Ni "totis" ni "totes", l'IEC es pronuncia sobre el llenguatge no-binari i inclusiu

L'Institut assenyala que l'ús del femení com a genèric contravé la norma i crea expressions "equívoques i confuses" i titlla "totis" de "fórmula artificial externa"

RedaccióActualitzat

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) es pronuncia sobre l'ús del llenguatge inclusiu i la seva compatibilitat amb la norma lingüística. 

Així doncs, l'Institut descarta el llenguatge no-binari. És a dir, utilitzar la "i" com a marca flexiva de gènere ("totis"), ja que diu que és una "fórmula artificial externa". També assenyala que l'ús del femení com a genèric contravé la norma perquè produeix "expressions equívoques i confuses".

I avala l'ús de formes dobles per evitar la interpretació del masculí com a restringit o genèric, tot i que adverteix que poden construir un text "excessivament redundant". Per això recomana no abusar-ne, "sobretot en el cas de les formes dobles abreujades perquè dificulta la lectura".
 

El llenguatge no-binari "contradiu el sistema lingüístic"

El document no inclou cap modificació normativa, sinó que avalua els recursos adequats de la llengua catalana per a l'expressió del gènere gramatical.

En aquest sentit, per a l'IEC l'ús de "i" com a marca flexiva de gènere neutre no és una tria estilística ja existent en català, sinó que s'ha creat "manipulant el funcionament intern de la llengua" i, per tant, afirma que contradiu el sistema lingüístic.

Amb tot, recorda que els canvis en la normativa són "sovint fruit dels canvis en l'ús social".


Sobre l'ús del femení com a genèric

D'altra banda, la institució insisteix que en la llengua catalana el masculí és el gènere no marcat i, per tant, es pot fer servir per fer referència a grups o individus, tant de sexe masculí com de sexe femení, i es mostra contrari a l'ús del femení com a genèric.

Recorda que, si es vol subratllar el fet que en un determinat conjunt de persones hi ha tant homes com dones, hi ha diversos recursos estilístics que permeten fer-ho, sempre que no "creïn problemes d'ambigüitat, fluïdesa o complexitat".

Tot i això, afirma que en alguns contextos, "sobretot de caràcter polític o social", es reivindica la visibilitat de les dones a través del llenguatge i per contrarestar l'ús del masculí com a genèric s'ha estès una pràctica de fer servir el femení: "Aquest ús no s'ajusta a la gramàtica catalana".

 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut