Lluís Llach s'estrena com a director de la processó de la "Dansa de la mort" de Verges
A Verges, un any més, s'ha representat la "Dansa de la mort". Aquesta vegada, amb les novetats que ha introduït un dels fills il·lustres del poble, Lluís Llach, en la música i l'escenografia de la processó. Amb aquests canvis, els organitzadors pretenen mantenir ben viva la "Dansa de la mort", un dels actes més arrelats de la Setmana Santa de Catalunya amb més de 400 anys d'història.
Un any més, els veïns de Verges, al Baix Empordà, s'han bolcat en la processó, que aplega més de mig miler d'espectadors pels carrers i places de la població. Declarada des del 1983 festa tradicional d'interès nacional, enguany una part del protagonisme se l'ha endut el projecte de renovació que hi ha iniciat Lluís Llach, que s'ha estrenat com a director fins al 2011.
Una de les novetats aportades per Lluís Llach, en el seu primer any com a director, i els seus col·laboradors, ha estat la renovació d'una part important del vestuari. L'adaptació de la processó als temps actuals, però sense modificar-ne l'essència original, també ha estat marcada per un canvi de l'escenografia, la selecció musical, com ara diversos "agnus dei", una simfonia de Xostakóvitx i en la il·luminació.
Tot i les diferents novetats, la "Dansa de la mort", amb els cinc esquelets avançant al ritme d'un tabal, continua silenciant el públic per allà on passa, recordant el destí que tard o d'hora arriba a tothom.
Una de les novetats aportades per Lluís Llach, en el seu primer any com a director, i els seus col·laboradors, ha estat la renovació d'una part important del vestuari. L'adaptació de la processó als temps actuals, però sense modificar-ne l'essència original, també ha estat marcada per un canvi de l'escenografia, la selecció musical, com ara diversos "agnus dei", una simfonia de Xostakóvitx i en la il·luminació.
Tot i les diferents novetats, la "Dansa de la mort", amb els cinc esquelets avançant al ritme d'un tabal, continua silenciant el públic per allà on passa, recordant el destí que tard o d'hora arriba a tothom.
