La forma del nas, una herència neandertal i un avantatge evolutiu

La forma dels nostres nassos està relacionada amb el material genètic que vam heretar dels neandertals. És el que ha determinat un estudi comparatiu entre milers de cranis actuals de diferents latituds. 

Aquest llegat genètic representa, a més, un avantatge evolutiu que s'ha mantingut fins a l'actualitat i ha permès adaptar, durant mil·lennis, la forma del nas al clima dels habitants d'Euràsia.

Ho conclou un estudi dirigit per investigadors de la University College de Londres (UCL) que ha identificat un gen particular. Aquest gen comporta tenir el nas més elevat a conseqüència de la selecció natural quan els humans antics es van haver d'adaptar als climes més freds després d'abandonar l'Àfrica.

Alguns estudis recents han certificat que el neandertal tenia un nas prominent, amb narius molt grans per escalfar i humitejar l'aire fred i sec de regions més gèlides. 

En aquest sentit, Kaustubh Adhikari, coautor de la recerca que ha publicat Communications Biology, indica que:

"En els últims 15 anys, des que es va seqüenciar el genoma neandertal, hem pogut copsar que, aparentment, els nostres avantpassats s'hi van creuar, fet pel qual van deixar-nos trossos del seu ADN."

L'estudi parteix, precisament, d'aquestes restes que, com afegeix Adhikari, han influït "en la forma de les cares... i dels nassos. Això devia resultar útil als nostres avantpassats, ja que s'ha transmès durant milers de generacions".

6.000 voluntaris de diferents ètnies

Per arribar a aquestes deduccions, els investigadors de l'UCL van utilitzar dades de més de 6.000 voluntaris d'Amèrica Llatina, d'ascendència mixta europea, nadiua americana i africana, que formen part de l'estudi CANDELA, encapçalat per la mateixa universitat londinenca.

Concretament, es van reclutar persones del Brasil, Colòmbia, Xile, Mèxic i el Perú. Se'n va comparar la informació genètica amb fotografies dels rostres. Específicament, les distàncies entre diferents punts de la cara com la punta del nas o la vora dels llavis.

L'anàlisi acurada dels diferents trets facials es va associar, posteriorment, amb la presència de diferents marcadors genètics. L'equip va identificar 33 regions genòmiques associades a la forma de la cara.

D'aquestes, 26 es van poder replicar en comparacions amb dades d'altres ètnies obtingudes en persones d'Àsia oriental, Europa o Àfrica.

La "marca" neandertal

En una regió del genoma específica, l'ATF3, van descobrir que molts voluntaris de l'estudi amb ascendència nativa americana --així com unes altres amb ascendència d'Àsia oriental d'una altra cohort-- tenien material genètic heretat dels neandertals, la qual cosa contribuïa a una altura nasal superior.

Alhora, van constatar que aquesta regió del gen presentava signes de selecció natural. O sigui, el tret facial en concret que determina la forma del nas es va conservar perquè donava un avantatge als portadors del material genètic.

Com argumenta Qing Li, investigador de la Universitat de Fudan, a la Xina, i autor principal de la recerca:

"Com que el nas ens ajuda a regular la temperatura i la humitat de l'aire que respirem, és possible que les diferents formes de nas siguin les que s'adaptessin millor als diferents climes en els quals vivien els nostres avantpassats".

Anàlisi de rostres més enllà d'Europa

Per la seva banda, el coautor de l'estudi Andrés Ruiz-Linares, també investigador de la Universitat de Fudan i de l'UCL, destaca que, fins ara, la majoria d'estudis genètics sobre diversitat humana havien investigat només els gens dels europeus.

Aquesta investigació, però, ha ampliat l'espectre basant-se en una "mostra diversa de participants llatinoamericans. Així s'amplia l'abast dels descobriments en l'àmbit dels estudis genètics i es comprèn millor la genètica de tots els humans".

De fet, la recerca ha comptat amb aportacions d'estudiosos d'arreu del món, amb la participació d'investigadors del Regne Unit, la Xina, França, l'Argentina, Xile, el Perú, Colòmbia, Mèxic, Alemanya i el Brasil.