Ja són més de 300 els municipis amb restriccions per la sequera: consulta'n la llista

L'Agència Catalana de l'Aigua ha afegit 22 municipis més, els de l'Alt Empordà que s'abasteixen de l'aqüífer Fluvià Muga, a la llista de poblacions en alerta

RedaccióActualitzat

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha ampliat fins a un total de 301 els municipis en què s'ha declarat l'alerta per sequera i, per tant, cal aplicar restriccions d'aigua. Això afecta uns 700.000 habitants, que és prop del 10% de la població de Catalunya.

Els 22 municipis que s'afegeixen a la llista són de l'Alt Empordà, els que s'abasteixen de l'aqüífer del Fluvià Muga, que ha anat baixant el seu nivell d'aigua sostingudament fins als 15,4 metres sobre el mar. Això ha obligat l'ACA a declarar l'alerta a aquest aqüífer.

Els 22 municipis afegits són Agullana, Capmany, Garriguella, la Jonquera, l'Armentera, Masarac, Mollet de Peralada, Palau-Saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Sant Climent Sescebes, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilabertran, Viladamat, Vilajuïga, Vilamacolum i Espolla.

Les restriccions seran efectives a partir de la publicació al DOGC de la resolució, prevista per a finals d'aquesta setmana.

Pots consultar-los tots en aquesta taula. Introdueix el teu municipi per saber si està inclòs en la llista dels que tenen el nivell d'alerta --i per tant, amb restriccions-- o dels que estan en fase de prealerta:


Amb això, ja són nou els àmbits de les conques internes que estan en situació d'alerta, juntament amb les unitats del Carme Capellades, la capçalera del Ter, el Llobregat Mitjà, l'Anoia Gaià --que es va declarar al juliol-- i l'Empordà, Banyoles, la serralada Transversal i Prades-Llaberia --declarades a l'agost.

Cal tenir present que Catalunya es divideix en dues demarcacions pel que fa a la gestió de l'aigua: les conques internes o el districte de conca fluvial de Catalunya --que inclou rius i afluents que neixen en territori català i desemboquen a la Mediterrània-- i les intercomunitàries --que afecten els rius que travessen diverses comunitats autònomes, com són el riu Ebre, el riu Segre, les dues Nogueres i el riu Garona.

L'ACA només té plenes competències en les conques internes, mentre que a les intercomunitàries són compartides amb l'Estat a través de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). La Garona és una conca internacional.

Per això, no incloem en un sol mapa la situació a tots els municipis catalans, ja que els barems i nivells d'alerta no són iguals en cada cas.

 


Quines restriccions d'aigua hi ha?

L'alerta comporta reduccions d'ús d'aigua en usos agrícoles, ramaders, industrials i lúdics.

La limitació principal és per a l'aigua de reg agrícola (25%), per a usos ramaders (10%), industrials (5%) i usos recreatius que impliquin reg (30%) com ara el golf i altres (5%).

En el cas dels usos urbans, hi ha limitacions en el reg de jardins i zones verdes, que només es pot fer de nit; es prohibeix omplir fonts ornamentals i hi ha limitacions a l'hora d'omplir piscines o netejar els carrers o els vehicles, entre d'altres.

La limitació que s'estableix és un consum màxim de 250 litres per habitant i dia.


Només se salven dos aqüífers 

Pel que fa al sistema Ter Llobregat, amb les reserves al 37%, continua en l'escenari de prealerta, com també passa a l'embassament de Darnius Boadella --al 34%--, Riudecanyes --al 19%-- i en l'àmbit del Consorci d'Aigües de Tarragona.

Els aqüífers del Baix Ter i el de Tarragona són els únics de les conques internes que es mantenen en situació de normalitat.

Pel que fa a l'àrea que controla la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, la situació tampoc és bona. La zona del Segre, que inclou els pantans d'Oliana, Rialb i Camarasa, està en emergència, i la de la Noguera Pallaresa podria entrar-hi en breu. De moment, també aquí, només tenen limitacions en el regadiu o a la indústria.

 


Les dessalinitzadores, al màxim

Les dessalinitzadores continuen funcionant al 90% de la seva capacitat, cosa que suposa una producció mitjana des del gener de 5,4 hm3 al mes.

Gràcies al fet que han augmentat notablement el nivell de producció d'aigua, s'ha alentit el descens de reserves. Sense la seva aportació, avui els embassaments estarien 7 punts per sota.

 

ARXIVAT A:
SequeraMedi ambientCrisi climàticaMeteorologia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut