Querelles i recursos: així és l'estratègia d'Agbar contra la remunicipalització de l'aigua

L'Ajuntament de Barcelona i l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública (AMAP) denuncien que Agbar copa de denúncies i querelles ajuntaments, municipis i càrrecs electes per aturar els processos de remunicipalització de l'aigua. Un exemple el trobem a l'Ajuntament de Barcelona.

El març del 2021, Advocats Catalans per la Constitució denuncia cinc càrrecs electes de l'Ajuntament de Barcelona i una de l'Observatori DESC, per un presumpte delicte de prevaricació, frau a la contractació, malversació de cabals públics i tràfic d'influències.

Al juliol, la Fiscalia Provincial de Barcelona arxiva les diligències de la investigació. Però al desembre arriba una altra querella, molt similar i que els acusa del mateix, però, aquesta vegada, a nom de l'Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtiques. Una entitat que, segons el regidor de Drets de Ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona, Marc Serra, és una societat pantalla d'Agbar "absolutament opaca".

"Moltes de les denúncies són replicades. Primer es presenta a Fiscalia, després al Tribunal de Comptes, després la mateixa denúncia idèntica via querella al jutjat... Veient que són arxivades una rere altra de forma consecutiva, la conclusió a què arriben els serveis jurídics és que l'objectiu no és tant aconseguir una sentència favorable a la companyia sinó generar un desgast. No es busca tant un judici jurídic com un judici mediàtic. Es tracta d'un desgast que busca enfangar els representants polítics que volen donar sortida a una reivindicació social com és el dret a l'aigua."

Precisament, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha declarat aquest divendres com a investigada per possibles delictes de prevaricació, frau en la contractació, malversació, tràfic d'influències i negociacions prohibides a funcionari públic.

Davant del magistrat del jutjat d'instrucció número 21 de Barcelona, Colau ha assegurat que ella no tramitava les subvencions a entitats socials per les quals se l'acusa. L'alcaldessa de Barcelona ha defensat l'interès públic d'aquests ajuts, que es donen des d'abans que ella arribés al consistori, segons han explicat fonts jurídiques a la premsa.

Aquest estiu, una denúncia similar a aquesta va quedar arxivada perquè la Fiscalia no hi veia indicis de delicte. En aquell cas la denúncia havia anat a càrrec d'Advocats Catalans per la Constitució, que acusava Colau d'haver atorgat, de forma irregular, 3,4 milions d'euros a entitats com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca o l'Aliança contra la Pobresa Energètica.

L'Ajuntament de Barcelona i també entitats en defensa de la remunicipalització de l'aigua, com l'AMAP, denuncien que l'estratègia d'Agbar es basa a saturar els serveis jurídics i intimidar càrrecs electes i, fins i tot, funcionaris, com apunta Lluís Basteiro de l'AMAP:

"El que importa per a Agbar és que el procés s'allargui, torpedini i bàsicament intimidi els municipis. Quan un municipi de 1.000 o 2.000 habitants rep un recurs, un feix de 180 pàgines, evidentment li entren dubtes, moltes vegades no té ni recursos per fer-hi front."

Això és precisament el que li va passar a l'Ajuntament de Collbató, que finalment va aconseguir remunicipalitzar l'aigua adherint-se al CONGIAC, el Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya i on també hi ha diverses denúncies per part d'Agbar. L'aigua de Collbató estava gestionada per SOREA, del grup Agbar.

"De fàcil no n'ha estat gens. Des del moment que l'Ajuntament va aprovar el servei de remunicipalització de l'aigua en un ple el 2016, al cap de pocs mesos ja teníem una demanda del grup Agbar sobre la taula dels tribunals contra aquest acord de ple", explica Josep Estradé, primer tinent d'alcalde de Collbató.

Per Estradé, es tracta de "David contra Goliat". En el cas de Collbató, explica, "es van esperar que s'aprovés la remunicipalització al ple, però ara ja ho fan abans".

Assegura que a la resta de municipis de la zona expliquen que tots aquests processos endarrereixen la remunicipalització de l'aigua. Un dels problemes amb què es troben en municipis petits és que, moltes vegades, els serveis jurídics de l'Ajuntament estan formats per una o dues persones, i això dificulta fer front a denúncies d'aquest tipus.

"Han anat a veure alcaldes i representants polítics, aquí a Collbató no, però a municipis més grans sí que hi han anat i els han declarat formalment la guerra."

L'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès), amb 2.600 habitants, ha sigut el darrer municipi que ha fet efectiu un canvi a gestió pública del seu servei d'abastament d'aigua, l'1 d'octubre passat.

Fins aleshores, la gestió del servei estava en mans de SOREA, gestor privat del grup Agbar, tot i que la concessió per 20 anys havia finalitzat el 2018.

Sant Llorenç d'Hortons ha sigut l'únic municipi català que, durant el 2021, va aconseguir la municipalització del servei. Ara, igual que Collbató, ha passat a formar part del Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (CONGIAC).

Des de l'AMAP denuncien que el canvi de model de gestió, de privada a pública, "no ha estat exempt de dificultats. Agbar ha obert una guerra judicial contra l'Ajuntament mitjançant un recurs contenciós administratiu".

Segons expliquen, Agbar al·legava contra la decisió del ple municipal d'integrar-se al CONGIAC i delegar així la gestió del servei a aquest ens públic per abandonar el model de gestió privada. Per això van demanar mesures cautelars per impedir que el municipi fes efectiu el canvi de forma de gestió, però el jutge les va desestimar i el pas a gestió pública finalment es va fer efectiu.

Per Lluís Basteiro (AMAP), tot i que en un primer moment es podria pensar que aquesta "litigiositat permanent" s'enfoqui a municipis amb més benefici, "l'estratègia d'Agbar és anar a tot per demostrar que és inviable fer qüestió pública l'aigua".

Un pastís a repartir

Segons l'Agència Catalana de l'Aigua, l'ACA, la gestió privada de l'aigua encareix la factura un 23% més que si és pública.

Precisament, Aigües de Barcelona (Agbar) va proposar, a principis de febrer, apujar el rebut de l'aigua un 7,4% aquest any. Així ho ha traslladat a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que és l'òrgan que aprova les tarifes del servei en un ple que presideix Ada Colau. L'increment, que ara han de negociar les dues parts, afectaria els ciutadans de l'àrea de Barcelona. Això són uns tres milions de persones de 23 municipis.

Els últims deu anys, a Catalunya, 21 municipis han remunicipalitzat el seu servei d'abastament d'aigua. I prop de 40 municipis estan treballant per fer-ho els pròxims anys. Agbar no ha volgut respondre a les preguntes formulades per TV3.