Bush demana 51.000 milions de dòlars al Senat per afrontar la crisi del "Katrina"
El president nord-americà, George Bush, ha declarat l'estat d'emergència a cinc estats per ajudar-los a finançar la reubicació dels milers de persones desplaçades per l'huracà "Katrina". La mesura afecta Michigan, Illinois, Oregon, Washington i Nou Mèxic, així com el districte de Columbia, on es troba la capital del país. Fins ara, la declaració de l'estat d'emergència s'havia produït tan sols a Texas, destinació fins ara de la majoria de refugiats. La mesura suposa el desbloqueig de fons federals per ajudar els desplaçats pel "Katrina".
La situació creada pels milers de desplaçats dels estats de Louisiana, Alabama i Mississippi arran del pas del "Katrina" ha forçat el president dels Estats Units a declarar l'estat d'emergència als estats pròxims. Michigan, Illinois, Oregon, Washington i Nou Mèxic, que acullen la major part dels refugiats del "Katrina", es beneficiaran del desbloqueig de fons federals per ajudar els desplaçats".
Específicament, es lliurarà assistència a les autoritats estatals i locals que prenguin mesures per salvar vides i protegir la salut pública i la seguretat, segons ha avançat el portaveu de la Casa Blanca, Scott McClellan. A banda dels cinc estats esmentats, la mesura afecta també el districte de Columbia, on es troba la capital del país, i Texas, on en un primer moment van anar a parar la majoria de refugiats.
Bush demana al Congrés el desbloqueig de 52.000 milions suplementaris
Mentrestant, George Bush ha demanat al Congrés que desbloquegi prop de 52.000 milions de dòlars suplementaris per fer front a les conseqüències de l'huracà "Katrina". Aquests diners s'afegiran als 10.500 milions aprovats la setmana passada. A més, la Casa Blanca estudia sol·licitar altres partides addicionals per a la reconstrucció de les ciutats devastades i l'ajuda a llarg termini.
El director de l'Oficina de Pressupostos de la Casa Blanca, Josh Bolten, ha reconegut que l'assistència després de l'huracà tindrà un impacte sobre el dèficit pressupostari nord-americà, que l'any passat va arribar als 412.000 milions de dòlars i que es calcula que rondarà els 311.000 milions de dòlars l'any fiscal 2005. L'efecte de l'huracà serà "relativament" baix en el dèficit del 2005, segons les manifestacions de Bolten, que considera que l'efecte es deixarà notar especialment a partir de l'any que ve.
"Crec que es pot preveure que tindrem un dèficit major l'any 2006 del que hauríem calculat en altres circumstàncies", ha afirmat el director de l'Oficina de Pressupostos. El dèficit per al 2006 havia estat calculat en uns 341.000 milions de dòlars abans del pas del "Katrina".
Continua el desallotjament forçós de Nova Orleans
Mentrestant, a Nova Orleans continua el desallotjament forçós de les aproximadament 15.000 persones que es calcula que encara continuen a la ciutat. La situació sanitària empitjora cada hora que passa i la contaminació a les aigües ja ha costat una desena de vides. La policia té l'autorització per recórrer a la força per desallotjar la ciutat.
El nombre de víctimes mortals confirmades a Nova Orleans s'eleva ja a 71 persones, tot i que es tem que els cadàvers es comptin per milers un cop finalitzi la neteja de la ciutat. Els últims cadàvers localitzats corresponen a una trentena d'ancians que s'havien refugiat en un asil dels afores de Nova Orleans.
