Matadepera, Sant Just i Sant Cugat, els municipis més rics de Catalunya: consulta el mapa
A l'altre extrem de la taula hi ha Barbens, Salt i Seròs, segons les dades del 2020 que acaba de fer públiques l'Idescat
L'Institut d'Estadística de Catalunya ha publicat aquest dimecres el càlcul de l'índex socioeconòmic territorial (IST) de l'any 2020, que per primera vegada inclou tots els municipis del país.
D'acord amb aquestes dades, els municipis de més de 500 habitants amb un índex més elevat són Matadepera, al Vallès Occidental; Castellolí, a l'Anoia, i Sant Cugat del Vallès, també al Vallès Occidental.
En l'altre extrem, entre els municipis amb el menor IST, hi ha Barbens, al Pla d'Urgell, Salt, al Gironès, i Seròs, al Segrià.
L'índex concentra en un sol valor informació amb indicadors sobre la situació laboral, el nivell educatiu, la immigració i la renda de la població.
Les dades mostren que la renda mitjana més alta és a Matadepera, amb 22.806 euros, seguit de Sant Just Desvern (21.511) i Sant Cugat (21.304), mentre que la més baixa és a Salt, amb 9.468.
Les diferències entre comarques
Segons aquest càlcul, a Catalunya hi ha 27 municipis amb un IST que supera en més de 20 punts la mitjana catalana, mentre que n'hi ha 31 que se situen 20 punts per sota.
Aquestes són les taules que recullen els municipis de més de 500 habitants amb l'Índex Socioeconòmic Territorial 20 o més punts percentuals per sobre i per sota de la mitjana, respectivament:
Els municipis que tenen millor nivell socioeconòmic són 12 de la zona metropolitana, 10 de les comarques centrals i 6 de l'Alt Pirineu i Aran, mentre que els municipis amb nivell socioeconòmic més baix són 16 a ponent i 9 a les comarques gironines.
La majoria dels municipis de Catalunya, però, són en el nivell que es considera mitjà-alt d'IST. Es tracta de 527 localitats. Finalment, 352 municipis tenen un IST mitjà-baix, on hi ha la majoria dels de l'Ebre.
Al Pallars Sobirà tots els municipis tenen un nivell socioeconòmic per sobre de la mitjana catalana, mentre que a la Cerdanya, el Pla de l'Estany, el Moianès, el Solsonès i la Segarra s'hi situen 9 de cada 10 localitats.
En canvi, tots els municipis de la Ribera d'Ebre i el Montsià estan per sota de la mitjana, i al Baix Penedès, el Baix Ebre i la Terra Alta, 9 de cada 10. Aquest és el mapa:
Els barris de Barcelona
Pel que fa als barris de Barcelona, 11 se situen 20 punts per sota de la mitjana catalana: destaquen Ciutat Meridiana, el Besòs i el Maresme, la Trinitat Vella, la Marina del Prat Vermell i Vallbona.
A l'altre extrem hi ha 9 barris que superen la mitjana catalana en més de 20 punts, entre els quals destaquen les Tres Torres, Sant Gervasi-Galvany, Pedralbes, Sant Gervasi-la Bonanova i Sarrià.
Població ocupada i qualificació
La població ocupada, que és del 64% a Catalunya, té els seus nivells més alts a Vila-sana (81,1%) i Castellolí (80%), i els més baixos a Talarn (30,7%) i Lloret de Mar (44,5%).
Les localitats analitzades amb més treballadors de baixa qualificació són Sant Pere Pescador (35,2%) i Ullà (29,8%), mentre que a la inversa lideren la llista, de nou, Matadepera (2,6%) i Sant Cugat (3,9%).
Els indicadors mostren que la població jove sense estudis postobligatoris és d'un 26,6% a Catalunya, però arriba al 60,9% a Torres de Segre i al 57% a la Jonquera, i baixa al 5,4% i el 8,2% a Matadepera i Sant Cugat, respectivament.
Pel que fa al percentatge de gent de més de 20 anys amb estudis baixos --que és del 14% a tota Catalunya--, lideren el rànquing la Fatarella (33%) i Vilalba dels Arcs (31,6%), mentre que on n'hi ha menys és a Lladó (3,3%) i Matadepera (3,9%).
Què és l'índex socioeconòmic territorial?
L'Idescat calcula l'IST a partir de sis indicadors: dos de situació laboral --població ocupada de 20 a 64 anys i els treballadors de baixa qualificació de cada zona--, dos de nivell educatiu --població de 20 anys o més amb estudis baixos i la població jove sense estudis postobligatoris--, un d'immigració --nombre d'estrangers de països de renda baixa o mitjana-- i un de renda.
Divideix Catalunya per zones territorialment contigües i amb semblança socioeconòmica. Cada agrupació censal té entre 5.000 i 20.000 habitants. Pots consultar aquí les dades que l'Institut va fer públiques l'any passat, corresponents al 2019.
