Descobreixen com va rebre un cop mortal un home a Calafell... fa 5.000 anys

El crani d'un home amb un forat al cap va ser trobat el 1999. Ara, 21 anys després, s'ha pogut determinar amb què i com se li va donar el cop mortal. La investigació ha durat poc en comparació amb el temps que fa que va morir: uns 5.000 anys.

En aquest cas, l'anàlisi forense no s'ha fet per ordre de jutges ni policies, sinó que l'han portat a terme investigadors universitaris. Han estat Miguel Ángel Moreno-Sánchez i Palmira Saladié, de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)  i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, i Juan I. Morales, Artur Cebrià i Josep Maria Fullola, del SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona.

S'ha publicat a l'International Journal of Paleopathology

El crani pertanyia a un home d'uns 50 anys d'edat i es va trobar al jaciment de Cova Foradada, a Calafell, al Baix Penedès. Formava part d'un enterrament col·lectiu del neolític final-calcolític, amb una antiguitat d'entre 5.060 i 4.400 anys.

El patró de fractura ha permès deduir el tipus d'objecte que es va utilitzar i la direcció del cop. La fractura ha estat analitzada amb lupa binocular i amb microtomografía computada (micro-CT), un mètode d'anàlisi por raigs X per representar la imatge interna i externa d'un objecte en 3D. Les imatges es poden veure en aquest vídeo:

 

 

La fractura es troba al parietal dret i no mostra cap evidència de curació. Miguel Ángel Moreno-Ibáñez, investigador predoctoral a l'IPHES-CERCA i autor principal de l'article, explica els detalls que van permetre fer la deducció del moment en què es va produir:

"Les fissures en disposició radial, algunes d'elles amb una considerable obertura, la descamació interna i els angles de fractura aguts ens informen que es tracta d'un traumatisme perimortem, és a dir, al voltant del moment de la mort de l'individu."

L'individu presenta també dues lesions antemortem, en l'occipital i en el temporal dret, completament curades. I també una fractura postmortem a la zona inferior de l'occipital. Per tant, ja havia rebut cops anteriorment -prou abans perquè es curessin les fractures- i potser un altre una vegada mort, si la fractura no va ser conseqüència d'un cop en caure.

Cop d'aixada i no de destral

Sobre l'arma utilitzada, el patró de fractura indica que es va utilitzar un objecte contundent amb una vora recta i tallant. Podia ser una destral o bé una aixada de pedra polida.

Tots dos objectes tenen una morfologia molt similar, però difereixen en la seva posició i forma d'ús. Així, les destrals es fan servir seguint l'eix longitudinal del mànec. Les aixades responen a una disposició transversal.

"Per aquest motiu, la dispersió de la força respecte al punt d'impacte és diferent entre els dos casos", assenyala Moreno-Ibáñez.

Gràcies a la identificació del punt d'impacte en la fractura cranial, s'ha pogut deduir que en aquest cas és més probable que es fes servir una aixada. Moreno-Ibáñez hi afegeix més detalls:

"La major destrucció es localitza en posició anterior al punt d'impacte, de manera que el cop va ser provocat des de l'esquena de l'individu, probablement per part d'un atacant destre. A més, una porció d'os va quedar lleugerament enfonsada cap dins en resposta a la pressió externa, de manera que probablement es va realitzar un moviment de palanca per extreure l'aixada del crani després del cop."

 

 

L'interès dels traumatismes cranials

Segons l'investigador, els traumatismes cranials són d'un interès particular, "ja que el cap constitueix l'objectiu principal quan la intenció és matar l'individu; de manera comuna aquest tipus de lesions estan associades a la causa de mort".

Els traumatismes en general constitueixen l'evidència més directa dels episodis de violència entre individus. N'hi ha hagut a tots els períodes de la història. Els primers casos s'han datat en el paleolític, però a partir del neolític aquest comportament s'incrementa exponencialment.

Cops amb objectes contundents, impactes de projectils o marques de tall són alguns exemples de les lesions vinculades a esdeveniments violents. I en alguns casos, com en aquest, l'aplicació de tècniques forenses permet extreure conclusions sobre l'arma utilitzada, la direcció del cop i la posició de l'atacant respecte a la víctima.

Els autors també reconeixen que no és possible deduir si la ferida està relacionada amb una confrontació entre grups o a un enfrontament entre individus d'un mateix grup. També proposen més recerques sobre els patrons de fractures causats per aixades, destrals i altres objectes en restes trobades en jaciments similars de la península Ibèrica.