Els testimonis de policies al judici: una "pluja fina" que pot implicar els Mossos

Les dues terceres parts dels testimonis proposats per la fiscalia en el judici del procés són agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil que van intervenir a Catalunya la tardor del 2017.

Un centenar d'aquests consten com a lesionats durant el referèndum de l'1 d'octubre. Aquestes setmanes s'han posat en evidència contradiccions entre les seves declaracions i els atestats que s'han generat durant la instrucció del cas.

Les defenses han intentat remarcar aquestes contradiccions, però el president del tribunal, Manuel Marchena, ja ha dit que només tindrà valor el que s'hagi declarat, no els atestats, que sovint es van fer a petició d'altres jutjats:

Manuel Marchena: "En fi, això no té gaire fonament, és ressuscitar uns atestats que nosaltres no tindrem en compte."

La pèrdua de credibilitat

Però què passa si en les declaracions els agents cauen en contradiccions sobre els fets descrits en els atestats? Segons Marc Molins, advocat penalista i doctor en Dret, això pot invalidar els seus testimonis:

"El que succeeix és que perd la credibilitat i, per tant, perd el potencial provatori que se li pressuposa a la prova testifical."

I queda una altra font de confrontació, els vídeos, tant els policials com els gravats pels ciutadans. Per exemple, quan un advocat de la defensa té al davant un vídeo que desmentiria la declaració d'un testimoni.

Pina: "I la força actuant va fer caure a aquesta persona al terra i va continuar la marxa sense fer-li cas a aquesta persona? Miri, seré més precís... que ho estic veient!"

Molins: "El que per mi és significatiu i il·lustratiu de l'estat de dret és que el tribunal ha de motivar, ha d'explicar curosament la raó per la qual descarta el vídeo en favor de la declaració testifical, o la testifical en detriment del vídeo. Perquè, si no, allò no és una valoració de prova, sinó que és un acte de fe."

"Aquell odi que vaig veure..."

Durant setmanes, els policies han llançat un missatge unitari: la violència de la població, física, verbal, emocional i també de les mirades:

"Aquell odi que vaig veure aquell dia en tanta gent..."

"Durant mitja hora: "Gos, fill de gran puta, hauries de morir-te". Semblava que els dolents érem nosaltres, o sigui, nosaltres fugíem d'allà."

"Policia assassina' era el càntic que més em dol."

La "pluja fina" i la sedició

Segons Molins, el testimoni dels agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional pot ser important per les afirmacions sobre l'actuació dels Mossos durant l'1-O:

Molins: "És una tècnica com de pluja fina: agents de perfil molt baix que van relatant incidents que estan gairebé fregant allò pintoresc, però que en termes jurídics penals poden tenir una enorme importància en l'àmbit de la sedició."

"El que pretendrà la fiscalia, el que busca és relacionar aquesta situació tumultuària amb la responsabilitat dels acusats i entenc que ho intentarà fer a través de qualsevol forma de passivitat, de complicitat o de displicència dels Mossos d'Esquadra."

La tesi de De los Cobos o la de Trapero

En aquest sentit, la Guàrdia Civil ha tornat a posar el major Trapero com a eina imprescindible del govern de Puigdemont en el camí cap a l'1 d'octubre i cap a la independència.

Trapero ho va negar de manera aferrissada i amb suport de documentació abundant. El Tribunal haurà de decidir si se'l creu:

Marc Molins: "Aquí hi ha un plantejament binari, d'1-0, blanc-negre, positiu-negatiu o amor-odi. Ha d'escollir si opta per la tesi de Pérez de los Cobos o si opta per la tesi de Trapero, efectivament."