la llei sobre aquests assumptes, la vicepresidenta primera ha remarcat que "quan la llei és clara no fa falta dur a terme cap reforma".
La CUP estudia recórrer als tribunals
La CUP estudia recórrer per la via judicial les ordres administratives que aprovi l'Ajuntament de Vic per negar l'empadronament als immigrants indocumentats. Segons que ha informat en un comunicat, la formació, que compta amb dos regidors a Vic, "intueix" que el consistori vigatà farà efectius els canvis necessaris per prohibir l'empadronament d'immigrants mitjançant ordres administratives internes amb la finalitat d'evitar el ple municipal.
En el mateix comunicat, la portaveu del Secretariat Nacional de la CUP, Aina Barahona, ha qualificat de "molt greu" que els partits que formen el govern municipal, CiU, PSC i ERC, "gestionin les problemàtiques socials a través de la retallada de drets". Barahona considera que l'Ajuntament de Vic ha entrat en una "espiral perillosa" i entén la mesura com una conseqüència de la pressió de l'extrema dreta local i del cicle electoral que s'acosta.
UGT titlla d'electoralista la mesura
Per la seva banda, la UGT considera que l'Ajuntament de Vic ha fet electoralisme. La presidenta de l'Associació d'Ajuda Mútua d'Immigrants a Catalunya i representant de la UGT, Raquel Gil, ha assegurat que si els immigrants votessin a les eleccions això no hauria passat.
Raquel Gil ha recordat que l'empadronament és obligatori per llei. En aquest sentit, ha anunciat que demanaran una reunió amb tots els grups que van firmar el pacte nacional per a la immigració per recordar-los la necessitat de defensar-lo i per reclamar-los que tinguin molt clars els criteris d'empadronament.
Anglada, satisfet
El fundador i president de la Plataforma per Catalunya és de les poques veus públiques que s'ha mostrat obertament satisfet per la mesura que vol emprendre l'Ajuntament de Vic, on la seva formació és la segona força més votada i compta amb quatre regidors. Considera que tot el que sigui controlar la immigració, sobretot si està en situació irregular, és benvingut, i assegura que la proposta que ara ha fet l'equip de govern és molt semblant a una que ell ja va presentar el 2003.
Anglada, que defensa un discurs clarament contrari a la immigració, creu que a partir d'un 15% d'immigrants la identitat, costums i manera de ser de la població autòctona està amenaçada.
De la Vega també ha dit que les intencions de l'equip de govern vigatà no van en el mateix sentit que el de la majoria de la societat, una societat, ha dit, "que té molt clara la seva escala de valors i que sempre s'uneix, amb veu única, davant de qualsevol indici o temptació d'exclusió social o retallada de llibertats".
De la Vega també ha apuntat que més enllà que hagi aparegut alguna situació similar en un altre ajuntament -en referència a la corporació madrilenya de Torrejón de Ardoz- té la impressió que els dos ajuntaments "comencen a ser conscients de la resposta social que ha generat la proposta, per la qual cosa crec que l'haurien de reconsiderar".
A la pregunta de si el govern preveu alguna reforma de la llei sobre aquests assumptes, la vicepresidenta primera ha remarcat que "quan la llei és clara no fa falta dur a terme cap reforma".
La CUP estudia recórrer als tribunals
La CUP estudia recórrer per la via judicial les ordres administratives que aprovi l'Ajuntament de Vic per negar l'empadronament als immigrants indocumentats. Segons que ha informat en un comunicat, la formació, que compta amb dos regidors a Vic, "intueix" que el consistori vigatà farà efectius els canvis necessaris per prohibir l'empadronament d'immigrants mitjançant ordres administratives internes amb la finalitat d'evitar el ple municipal.
En el mateix comunicat, la portaveu del Secretariat Nacional de la CUP, Aina Barahona, ha qualificat de "molt greu" que els partits que formen el govern municipal, CiU, PSC i ERC, "gestionin les problemàtiques socials a través de la retallada de drets". Barahona considera que l'Ajuntament de Vic ha entrat en una "espiral perillosa" i entén la mesura com una conseqüència de la pressió de l'extrema dreta local i del cicle electoral que s'acosta.
UGT titlla d'electoralista la mesura
Per la seva banda, la UGT considera que l'Ajuntament de Vic ha fet electoralisme. La presidenta de l'Associació d'Ajuda Mútua d'Immigrants a Catalunya i representant de la UGT, Raquel Gil, ha assegurat que si els immigrants votessin a les eleccions això no hauria passat.
Raquel Gil ha recordat que l'empadronament és obligatori per llei. En aquest sentit, ha anunciat que demanaran una reunió amb tots els grups que van firmar el pacte nacional per a la immigració per recordar-los la necessitat de defensar-lo i per reclamar-los que tinguin molt clars els criteris d'empadronament.
Anglada, satisfet
El fundador i president de la Plataforma per Catalunya és de les poques veus públiques que s'ha mostrat obertament satisfet per la mesura que vol emprendre l'Ajuntament de Vic, on la seva formació és la segona força més votada i compta amb quatre regidors. Considera que tot el que sigui controlar la immigració, sobretot si està en situació irregular, és benvingut, i assegura que la proposta que ara ha fet l'equip de govern és molt semblant a una que ell ja va presentar el 2003.
Anglada, que defensa un discurs clarament contrari a la immigració, creu que a partir d'un 15% d'immigrants la identitat, costums i manera de ser de la població autòctona està amenaçada.
