Shein, el cost humà de la roba barata: 75 hores setmanals, sense contracte ni seguretat

Fàbriques i tallers sense les mínimes mesures de seguretat, amb personal sense contracte i doblant la jornada laboral, fins a superar les 75 hores per setmana.

Són les condicions de treball il·legals que tenen els proveïdors de Shein, el gegant xinès de la moda en línia que arrasa entre els més joves i que trepitja els talons de Zara o H&M, referents de la moda ràpida i de baix cost.

Una investigació independent de l'ONG suïssa Open Eye, difosa a Catalunya per SETEM, ha posat al descobert les condicions abusives, que vulneren la legislació laboral de la Xina.

Per exemple, han recollit testimonis de treballadors amb horaris de feina en tres torns el mateix dia: de les 8 a les 12 h del matí; després, de 13.30 a 17.45 h; i, després, al vespre, de les 19 a les 22.00 o 22.30 h. A més, després de sopar, treballen cada dia de la setmana excepte un, amb un dia de descans al mes.

Judith Talvy, portaveu de Setem de la campanya internacional Roba Neta, ha explicat com és l'explotació laboral:

🔴Denuncien abusos laborals de la marca de roba Shein. "Fan torns de fins a 75 hores setmanals, majoritàriament sense contractes i amb males condicions de seguretat", Judith Talvy, responsable Campanya Roba Neta @setemcat#LaCaraOcultadeShein #TotEsMouTV3▶https://t.co/hqz959gHjc pic.twitter.com/rEru3iNYYL

— Tot es mou TV3 (@totesmoutv3) October 6, 2022

Condicions il·legals, però que no són inusuals

La llei xinesa estableix que la setmana laboral ha de ser d'un màxim de 40 hores, que les hores extres no poden superar les 36 mensuals i que hi ha d'haver com a mínim un dia de descans per setmana.

Per tant, als tallers que fabriquen per a Shein es vulnera la legislació del país però també el codi de conducta dels proveïdors establert per la mateixa empresa, que indica que han d'organitzar les hores de feina "de manera assenyada".

El mateix informe recull que cap treballador dels consultats tenia contracte laboral i que molts es veuen abocats a acceptar aquestes condicions, perquè venen de províncies, on els salaris són molt més baixos, i aspiren a guanyar el màxim mentre siguin a la ciutat.

Molts cobren per peça, però el salari final pot variar molt.

Alguns treballadors han explicat que, en un mes bo, poden arribar als 10.000 iuans, uns 1.415 euros aproximadament, mentre que en mesos dolents es poden quedar en un terç.

Les hores extraordinàries no es remuneren de cap manera.

Als tallers que nodreixen Shein no hi sol haver mesures de seguretat. Les investigadores han comprovat que no hi ha sortides d'emergència i que moltes escales o entrades estan bloquejades per piles de roba i no permetrien als treballadors sortir ràpidament en cas d'incendi, per exemple.

A les fàbriques més grans, d'uns 200 treballadors, sí que tenen sortides senyalitzades, però no hi ha sou base ni es cobren hores extres. Els treballadors fan jornades d'11 hores al dia i poden descansar un o dos dies al mes.

Public Eye ha arribat a aquestes conclusions arran d'una investigació que va començar a finals de 2020, després de posar-se en contacte amb una organització que defensa els drets laborals al sud de la Xina. Van localitzar 17 dels 1.000 proveïdors de Shein a Guangzhou, una metròpoli a uns 100 km al nord de Hong Kong.

L'estructura de Shein dilueix la responsabilitat i dificulta el control, segons ha explicat Oliver Classen, portaveu de Public Eye:

"El model de negoci consisteix a controlar la teva cadena de subministrament al màxim, mentre assumeixes el mínim de responsabilitat possible, tant social com ambiental. Aquesta és la lògica. I això porta fins a un nou nivell els problemes que sempre s'han associat a la indústria tèxtil."

Aquestes condicions, de fet, no són inusuals a la indústria tèxtil.

Judith Talvy admet que el problema "no és exclusiu de Shein" i ha recordat que hi ha un acord internacional "que implica que les marques garanteixin unes condicions de seguretat a les seves fàbriques".

Aquest acord, motivat per la tragèdia del 2013 a Bangladesh, quan més de 1.100 persones van morir en l'incendi dels tallers de confecció Rana Plaza de Dacca, es vol estendre al Pakistan, un altre país on es produeix la roba de grans marques internacionals.

El nou model de moda ultraràpida i centrada a internet

Pel que van comprovar les dues investigadores, molts dels treballadors tenen experiència en el sector.

Això s'explica pel fet que Shein ha accelerat encara més el procés de fabricació de la roba, en part gràcies al fet que els proveïdors estan integrats al programari de l'empresa, que distribueix les comandes de forma automàtica.

Un altre aspecte a tenir en compte és que s'ha acusat Shein repetidament de manipular les ressenyes a internet i de robatori de dissenys originals.

Zara, la marca més coneguda de l'imperi fundat per Amancio Ortega, té un cicle de producció de tres a quatre setmanes. Ara, Shein és capaç de produir una peça de roba en una setmana, des de la fase de disseny fins a l'embalatge. Això vol dir canviar de patrons contínuament, un repte que només poden entomar els treballadors amb experiència.

El model de negoci passa per fabricar a una gran velocitat i a preus baixos, per la venda en línia, per estalviar-se els costos de les botigues físiques, i per les campanyes agressives a les xarxes, que també fomenten el sobreconsum.

S'hi han pogut trobar 6.000 novetats en un dia, amb preus que van dels 4 euros d'una samarreta de tirants als 52 d'una gavardina d'imitació de pell.

Shein té 26 milions de seguidors a Instagram, 27 milions a Facebook i 5,8 milions de TikTok. En aquesta última plataforma, supera de llarg els principals competidors.

L'any 2021 va ser la companyia que més va créixer a Europa, i el seu valor s'estima en 92.000 milions d'euros.

Supera en gairebé 30.000 milions el valor en borsa del grup Inditex, el propietari de Zara, i quadruplica el valor de la sueca H&M.

L'any passat, l'aplicació de Shein va superar la d'Amazon com a aplicació de consum més baixada als Estats Units i va ser la segona app de compres més descarregada a tot el món.

L'empresa, que segons la investigació compta amb seus en paradisos fiscals, es va catapultar a partir del 2015 gràcies a l'aposta pel comerç online, l'ús intensiu d'eines en línia per identificar tendències i analitzar les compres i moviments a l'app, l'ús d'influencers i la gran xarxa de proveïdors del sud de la Xina, on va traslladar la seu el 2017.