La guerra de les fleques: les empreses catalanes lideren el sector del pa
Les cadenes de franquícies amb seu a Catalunya dominen el mercat estatal tot i la caiguda del consum de pa els últims anys
A cada cantonada n'hi ha una. Les fleques han aparegut en els darrers anys com a bolets per tot arreu, sobretot els locals de cadenes. La guerra del pa fa anys que dura i les empreses catalanes sembla que van guanyant amb 36 empreses que donen feina a 4.145 persones i facturen 251,96 milions d'euros, segons la Promotora dels Aliments Catalans (Prodeca).
Tal com explica Prodeca, les cadenes de fleca identificades es poden diferenciar en dues tipologies. D'una banda, les cadenes amb model de franquícia ('bakery coffee'), un model creixent els darrers anys i que es reprodueix sobretot en l'àmbit urbà; i de l'altra, petites cadenes locals, forns rellevants d'una població que han crescut obrint nous punts de venda a la mateixa localitat i voltants, que poden arribar a sumar més de 15 locals i acostumen a tenir obrador propi.
El podi de les empreses que lideren el sector en l'àmbit de la fleca i la pastisseria industrial el corona Dialypa, que controla les fleques Macxipan. Aquesta és l'empresa més gran del Principat, amb una facturació de 43,25 milions d'euros i una plantilla de 846 treballadors. La segueix Consupan, que opera les fleques Granier i té 118 empleats i un volum de negoci de 32,34 milions d'euros. El tercer lloc l'ocupa l'empresa propietària de Bellapan i Dinopan, Ime Mil, amb una plantilla de 400 persones i una facturació de 20,86 milions d'euros. Les següents posicions al rànquing són per a Turris, El Fornet i 365.
A escala estatal, les empreses catalanes dominen el mercat clarament.
Líders, tot i la caiguda del consum
Aquestes dades s'extreuen del document "Mapeig del sector de la fleca i la pastisseria industrial a Catalunya", que indica que, en general, el sector de la fleca i la pastisseria industrial a Catalunya factura 1.001 milions d'euros l'any i dona feina a 7.393 persones en 86 empreses.
L'organisme explica que el sector exporta un 45% de les vendes, amb 500 milions d'euros, segons dades del 2022. Excepte el 2020, amb l'esclat de la pandèmia, les exportacions han crescut cada any, i són un 83% més elevades que el 2017.
Segons el document, el 73% de la facturació es concentra en 16 empreses, que són les més grans, amb més de 200 treballadors, i que representen el 8% del total. El 27% restant de facturació prové d'empreses petites de menys de 10 treballadors (20% de les empreses), de les d'entre 10 i 49 (53%) i de les d'entre 50 i 199 (19%).
I tot en un context en què el consum de pa va a la baixa, segons l'Idescat. Els catalans vam gastar el 2016 un total de 732 milions d'euros en pa i 702 milions en altres productes de fleca, mentre que el 2021 la despesa va caure fins als 676 milions en pa i fins als 683 milions per a la resta.
En aquest sentit, l'informe indica que el creixement mitjà de les empreses del sector és d'un 2%, amb una petita excepció, les empreses que segueixen una estratègia d'especialista (productes sense gluten, ecològics, etc.) que tenen un creixement mitjà anualitzat de gairebé el 30%. És a dir, el consumidor premia la qualitat del producte davant el creixement de l'oferta industrial.
Ultracongelats
Aquest sector es divideix en dos segments estratègics diferenciats, d'una banda, els que se centren en producte fresc i els que es dediquen al producte congelat. Els primers serveixen les fleques, forns i restaurants i els segons serveixen comerç i supermercats.
Catalunya també és líder en empreses de masses ultracongelades. 4 dels "top10" a Espanya se situen a casa nostra, destacant Europastry, líder també internacional, així com Pastisart i Atrian Bakers. Altres empreses com Panamar i Monbake han adquirit plantes de producció a Catalunya i tenen també una presència significativa econòmica al país.
