El riu Besòs, de claveguera a parc fluvial: història d'una transformació

En 60 anys el paisatge del riu Besòs ha canviat en positiu, però els veïns recorden que encara hi ha reptes pendents

Alonso Carnicer / Sara Grimal / Montse Sánchez

El tram final del riu Besòs va ser durant molts anys una zona degradada i molt contaminada. Després de molts anys d'esforços i inversions s'ha pogut recuperar l'espai com a parc fluvial, un espai verd i de lleure molt freqüentat pels veïns, que recorre el tram del riu entre Montcada i Reixac, Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs.

Els quatre municipis han celebrat la jornada festiva Va de Besòs, amb un centenar d'activitats per cohesionar els barris que comparteixen la llera del riu i reivindicar el patrimoni d'aquest espai.

A la reduïda superfície de la conca del Besòs hi ha la densitat de població més alta de Catalunya. A partir de la postguerra s'hi van construir ràpidament grans barris i un gran nombre d'indústries i infraestructures van ocupar els antics sòls agrícoles. La població va créixer fins a dos milions de persones.

A les dues bandes del tram final del riu, entre Montcada i Reixac i la desembocadura, s'hi concentra la majoria dels barris amb més vulnerabilitat de tota l'àrea metropolitana.


El drama de les riuades

El Besòs normalment no té gaire cabal, però en episodis de pluges intenses hi ha grans crescudes. La del 1962 va provocar danys molt greus. Va destruir infraestructures i ponts, sobretot a Montcada, on també va malmetre les vies del tren i va negar barris sencers.

El periodista i escriptor Eugeni Madueño, que vivia a Santa Coloma de Gramenet, recorda uns moments dramàtics: "Vam baixar corrents i vam veure tot el riu absolutament desbordat. Em va impressionar moltíssim el soroll de l'aigua que baixava, que venia del Vallès".

"La quantitat de coses que baixaven amb una rapidesa increïble. Des de cavalls, animals morts flotant, teulades de cases, troncs, arbres... Feia por, feia molta por."

Vies del tren malmeses per la riuada de 1962 a Montcada i Reixac (Museu del Ferrocarril de Catalunya / Francesc Ribera)

Com en la riuada del Vallès, la violenta baixada de les aigües va afectar més intensament la població dels barris més pobres, situats en zones inundables, com el barri de barraques del Camp de la Bota. O el barri de la Catalana, que al llarg dels anys va patir moltes inundacions greus per les crescudes del riu.

El Camp de la Bota inundat per la riuada de 1962
El Camp de la Bota inundat per la riuada de 1962 (Arxiu Històric del Poblenou)

Durant molts anys els veïns dels barris a les dues bandes del Besòs i els treballadors de les indústries patien moltes mancances. El riu, gairebé sense ponts, era un gran obstacle.

Davant una situació molt precària, l'enginy popular va trobar solucions improvisades, com la que evoca Eugeni Madueño: "Què feia la gent? Baixaven caminant a les sis del matí quan anaven a treballar a les fàbriques i feien el possible per creuar el riu, a vegades traient-se les sabates i creuant-lo, no? Què va fer un veí espavilat del Bon Pastor? Va construir ell mateix una passera i al final va posar una llauna d'aquelles de codony i un cartell que deia: 'la voluntad'. I la gent, per agrair-li que podien passar el riu sense mullar-se els peus, l'hi deixaven una moneda."

Cases i carrers negats per la riuada de 1962
Cases i carrers negats per la riuada de 1962 (Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs Isabel Rojas Castroverde)


El Besòs, de claveguera a parc fluvial

Un altre problema crònic del Besòs ha estat la contaminació, amb el vessament incontrolat de residus de moltes indústries. Sense depuradores, era un riu biològicament mort, un dels més contaminats d'Europa. L'any 1992 el programa "30 Minuts" mostrava una creixent consciència ecològica que denunciava la urgència d'actuacions immediates per revertir el gravíssim estat del riu.

Eugeni Madueño: "Era una claveguera a cel obert, perquè el sistema de canalització de les aigües fecals no funcionava. Cada comunitat o barri que estava a prop del riu feia una canalització i abocava allà el que li sortia. El resultat final era una aigua putrefacta."

Amb la democràcia, als anys vuitanta, i arran de les protestes ciutadanes pel mal estat del riu, es van aturar els abocaments i es va començar a fer depuradores.

Crescuda del riu Besòs per la riuada de 1962
Crescuda del riu Besòs per la riuada de 1962 (Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs Isabel Rojas Castroverde)

Als anys noranta Montcada i Reixac, Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs van començar a treballar de forma conjunta amb la Generalitat i altres organismes per millorar un paisatge molt deteriorat. Es va anar recuperant la qualitat de l'aigua del riu i també la seva fauna i flora. 

Amb l'aportació de fons de la Unió Europea, es van remodelar els nou quilòmetres finals del Besòs, des de la confluència amb el riu Ripoll i la desembocadura al mar, i a les dues ribes es van crear el parc fluvial, inaugurat l'any 2001. També es van retirar les torres elèctriques que havien marcat el paisatge del riu durant dècades.

El Parc Fluvial del Besòs és una gran zona de passeig i esbarjo molt freqüentat pels habitants dels quatre municipis i més enllà, i un espai on s'ha recuperat la biodiversitat i es pot trobar fins a 200 espècies d'ocells.

Actualment, es treballa en un projecte de renaturalització d'un altre tram del riu, des de Santa Coloma de Gramenet en direcció a Montcada i Reixac.

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (Ajuntament de Santa Coloma)

Antonio Cañas, un veí del Bon Pastor, creu que la transformació ha estat molt positiva: "Tot ha canviat. Ara per la banda del riu pots anar caminant fins a la platja, cap amunt pots anar seguint el passeig gairebé fins a Montmeló. Ara està molt bé."

Un altre veí, Cecilio Brajones, afirma que la gespa "és una meravella per passejar, i el riu està molt net i ple de peixos."

Dionisio Sanz, també veí, destaca però la fragilitat del riu i de la biodiversitat recuperada davant el risc que un accident, com el desastre ambiental provocat per l'incendi a l'empresa Ditecsa de Montornès, el desembre de 2019, pugui malmetre en un sol dia gran part de la feina feta en anys.


Les assignatures pendents als barris del Besòs

Hi ha també altres problemes. L'àmbit del riu Besòs concentra molts dels barris amb més vulnerabilitat de tota l'àrea metropolitana, amb rendes baixes, elevada taxa d'atur i dificultat per accedir a l'habitatge.

Els veïns, tot i que estan orgullosos dels canvis aconseguits en els últims 25 anys, també s'han sentit històricament menystinguts per les administracions amb la falta d'inversions o de projectes que desenvolupin aquesta zona. Ho expressa Pepe Sánchez, president de la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs.

"Dels 25 barris amb més vulnerabilitat de l'àrea metropolitana, 16 estan situats en aquesta riba del Besòs."

Per a Sánchez, això fa palesa la necessitat d'aquestes inversions per pal·liar la situació que pateixen els veïns.

Després de múltiples estudis per al diagnòstic de la situació, s'han posat en marxa diversos programes públics, com els plans de barris, que busquen augmentar les inversions per superar els desequilibris entre municipis.

El periodista Eugeni Madueño recalca la urgència d'aquestes actuacions: "Som la mateixa ciutat, per molt que a una banda es digui Sant Adrià i a l'altra es digui Barcelona".

"Un riu com el Besòs, que s'ha transformat d'aquesta manera, el que fa és unir més la població d'un costat i de l'altre,"

"Si a sobre s'aconseguís que el nivell d'inversió pública fos també el mateix o proporcional en els municipis a una banda i l'altra del riu, seria fantàstic", diu Madueño.

Les millores en l'espai públic a l'entorn del riu ajuden a cohesionar els barris. Per a les entitats veïnals de les dues ribes del Besòs, corregir les desigualtats és encara la gran assignatura pendent.

 

ARXIVAT A:
ContaminacióPatrimoniUrbanisme
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut