Terrorisme

ETA s'ha dedicat a fer atemptats mediàtics des del maig de 2003, quan va matar dos policies

El 29 de maig del 2003, la banda terrorista ETA matava els policies nacionals Bonifacio Martín Hernando i Julián Envit Luna a Sangüesa. Des de llavors, ETA, assetjada per la policia i la justícia, ha mantingut la tensió terrorista amb atemptats que li donaven una gran repercussió mediàtica i tenien un baix cost en danys personals. L'últim atemptat va ser el 10 de juny a Saragossa. L'atac amb granades contra l'aeroport de la ciutat no va causar víctimes.

Actualitzat
Una de les circumstàncies que més ha marcat l'estratègia etarra d'aquests últims dos anys han estat els atemptats islamistes de l'11-M. Després dels atemptats no va reaparèixer fins entrat l'estiu de l'any passat amb la col·locació de diferents artefactes explosius en diverses poblacions de la costa cantàbrica, és a dir, amb actes terroristes contra interessos turístics. Però des del desembre passat, ETA ha tornat a incrementar la seva activitat. Va començar el dia d'una operació sortida de pont, amb cinc artefactes a gasolineres de Madrid, va continuar amb set explosius repartits per diferents punts d'Espanya el dia de la Constitució, i, després de diverses accions, va fer esclatar un cotxe bomba el mateix dia de la inauguració de la fira ARCO de Madrid. Davant de tot això s'han practicat multitud de detencions de presumptes membres d'ETA entre Espanya i França, però també a Alemanya i a l'Amèrica Llatina. Entre les operacions antiterroristes més importants figura la captura al sud de França del suposat màxim dirigent d'ETA, Mikel Albizu, conegut com a "Mikel Antza", i la seva companya sentimental, María Soledad Iparragirre, àlies "Anboto", que hauria format part dels comandos Araba i Madrid. Els terroristes han buscat el protagonisme polític. Per exemple, quan van oferir una entrevista al líder d'Esquerra Republicana, Josep-Lluís Carod-Rovira, quan feia pocs dies que era conseller en cap, i posteriorment van declarar una treva parcial per a Catalunya. Un altre exemple: quan el Congrés dels Diputats va aprovar, amb el vot contrari del Partit Popular, una resolució que deixava espai al diàleg entre el govern espanyol i qui abandonés la violència, ETA es va tornar a fer present. Abans de la votació, la banda terrorista va fer explotar quatre artefactes en cadena a diferents localitats de Guipúscoa. I un cop aprovada la resolució, ETA va tornar a actuar amb una furgoneta bomba a Madrid. Quatre persones van haver de ser hospitalitzades. L'últim atemptat va ser el 10 de juny a Saragossa. L'atac amb granades contra l'aeroport de la ciutat no va causar víctimes.
Anar al contingut