El 20S a Sabadell: de la "crispació exagerada" a "arrencar bolets (cebes)"

"Crispació exagerada" i "angoixa profunda". D'aquesta manera ha descrit el caporal primer de la Guàrdia Civil amb la identificació Z33876W el que va viure en un escorcoll del 20S a Sabadell. Ell va ser el cap del dispositiu que es va desplaçar al domicili de Joan Ignasi Sànchez, adjunt al Gabinet del Departament de la Presidència.

Aquest testimoni, el tercer de la 23a sessió del judici, ha afirmat que els "centenars" de persones que van protestar a l'exterior del domicili, mans enlaire, van executar la consigna del "no passaran":

"El 'No passaran' va ser un fet constatat. No, no passem per aquí. O sigui, no, no vam passar per allà, ens cal una argúcia per sortir, era el denominador comú."

Segons aquest testimoni, els concentrats van clavar puntades de peu i cops de puny als agents i impedien la sortida de la comitiva judicial, i una desena de mossos d'esquadra van quedar envoltats per "la massa":

"Hi va haver un moment, al tercer intent, que es van ficar almenys 8 o 10 mossos enmig de la la massa, els va embolicar i gairebé els va sacsejar. Gairebé els estomaquen. Dic 'aquí hi haurà ferits'."

El més complex, ha relatat, va ser quan havien de sortir de l'aparcament amb Sànchez, que va quedar detingut.

"(Advocada de l'Estat, Rosa María Seoane) En algun moment vostè o els agents que depenien de vostè van témer que els podia passar alguna cosa?

(Guàrdia civil) El moment de sortir del pàrquing, sí, hi va haver una angoixa aquí profunda, sí.

(Seoane) Si no m'equivoco, van arribar fins aproximadament 700 persones, les dades que s'han tingut posteriorment...

(Guàrdia civil) Jo he calculat unes 700. N'hi havia centenars.

(Seoane) Era una actitud de mera protesta?

(Guàrdia civil) No, no, no. No era una actitud reivindicativa, era reivindicativa, però amb una crispació exagerada."

"Que arrenquin bolets"

Ha afegit que els concentrats cridaven "que arrenquin bolets", en referència a l'arrencar cebes:

"Hi havia gent que cridava: 'Barrera', i feien una barrera. Que arrenquin... En català, que arrenquin bolets, bolets, i s'asseien. No era espontani."

Quan l'advocat Àlex Solà li ha demanat que expliqués en què consistia l'arrencar bolets, ha contestat:

"(Guàrdia civil) Vaig veure gent dreta i que després s'asseien. En el moment que vaig acabar les diligències no podia sortir, hi havia una muralla de persones formant una barrera, i gent asseguda. La que estava asseguda s'aixecava, després es tornava a asseure. Feien això d'arrencar "arrencar bolets"..."

(Solà) Això que diu d'arrencar bolets, en què consisteix?

(Guàrdia Civil) L'hi vaig haver de preguntar a la meva dona, que és catalana. Crec que és un joc que fan els nens que s'asseuen i s'agafen dels braços."

"Tres hores sense poder sortir"

El testimoni ha descrit la sortida com un fet "dantesc":

"Vam estar tres hores sense poder sortir. Al final vam amagar-nos al garatge amb el detingut, la lletrada del jutjat i la dona del detingut. Vam sortir corrent del garatge el detingut, la lletrada judicial i la dona del detingut i ells van pujar en un cotxe de camuflatge. Jo em vaig quedar."

L'advocat Xavier Melero, que defensa Joaquim Forn i Meritxell Borràs

Elogi als Mossos

El testimoni ha explicat que van aconseguir sortir "gràcies a dues furgonetes que els Mossos van posar de parapet". De fet, ha elogiat el paper dels Mossos:

"Van actuar molt bé, la veritat, molt bé, se la van jugar. Van posar 4 furgonetes a un costat i dos allà, i van tallar les vies, van contenir la massa."

"Van tenir un paper eficaç totalment."

"Quan vaig veure els mossos al mig de la massa vaig patir per ells. Vaig dir 'rebran'".

Una feina correcta dels Mossos que, ha remarcat, no sempre ha vist igual: "Aquell dia sí, altres, no."

Segons ha dit, els concentrats van canviar d'actitud cap als Mossos:

"Quan van arribar els Mossos els deien que era la seva policia, però quan van actuar,  ja no eren la seva policia. Els insultaven: 'feixistes' i altres insults."