Els moments que van marcar la invasió d'Ucraïna

El 24 de febrer Rússia començava la seva ofensiva militar a Ucraïna. Els bombardejos a diverses ciutats del Donbass van precedir els atacs a la capital, Kíiv. Putin havia complert les seves amenaces. La guerra havia començat.

L'atenció internacional es va centrar de ple, aquells primers dies, en l'evolució del conflicte i les seves repercussions, tant a nivell humà, com polític i econòmic.

També des de molts mitjans de comunicació d'arreu del món es va fer un seguiment en directe, minut a minut, dels esdeveniments. Repassem  algunes de les informacions sobre la guerra que més interès van despertar als inicis del conflicte.

El dia 24, doncs, només tres dies després que el Kremlin reconegués els territoris de Donetsk i Lugansk com a repúbliques independents, l'exèrcit rus va començar els atacs. L'ofensiva, però, no es va centrar només al Donbass, sinó que va arribar fins a la mateixa Kíiv, on milers de ciutadans van afanyar-se a fugir de la ciutat, com van poder.

Al mateix temps que la gent fugia de Kíiv, els tancs russos van començar a arribar a la capital ucraïnesa en el que semblava que seria un conflicte breu i amb poca resistència per part ucraïnesa. El vídeo d'un home intentant barrar el pas d'un comboi rus es va fer ràpidament viral, amb nombroses comparacions amb la famosa imatge de l'"home del tanc" de la plaça de Tiananmen de Pequín.

Els projectils van començar a caure sobre zones habitades de la ciutat, com el que va destruir part d'un edifici d'habitatges, aquest cop, però, sense causar víctimes.

Només tres dies després de l'inici de la invasió, Vladímir Putin va aparèixer en un missatge a la televisió russa per fer saber que havia ordenat al seu comandament militar posar en alerta màxima les forces de dissuasió nuclear de Rússia. L'amenaça d'una guerra nuclear global tornava a ser damunt la taula, després de dècades de certa tranquil·litat.

Paral·lelament, al camp de batalla, la guerra s'anava expandint ràpidament per gran part del territori ucraïnès i Volodímir Zelenski anunciava la creació d'un exèrcit de voluntaris estrangers per defensar el país. El president ucraïnès va afirmar que l'ofensiva russa no era només la invasió d'Ucraïna, sinó "el començament d'una guerra contra Europa, la democràcia i els drets humans fonamentals".

Com en totes les guerres, alguns fets desperten més atenció, ja sigui per la seva espectacularitat o pel seu simbolisme. Tant a Ucraïna com als mitjans de tot el planeta va impactar molt la destrucció de l'avió més gran del món, l'Antónov, per part de l'exèrcit rus, a l'aeroport d'Hostómel, prop de Kíiv.

Un altre fet que al llarg d'aquests sis mesos de guerra ha cridat l'atenció dels lectors ha estat la pugna pel control de la coneguda com a l'illa de les Serps, situada prop de la ciutat d'Odessa, al sud del país. La defensa heroica d'aquest petit però estratègic territori insular per part dels 13 guardes ucraïnesos que la custodiaven enfront les tropes russes va fer la volta al món.

La resposta de la comunitat internacional davant l'atac de Rússia no es va fer esperar. Els Estats Units, el Regne Unit o la Unió Europea van començar a adoptar paquets de mesures sancionadores. I no només contra el Kremlin, sinó contra l'economia russa i les elits multimilionàries que li anaven donant suport.

I el Kremlin, com era previsible, va respondre a les sancions i al posicionament dels diversos països davant el conflicte amb una altra llista, en aquest cas del que va anomenar "països hostils".

Però les guerres també es guanyen o perden en l'àmbit de la moral, del desgast de l'enemic. I això, bé que ho saben tant russos com ucraïnesos. Un dels símbols que més èxit ha tingut en aquesta guerra ha estat el de la "Z", que ha fet servir l'exèrcit rus en els seus tancs i vehicles militars. Una icona que s'han fet seva molts ciutadans russos, alguns amb important repercussió pública.

El setge a la ciutat de Mariúpol, al sud del país, es va anar intensificant i l'exèrcit rus s'hi va acarnissar. Volodímir Zelenski va arribar a comparar la situació a la ciutat amb la que es va viure durant la Segona Guerra Mundial.

"Per primera vegada en desenes d'anys, potser per primera vegada des de la invasió nazi, un nen ha mort per deshidratació", exclamava el president en un crit desesperat dirigit als seus socis internacionals.

I el perill arribava fins a les portes d'un emblema mundial com és la central nuclear de Txernòbil. El 9 de març, l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, l'AIEA, va advertir que des que estava en mans russes havia perdut el contacte amb els sistemes que supervisen els nivells de radiació.

Mentrestant, les conseqüències de la guerra començaven a estendre's més enllà de les fronteres d'Ucraïna. Un exemple clar, el dels preus i la velocitat amb què han pujat a casa nostra. A principis de març es batia un rècord en el preu dels carburants que aleshores impressionava, però que després ha quedat polvoritzat: el preu mitjà de la gasolina va ser d'1,679 euros, i el del gasoil, 1,581.

Preus a l'alça, sancions... i Putin no va quedar-se de braços creuats. Tocava una nova mesura dràstica, i Rússia va decidir prohibir les exportacions de tecnologia, telecomunicacions, equipament mèdic, components de l'automòbil, material elèctric i maquinària agrícola i productes forestals durant l'any 2022. A qui? Als que Putin considera "països no-amics".

Així va esclatar el conflicte armat més greu que ha viscut Europa des de la Segona Guerra Mundial, el que Putin anomenava "operació especial". A hores d'ara, l'ONU ha documentat uns 5.000 civils morts i uns 7.000 de ferits, però admet que la xifra real serà molt més alta. I segons l'ACNUR, a Europa hi ha avui més de 6 milions de refugiats ucraïnesos.